La plaça de Sant Pere de Berga és a punt de canviar. L’Ajuntament ja ha encarregat les obres per reforçar els murs: és a dir, la mítica barana de plaça i la paret rodona que hi ha a l’esquerra de les escales de l’església.
Es deixarà la mateixa estructura, però canviarà completament el revestiment de pedra. Hi ha quatre mesos de feina, i el pressupost puja a 189.000 euros.
La història de la barana actual
Quan es va fer la renovació integral de la plaça, a principis dels anys 90, la barana va quedar recoberta amb unes plaques de pedra. És un material calcari que es coneix amb el nom de pedra de Sant Vicenç, perquè antigament s’extreia a Sant Vicenç de Castellet.
Durant dècades, la pedra de Sant Vicenç ha donat a la plaça de Sant Pere l’aspecte característic i el color gris-verdós.
Amb els anys, i per culpa de «la climatologia de la ciutat», tant les pedres com els sistemes de subjecció s’han anat degradant. Ara, s’aguanten amb uns claus i uns ancoratges, però «poden suposar un risc per a les persones» si mai cauen.
Projecte inclòs als pressupostos
Per això, la renovació dels murs de la plaça es va incloure com a obra prioritària als pressupostos del 2026 de l’Ajuntament de Berga, que l’equip de govern de la CUP i ERC va aprovar amb els vots del PSC.
Les obres han de començar aquesta tardor, aprofitant «la finestra que s’obre», segons el regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, entre la Portal Attack d’aquest cap de setmana i la Patum, que arriba el 25 de maig.
Pedra natural de granit
El nou projecte que signa l’arquitecte municipal Pere Claret canviarà la fesomia de la plaça de Sant Pere, perquè el revestiment de tots els murs canviarà: ara serà de pedra natural de granit, molt més orgànica i clàssica, d’acord amb l’estètica del barri vell i amb les llambordes del terra.
Els operaris enderrocaran tot el revestiment i deixaran els murs de formigó «nets i repicats». A sobre, s’hi col·locaran les plaques de pedra, de 60 cm d’alt i 40 cm d’ample, amb uns ancoratges invisibles.
Tots els murs es pintaran amb una pintura incolora per protegir la pedra dels grafitis i les pintades.
Adeu als dibuixos de Salvador Vinyes
Amb les obres, desapareixeran les pintures amb siluetes patumaires i els logotips de les comparses que hi va dibuixar el dissenyador berguedà Salvador Vinyes, per encàrrec de l’Ajuntament, ara fa cinc anys.
Il·lustracions de Josep Maria de Martín
I aquí ve la sorpresa. La nova barana tindrà unes il·lustracions patumaires més discretes gravades a la pedra. Segons ha sabut l’Aquí Berguedà, divuit de les plaques que s’hi instal·laran tindran dibuixos de Patum del pintor berguedà Josep Maria de Martín.
Són els mateixos ninots de les comparses que hi ha a les llambordes de la plaça de Sant Joan, extrets de l’obra Loco retablo de la Patum (1944). Reprodueixen les siluetes dels gegants, els nans, els plens, les guites, etc., amb línies primes i traços simples, i s’hi van col·locar l’any 2009.
A la plaça de Sant Joan, estan gravats en llambordes metàl·liques. En canvi, a la plaça de Sant Pere es dibuixaran sobre la mateixa pedra, amb un «fresat mecànic de 10 mm de profunditat» sobre el gres.
Com seran les obres
L’Ajuntament demana a les empreses que facin l’obra de la plaça que s’encarreguin també de fer-hi el gravat com una millora tècnica en el concurs públic, que està obert fins el 8 de setembre.
Un cop rebudes les ofertes, l’Ajuntament haurà de triar la millor i immediatament podran començar les obres, amb l’objectiu de tenir-les acabades amb temps abans de la Patum.
Es farà nova tota la barana central, des del fanal fins a la Berruga, i totes les baranes de les escales de l’església, inclosa la paret arrodonida, de 40 m2.
El projecte inclou un pla de manteniment anual, amb una repassada abans de la Patum.
Josep M. de Martín (Berga, 1920-2005)
Josep Maria de Martín i Gassó va néixer a Berga el 1920 i hi va morir el 2005.
Va ser pintor, dibuixant, poeta i escriptor. Va es va llicenciar en Dret i va il·lustrar obres de Salvador Espriu i Carlos Barral, entre d’altres. Com a poeta, va signar sempre amb el pseudònim de Bernat Meix. En la factea de ninotaire, destaquen les vinyetes que va publicar amb el sobrenom de Pep al diari El Correo Catalán. Va escriure una novel·la a mitges amb Gabriel Ferrater i va fer amistat amb grans noms de l’època, com Joan Perucho, Néstor Luján i Josep Palau i Fabre.
El Loco retablo de la Patum (1944) és un llibret humorístic dedicat al Corpus berguedà, on les comparses prenen vida.
A partir dels anys 60 del segle passat, va treballar des de Berga, on va dirigir del Museu Municipal. El 2001, l’Ajuntament li va lliurar la Medalla d’Or de la ciutat.
El 2020, es va instal·lar una placa commemorativa a la casa modernista on va viure, a la cantonada de la ronda de Queralt amb el passeig de les Estaselles.
El 2022, amb motiu del centenari del seu naixement —dos anys tard per la pandèmia—, l’Ajuntament de Berga li va dedicar una gran exposició retrospectiva, comissariada per Salvador Vinyes i Jaume Capdevila Kap.
