Si res no canvia gaire, quan Montse Venturós faci 30 anys, el setembre que ve, serà alcaldessa de Berga. Ara, s’encarrega d’una botiga de llegums cuits, salaons i ultramarins a la plaça dels Països Catalans. És filla dels Madriles del Mercat Muncipal. Té part de la família a La Nou, i és a punt de convertir-se en la primera dona que es posa al capdavant de l’Ajuntament de Berga.
El 24 de maig, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) va ser la força més votada a Berga, amb només 58 vots de diferència respecte a CiU. ERC ha decantat la balança i deixarà governar la CUP en minoria.
Serà alcaldessa. Enhorabona.
No ho sé. Ho sabrem el dia 13 [somriu]. Fins el dia 13, val més ser prudents i no fer projeccions futures. Prefereixo deixar-ho així i ja en parlem.
Mirant enrere, què creu que va fer bé la CUP per guanyar?
Aquí hi ha un llegat de 8 anys de treball, que és bàsic i imprescindible de tenir en compte, sobretot perquè la CUP ha aportat una nova manera d’entendre la política al si de la institució local. Berga necessitava un canvi, i hi ha apostat.
Esperava guanyar?
L’única enquesta que hi ha hagut ens deia que hi hauria un frec a frec amb CiU, i això és el que esperàvem. Jo creia que podíem tenir el mateix nombre de regidors, però, en tot cas, sent CiU la llista més votada.
ERC diu que els permetrà governar en minoria. Ells els han ofert un pacte estable i vostès els han dit que no.
Exacte. Nosaltres sempre hem dit que ha de governar la llista més votada. Durant la campaya, també vam dir que no faríem pactes electorals ni pactes estables. Per tant, serem fidels al que vam transmetre abans de les eleccions. Ara podríem haver dit que sí [al pacte amb ERC], perquè així ens asseguraríem una solidesa de l’equip de govern. Però veiem que el projecte de la CUP és difícil d’encaixar amb altres projectes. Sabem que la governabilitat pot ser complicada, però considerem que tenim un projecte transformador que s’allunya bastant dels programes electorals de la resta d’equips.
No tenen por que una oposició molt dura pugui fer el mandat ingovernable?
És possible, però cal ser conscients que fer una oposició molt dura i que faci ingovernable la ciutat té conseqüències no només polítiques o partidistes, sinó per a tots els berguedans i berguedanes, que majoritàriament han optat pel canvi.
La CUP va garantir la governabilitat del govern de Juli Gendrau, el 2007, amb una CiU en minoria. És el que esperen que passi ara amb vostès?
Sí, exacte. Esperem respecte per a la llista més votada.
Les aliances estables estan descartades per tot el mandat?
Nosaltres ens cenyim exclusivament a la realitat del moment, a la conjuntura que es presenta ara. Ja es veurà en un futur què passa i com es desenvolupa la legislatura.
Confien en els acords puntuals. Esperen, per tant, un mandat amb molt diàleg?
Exacte. Aquesta és una de les grans vàlues d’un ple municipal en què hi ha diversitat d’opinions, de propostes i de maneres de fer.
Llavors, hi haurà punts del seu programa que no podran complir o que hauran d’adaptar a aquests acords puntuals?
Hi haurà punts que potser sí que s’hauran d’adaptar als acords i hi haurà moltes coses que no es podran desenvolupar.
Com serà el govern de la CUP?
Serà un govern de transformació amb voluntat de treball i pensat per assumir les necessitats de les classes populars que són, al cap i a la fi, a qui nosaltres ens devem. Serà sobretot un govern de canvi, intentarem que aquestes ganes de treballar, la il·lusió que portem, l’empenta que tenim, també es projectin als plens i en propostes concretes.
En campanya, la CUP va dir que un dels seus eixos seria la participació. Explicaven que això no només significa celebrar referèndums, sinó moltes d’altres polítiques participatives. Què cal esperar en aquest sentit?
Nosaltres vam dir que el Reglament Orgànic Municipal (ROM), aprovat aquesta legislatura, incloïa una part del que s’anomena participació ciutadana. Nosaltres creiem que cal extirpar aquesta part de la participació popular i, en tot cas, fer i desenvolupar un reglament de participació on es desenvolupin tots els mecanismes que pot tenir l’Ajuntament. Més enllà d’això, hi ha altres propostes de participació que ja no tenen a veure amb la institució de l’Ajuntament, sinó amb aquest altre peu que la CUP té al carrer, igual que tota l’esquerra independentista.
Quines seran les primeres actuacions del nou govern?
La primera serà segurament la rebaixa de retribucions a l’alcaldia i als regidors que es dediquin al treball en exclusivitat o de forma parcial. Però, per altra banda, també cal apamar l’Ajuntament, conèixe’l bé i garantir que no hi hagi un daltabaix de funcionament intern. I llavors, a més a més, hi ha qüestions puntuals que també són urgents: per exemple, saber quina canalla té beques menjador i si, durant l’estiu, li podem garantir que continuï tenint el seu àpat.
Veurem molts canvis en l’eix social?
Sí, tot i que la CUP ha reiterat sempre que la tasca que es duia a terme des de l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament ja era molt positiva, tenint en compte les limitacions municipals.
Es rebaixaran el sou. Van dir que això faria possible tenir més regidors amb dedicació exclusiva. Passarà?
Sí, segurament sí. Encara s’ha de discutir i s’ha de parlar amb les assemblees, però, en principi, nosaltres volem comptar com a mínim amb tres regidors amb dedicació exclusiva.
L’alcaldessa en tindrà?
No ho sé. Ho ha de decidir l’assemblea.
Com es repartiran les regidories?
No se sap encara. Hi ha alguns apunts que hem fet, n’hem parlat molt les sis primeres persones de la llista. La CUP farà un comunicat en el moment en què l’assemblea decideixi el repartiment de funcions.
Sovint parlen de l’assemblea. El fet d’haver-ho de consultar tot a l’assemblea afectarà l’agilitat de les decisions de l’equip de govern durant el mandat?
Sempre es tendeix a estigmatitzar una mica l’assemblearisme. Per nosaltres, és bàsic que es puguin discutir les coses en assemblea. Ens reunim un cop a la setmana, però, a vegades quatre, cinc o sis cops, quan fa falta. És evident que també haurà de canviar una mica la nostra manera d’organitzar-nos a nivell intern un cop siguem a l’Ajuntament.
En campanya, va assegurar que el deute seria el cavall de batalla de la CUP. Van parlar de contenció de la despesa i de plantejar-se quin deute és il·legítim. Quins són els primers passos que s’han de fer?
Cal conèixer exactament quin és aquest deute, l’estat dels pagaments i dels ingressos. Tenim la documentació de l’Ajuntament, però és evident que serà difícil plantejar què hi podem fer fins que no siguem a lloc.
I al barri vell, que van dir que seria el seu primer bastió, quines actuacions cal esperar en primer terme?
Cal tornar a començar la ronda d’assemblees amb el barri i decidir, entre tots i totes, quines actuacions són primordials. Per a la CUP, cal tenir en compte les prioritats dels veïns i veïnes i començar a veure també quin problema hi ha amb les cases fantasma i amb les que estan desballestades, que són un perill per a les persones que hi habiten i que hi passegen.
En campanya també parlaven de municipalitzar les concessions. Quines veurem abans en mans de l’Ajuntament?
Apostem clarament per la municipalització dels serveis, però també cal tenir en compte que, abans de fer volar coloms, cal no enganyar ningú. És complicat que aquestes municipalitzacions es puguin dur a terme en un termini reduït. Rescindir el servei de l’aigua, per exemple, comportaria pagar uns diners que ara mateix l’Ajuntament no té. Hem de començar a treballar amb l’engranatge que més endavant ens permetrà municipalitzar els serveis.
I el Tossalet? No els fa por el dèficit anual que arrossega a l’hora de replantejar-se’n la remunicipalització?
Hi ha un dèficit de 200.000 euros anuals, però també cal tenir en compte que fins ara no hi ha hagut la caldera de biomassa i que, per tant, amb això, hi haurà un estalvi d’uns 60.000 euros l’any. Però, a més del deute, també s’ha de tenir el compte el servei social que fa El Tossalet.
Respecte la Patum, la CUP ens té acostumats a sortejar el salt de plens que pertoquen als regidors perquè argumenta que “els sistemes per aconseguir un salt de plens són poc clars”. Canviarà, per exemple, el concepte que coneixem del Patronat de la Patum amb la CUP al govern?
Entenem que el Patronat ja és un espai participatiu amb part de la gent de les comparses i no hi ha voluntat de fer-hi canvis.
La CUP aposta per la laïcitat. Els tocarà com a govern organitzar el Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt. Quin paper hi tindrà l’Ajuntament?
Hi ha moltes entitats i associacions que es mouen per autogestionar-se a l’entorn del centenari. I aquest és un model que cal seguir en aquest i en altres casos. En tot cas, és evident que Queralt és el gran espai de Berga que tothom estima, sigui per una qüestió cultural, patrimonial o de gaudi de la natura.
Un altre dels eixos del programa de la CUP és la salut pública. Com afrontaran la gestió de l’hospital?
Cal garantir els serveis públics al 100%, intentar blindar absolutament tots els serveis de l’hospital, que continuï sent públic i que en puguem gaudir tots els berguedans, que per això és un hospital comarcal.
S’havia imaginat mai ser alcaldessa?
No, mai de la vida.
Ha dit que la combinació amb la vida personal és ara mateix complicada. És perquè no s’esperava ser escollida alcaldessa?
Hi havia la possibilitat. Però la realitat d’ara és que he de ser a les 5 del matí a la botiga, fer una entrevista aquí, una fotografia allà… He d’arreglar coses, tenir en compte què faré amb la botiga, com la puc portar, qui hi treballarà, com ho farem. Ara mateix són tot coses que vull tenir treballades, perquè pugui continuar funcionant. Perquè, al cap i a la fi, és el lloc de feina que jo he buscat, que m’estimo i que, a més, forma part del patrimoni familiar.
I quan va començar l’etapa al Casal Panxo, a l’adolescència, es veia en la política institucional?
No, jo em veia al carrer, treballant, fent assemblees, creant estructures per poder discutir, debatre amb els veïns, fer autogestió directa, bastir les nostres vides. Treballar la idea dels Països Catalans des de Berga i treballar des de les classes populars perquè, al cap i a la fi, som les classes populars les que ho sostentem absolutament tot.
FOTOS: Montse Venturós, a principi de juny. AUTORA: Rosa – La Fotogràfica
