“La fem grossa”. Amb aquest lema es presenta la programació de primavera del teatre Esplai de l’Ametlla de Merola. Els membres de l’Associació Cultural Esplai, gestora i dinamitzadora de l’activitat al teatre, han presentat un cartell de luxe que, com sempre, barreja obres professionals amb actuacions amateurs.
Enguany, però, destaquen dos plats forts que s’estrenaran al teatre de Ametlla: ‘Bona gent’, un monòleg de Quim Masferrer; i ‘Immortal’, el primer monòleg de Bruno Oro sobre un escenari. Tant l’una com l’altra obra es podran veure a l’Ametlla abans que a cap altre lloc del país, i és que Masferrer i Oro obriran gira a la colònia ametllana. En el cas de Masferrer, l’estrena a l’Ametlla és buscada i acordada amb l’actor; en el cas de l’obra de Bruno Oro, ha estat casualitat.
Però ‘Bona gent’ i ‘Immortal’ no seran, ni de bon tros, les úniques obres de la primavera al teatre Esplai. El cartell en preveu set. El 16 i 17 de març, a les 22h, s’inaugura la temporada amb el monòleg de Quim Masferrer, que inicialment estava previst pel dia 17 (dissabte) però les entrades es van exhaurir en un obrir i tancar d’ulls i es va acordar fer una altra funció divendres.
La setmana següent, diumenge 25, serà el torn dels actors Enric Cambray i Mireia Portas, que protagonitzen ‘Sàpiens’, una obra de Roc Esquius dirigida per Sergi Belbel. Cambray és una cara coneguda, tant del teatre com de la televisió, amb papers a les telenovel·les El Cor de la Ciutat o Com si fos ahir. Portas és coneguda per les seves imitacions al Polònia, de TV3, entre d’altres.
El 28 d’abril arriba el monòleg de Bruno Oro, a les 22h. Es tracta del primer solo teatral de l’actor, conegut arreu del país per papers com el de Vinagre -n’era director, guionista i coprotagonista, amb Clara Segura- o les imitacions als programes de TV3 Polònia i Crackòvia. A ‘Immortal’, Oro es pregunta si està preparat per ser etern i desdobla multitud de personatges que gaudiran, patiran o s’enfrontaran a la immortalitat.
La següent setmana, el 5 de maig, i dins els actes de la festa de Sant Jordi a l’Ametlla de Merola, el grup juvenil de l’Associació Cultural l’Esplai presenta una comèdia on el protagonista vol gaudir de la jubilació però el seu entorn no li ho permet fins que passen un grapat de successos que ho capgiren tot. “El Narcís s’ha tornat boig!” començarà a les 21.30h.
Sense temps per descansar, el 13 de maig trepitjarà l’escenari del teatre ametllà l’actor Sergi Mateu, que protagonitza ‘Puig i Cadafalch, un croquis’, el retrat més humà de Puig i Cadafalch a través d’un monòleg dramàtic. Mateu, que selecciona els discursos més famosos del personatge per construir l’obra, és conegut per la seva recent aparició en la telenovel·la La Riera, per exemple.
A finals de maig, dissabte 26, a les 21.30h, aterraran a l’Ametlla els actors del Centre Cultural de Sant Pol de Mar. Hi portaran ‘La Barca Nova’, una obra que trenca esquemes i que, a Sant Pol, acaba a la platja. A l’Ametlla, però, no hi ha platja. I doncs? L’agrupació maresmenca promet crear-la per rematar la seva actuació a la colònia de Puig-reig.
I finalment, tancaran temporada el tenor berguedà Josep Batlló i el baríton Guillermo Morlino, amb ‘Liric’s’, una agrupació musical creada aquest mateix 2018 que neix amb un objectiu clar: “Fer arribar al públic el somriure, la llàgrima, el sospir, l’alè contingut i, en definitiva, l’emoció de l’art que estimem”. La seva actuació serà el 9 de juny, a les 22h.
Les butaques, pendents de la Generalitat
El desig de cada any s’ha repetit enguany, en la presentació de la temporada primaveral: “Esperem que sigui l’últim any de les cadires de plàstic”. Marc Fité, de l’Associació Cultural Esplai, ha explicat als mitjans que “l’esperança no es perd”, i més, tenint en compte que l’Ajuntament de Puig-reig i la Diputació de Barcelona s’han compromès a destinar-hi 240.000 euros del pressupost d’enguany.
Ara, diuen, només cal l’aportació de la Generalitat. “Tenim el compromís, i ens diuen que està fet i que només queda signar. El problema és que ara mateix no hi ha Govern executiu i ningú pot fer aquesta firma”, relata Fité. Malgrat tot, els membres de l’Esplai asseguren que cada actuació que es faci al teatre ha de tenir darrera un projecte global, que pensi en tot el teatre i no només amb les butaques, i, sobretot, que pensi en el futur i en el que tocarà fer-hi després. Butaques, sí, però conscients de la resta de mancances que encara té l’espai i que tard o d’hora s’hauran de resoldre per poder seguir fent-hi teatre.
