Quatre de cada deu joves de pobles petits, que al Berguedà són molts, pensen que n’acabaran marxant. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi que ha fet l’Observatori de l’Educació Rural de Catalunya, que al mateix temps ha fet públic un informe que reflecteix que els nuclis de menys de 3.000 habitants han augmentat la població un 18% en els últims 20 anys.
L’explicació és que mentre hi ha famílies que opten per la tranquil·litat d’un poble petit de muntanya –per la qualitat de vida i el contacte amb la natura– malgrat s’hagin de desplaçar diàriament per anar a treballar, els joves berguedans que acaben una carrera universitària no troben massa oportunitats a la comarca i acaben optant per buscar-se la vida a Barcelona o a l’àrea metropolitana.
En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Berguedà, Sergi Roca, ha dit que aquest és un dels punts pels quals s’ha de lluitar des del territori: evitar que els joves deixin la comarca. Ha comentat que s’hi pot treballar des de molts àmbits: «per exemple, no es pot tancar una escola com la de Saldes, ja que hem d’incidir des de les escoles rurals. També cal dotar la comarca d’un pla de reindustrialització. Així com també establir polítiques juvenils». I la llista és llarga segons Roca: apostar fort per les noves tecnologies, i fer un pla per exemple de reutilització de tot el patrimoni de les colònies industrials perquè els emprenedors hi trobin sortides, entre d’altres. I sense passar per alt la millora de les comunicacions viàries i el transport públic.
Són algunes de les mancances del Berguedà, més que no pas els serveis que ofereixen els pobles, perquè els més petits de la comarca, els municipis rurals, han tingut un grau de millora important dels serveis en els últims anys. Tot i això, sí que és cert que encara són insuficients en alguns àmbits.
