Quan t’instal·les en un pis nou, hi ha un factor que no pots controlar, però que és el que més importa. Per viure bé, no cal tenir un balcó amb vistes ni una casa amb molts metres quadrats: el que cal és tenir bons veïns.
I, quan vam inaugurar Ràdio Berga, l’any 2006, ens va tocar la loteria. Al passeig de la Pau 55, hi vivia el Xavi Gassó, el millor veí que ens hauria pogut tocar. Quan baixava de casa cap al carrer, molt sovint per anar a fer un cafè al bar Dickens, entrava a la ràdio, saludava i, a continuació, somreia. El Xavi Gassó era l’alegria en persona i l’optimisme perenne. Sabia llegir el món amb els ulls crítics que només tenen els somiadors, els que creuen que, si ens hi posem, podem fer un món millor. Però sempre protestava amb alegria, que és l’única forma possible de protestar. I així s’expressava sempre a les tertúlies de Ràdio Berga, on va col·laborar del primer a l’últim dia.
Un accident se l’ha endut per sempre. Descansa en pau, Xavi, i que la terra et sigui lleu.
Bífidus Produccions / Aquí Berguedà
