El Berguedà és la comarca de la província de Barcelona amb menys creixement econòmic

El Berguedà, amb un 0,2%, junt amb Osona i l’Anoia són les comarques que menys han crescut a nivell econòmic a la demarcació de Barcelona, segons l’informe territorial de la província de Barcelona que ha presentat la Cambra de Comerç, basant-se en dades del 2005. Les que més creixen són el Garraf (4,9%), i el Barcelonès i el Maresme (3,3%).
L’informe analitza el creixement econòmic de les onze comarques de la demarcació de Barcelona. El Berguedà, el 2005, ha registrat un increment del PIB real clarament inferior al de l’any anterior, tan sols el 0,2%, la més baixa de totes les comarques barcelonines i molt per sota del de l’increment del PIB de Catalunya (3,1%). S’explica, per la forta caiguda del PIB industrial (6,4%), i per l’alentiment del sector de la construcció. Contràriament, el PIB dels serveis s’ha incrementat el 5%. Com a conseqüència de la desacceleració del ritme de creixement del PIB a la comarca, el Berguedà ha assolit l’any 2005 un ascens del nombre d’aturats registrats, un 3,6%.
Pel que fa a l’evolució de la població, les comarques de Barcelona que han registrat els increments més alts han estat el Garraf i l’Alt Penedès. En sentit contrari, un any més, les comarques menys dinàmiques en termes demogràfics han estat el Barcelonès i el Berguedà, al voltant de només un 1%. La proporció més gran de gent de més de 64 anys es localitza al Berguedà i al Barcelonès, cosa que se suma al fet que són les dues comarques també amb un pes menor de la gent més jove. Les comarques on la gent gran representa menys percentatge són els Vallès Occidental i l’Oriental. Una part important d’aquesta tendència al rejoveniment de la població a totes les comarques és deguda a l’arribada d’immigrants. La proporció més alta d’immigrants es continua registrant al Barcelonès (13,7%), mentre que, en sentit contrari, la proporció menor es registra al Berguedà (6,4%).
L’estudi també analitza indicadors sobre el benestar i la qualitat de vida. La situació al Berguedà és millor a la de la província de Barcelona i Catalunya en tots els indicadors, excepte a les inversions reals de la Generalitat, els policies locals, els fonts bibliogràfics, i els telèfons. Respecte el 2004, tots els indicadors de la comarca han registrat una millora relativa, tret dels centres d’ensenyament de primària i secundària per habitant, i els habitatges iniciats per cada 1.000 habitants al Berguedà.