El ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital del govern espanyol s’ha compromès a retornar els 4,4 milions d’euros que deu al Berguedà des de l’any 2012 en concepte dels Fons Miner, les ajudes estatals que es destinaven a la mineria de carbó del Berguedà. Després d’una reunió amb el ministre Àlvaro Nadal, Esquerra Republicana de Catalunya ha anunciat en un comunicat que els ajuts s’incorporaran en el programa en curs, per al període 2013-2018, segons el compromís de Nadal.
La portaveu d’Esquerra Republicana al Senat, Mirella Cortès, i el diputat al Congrés Joan Capdevila s’han reunit aquest dimarts amb Nadal a la seu del ministeri, a Madrid. La trobada es va concretar arran d’una interpel·lació de Cortès en relació a la reconversió minera i industrial a la Catalunya Central i les esmenes que el partit republicà va presentar als pressupostos de 2017 “per continuar insistint en aquesta demanda”, assenyala la portaveu.
Segons Cortès, el ministre Nadal sembla “predisposat a l’acord” i a articular “un conveni marc amb la Generalitat per poder recuperar els ajuts pendents”. En aquest sentit, els republicans han aclarit que seria a través d’un programa específic d’actuacions concretes de caràcter excepcional.
El Partit Socialista assegurava l’any 2013 que el Berguedà podria arribar a perdre uns 7 milions d’euros amb la paralització dels Fons Miner. En aquest sentit, els socialistes, que en el seu moment també van ser molt incisius en la lluita per recuperar aquests diners, recalcaven que calia tenir en compte altres subvencions vinculades als projectes beneficiaris dels Fons Miner. Al no rebre els 4,4 milions d’euros, aquestes altres subvencions corrien el risc de perdre’s i, en molts casos, així ha estat.
Tots aquests projectes que l’any 2012 van rebre el gerro d’aigua freda per part del govern del PP han hagut de buscar-se la vida o resignar-se a quedar aparcats. De fet, el Berguedà era la comarca més afectada per la paralització d’aquestes ajudes, ja que era la que més se’n beneficiava des de l’any 1998, quan l’Instituto para la Reestructuración de la Mineria del Carbón y Desarrollo Alternativo de las Comarcas Mineras va començar a impulsar-los.
Un drama comarcal
En el seu moment, la notícia va deixar contra les cordes una part important dels municipis de l’Alt Berguedà, que en alguns casos havien avançat diners en projectes municipals després que el govern estatal acceptés les seves propostes com a beneficiàries de Fons Miner. El cas és que des de l’aprovació fins l’execució hi va haver eleccions i canvi de govern i, a l’hora de concedir els 4,4 milions d’euros, el govern de Rajoy va decidir aplicar les retallades i deixar sense aquests diners a tots els beneficiaris.
A Saldes, per exemple, l’Ajuntament podria haver quedat en una situació extremadament delicada si arriba a avançar els 600.000 euros que havia de rebre de Fons Miner per realitzar la portada d’aigües en nuclis i masies disseminades i altres projectes com la rehabilitació de les instal·lacions de Carbons Pedraforca. En aquest cas, i segons explica a l’Aquí Berguedà la llavors alcaldessa Dolors González, la crisi econòmica estava esclatant i el consistori va decidir que no demanaria cap préstec per si finalment els diners no arribaven. “El sentit comú em va dir que no demanés res i, a la llarga, aquesta va ser la nostra gran sort, ja que haguéssim quedat totalment arruïnats”, reconeix González.
Bagà també va ser un dels grans afectats. De fet, l’aleshores i encara ara alcalde, Nicolàs Viso, va ser un dels batlles més implicats en la qüestió i explica que va arribar a fer viatges a Madrid per tal de convèncer el ministeri. “Eren temps de majoria per al govern del PP i fer-los canviar d’idea era complicadíssim”, assegura en declaracions a aquest diari. El cas és que Bagà va perdre més de 200.000 euros amb les retallades dels Fons Miner. El govern de Viso els havia avançat en el projecte de construcció d’un pàrquing subterrani al centre de la vila confiant que les ajudes del Fons Miner els retornarien l’import pagat. No va ser així i, tot i que l’aparcament es va inaugurar l’any 2011, l’Ajuntament va acabar pagant molt més del que havia acordat a l’hora de tirar endavant l’actuació.
Ara, després de més de 6 anys de lluita, Saldes, Bagà i la resta de municipis afectats podrien rebre finalment aquests 4,4 milions d’euros. Però el que assegura haver aconseguit ERC és un compromís d’un govern que en el seu moment ja es va fer enrere. Per això, els possibles beneficiaris celebren la notícia però mantenen la prudència. Tenen la lliçó apresa: del compromís a l’execució hi ha tot un món.
