[vc_row][vc_column width=»1/1″][vc_column_text]Les instal·lacions noves de la depuradora de Berga ja estan en funcionament. La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha inaugurat aquest divendres al matí l’ampliació de la estació d’aigües residuals de la capital del Berguedà. Les obres, impulsades l’any 2015, a les acaballes del mandat de Juli Gendrau com a alcalde de la ciutat, han consistit en la instal·lació d’un nou canal de depuració, la implantació d’una nova tecnologia per tenir un control més exhaustiu de la depuració, la construcció d’un nou aulari i la millora de les instal·lacions i l’entorn de l’estació.
Els treballs d’ampliació i millora han tingut un cost total d’uns 2,6 milions d’euros. D’aquests, 1,9 han anat destinats a la millora i adaptació de la depuradora, mentre que la resta s’han invertit en l’entorn i les instal·lacions annexes.
Tot plegat, ho ha assumit la Diputació de Barcelona, que en el seu moment va rescatar un Ajuntament de Berga que econòmicament no podia assumir el cost d’unes obres que exigia una directriu europea. En concret la normativa de la Unió Europea marcava una sèrie de paràmetres pel que fa a l’eliminació de nutrients que l’estació de Berga, com moltes altres de Catalunya, no complia.
Ara, però, la inversió de la Diputació ha fet possible que la depuradora de Berga s’adapti a la normativa europea vigent. A més, Mercè Conesa ha recalcat que no només s’ha complert amb aquest requisit, sinó que «també s’ha dotat l’estació de qualitat i innovació». Des de la comarca, el president del Consell Comarcal del Berguedà, David Font, ha celebrat l’ampliació de l’estació perquè, segons diu, la depuradora berguedà és «la nineta dels ulls del Consell», d’entre les 9 que gestiona arreu de la comarca.
L’ACA, recuperada d’uns anys delicats
A banda d’assumir els costos de l’ampliació a Berga, la Diputació ha substituït l’ACA en aquests darrers anys, ja que l’ens que gestiona l’aigua a Catalunya ha passat una època molt delicada econòmicament i ha hagut de buscar suport en altres administracions. Per tot plegat, el gerent de l’ACA, Lluís Ridao, ha agraït a Berga aquest rol provisional de substitut que ha assumit la Diputació en els darrers anys i que ha fet possible obres com la de Berga.
Ara, però, l’època negre sembla quedar enrere. L’ACA torna a tenir múscul i el Berguedà és un dels territoris que més beneficiat en surt. Fins a cinc depuradores es preveuen construir en els propers anys a la comarca: Borredà, Avià, Sant Julià de Cerdanyola, Cal Rosal i Olvan.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=»1/1″][vc_column_text el_class=»desglossat»]
Cinc depuradores del Berguedà, al forn
A Borredà, el projecte, que ha hagut de ser reformat després que els veïns barressin el pas a les màquines el dia que havien de començar les obres, està en període d’exposició pública. Segons Ridao, si no hi ha al·legacions, les obres podrien començar el mes de maig.
A Avià, els treballs ja estan en fase d’execució, de manera que en menys d’un any la depuradora hauria d’estar en funcionament.
A Sant Julià de Cerdanyola, l’ACA està pendent d’uns permisos i negociacions amb carreteres, ja que la construcció de l’EDAR del municipi afectaria a la xarxa viària.
A Cal Rosal, l’organisme negocia una sèrie de permisos amb la Diputació, ja que la construcció de la depuradora afectaria el projecte Vies Blaves, que impulsa l’ens provincial.
I a Olvan, l’ACA ha signat un conveni amb el Consell Comarcal del Berguedà i confia que el projecte es redacti durant aquest 2017. [/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]
