La sala de plens de l’Ajuntament de Berga va omplir-se dissabte a la tarda de berguedans i berguedanes interessats en conèixer les conclusions del treball que posa de relleu el valor històric i artístic de les peces de la comparseria de la Patum. Durant la presentació d’aquest treball, la coordinadora de l’estudi de les peces de la Patum, Violant Bonet, va explicar amb detall tots els passos que s’han seguit a l’hora d’analitzar la Guita grossa i l’Àliga de la Patum de Berga però va reconèixer que no s’ha pogut determinar amb exactitud en quina època han estat construïdes les peces. Amb tot, però, l’estudi ha aportat molta informació que es desconeixia de les dues peces. S’ha pogut saber que les dues figures emblemàtiques de la festa han patit múltiples restauracions al llarg de la seva vida i, pels pigments i pintures utilitzades s’ha pogut concretar que totes dues tenen més de 200 anys d’existència.
Entre altres aspectes, l’estudi ha pogut desmentir que l’Àliga estigués afectada pels corcs o bé que el seu cap fos més fràgil del que semblava a cop d’ull. El treball conclou que l’estat de conservació de la figura és excel·lent.
Per la seva part, l’alcalde de Berga, Juli Gendrau, i la coordinadora de l’estudi, Violant Bonet, han coincidit a destacar la importància d’aquest estudi.
No hi ha cap planificació prevista, però Gendrau considera que s’hauria de poder realitzar aquest mateix estudi sobre la resta de les figures de la comparseria de la Patum.

