Els director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, el vicepresident segon de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, i el president del Consell Comarcal del Berguedà, David Font, han presentat aquest dilluns l’avanç del Pla Director Urbanístic (PDU) de les Vies Blaves als 12 ajuntaments del Berguedà situats al voltant de la llera del Llobregat. Són Castellar de n’Hug, la Pobla de Lillet, Guardiola de Berguedà, Sant Julia de Cerdanyola, la Nou de Berguedà, Cercs, Berga, Olvan, Avià, Gironella, Casserres i Puig-reig.
El Berguedà formarà part d’una de les tres futures vies, la del Llobregat. A banda, el departament de Territori i Sostenibilitat i la Diputació de Barcelona pretenen resseguir les lleres de l’Anoia i el Cardener. Segons van explicar en roda de premsa Agustí Serra i Marc Castells, s’ordenaran 243 quilòmetres de recorreguts paral·lels als tres rius. Seran camins per a vianants i mitjans no motoritzats.
La Via Blava del Llobregat tindrà 140,5 quilòmetres, des de Castellar de n’Hug fins a Martorell, i unirà llocs com les colònies tèxtils del Berguedà, Sant Benet de Bages o Montserrat. Seran 90 quilòmetres de ruta principal, més 50 de possibles variants, i necessitarà una inversió d’uns 22 milions d’euros. A aquests diners s’ha d’afegir els 10 milions que costarà la Via del Cardener i els 12M, que costarà resseguir la llera del riu Anoia.
L’estructura de les Vies Blaves
El pla director que es va presentar a Berga distingeix tres elements que conformaran les Vies Blaves i proposa criteris d’ordenació per a cadascun d’ells. En primer lloc, la via, que es concep com un camí físic i també com un recorregut amb relat històric sobre el paisatge i el patrimoni. Per això, i segons van explicar a la presentació, s’aprofitaran i condicionaran els camins existents, sempre que sigui possible.
El segon element a tenir en compte són les portes, és a dir, punts d’accés a la via on s’hi concentren serveis de mobilitat i seguretat. L’avanç del pla director proposa un total de 35 portes d’accés a les Vies Blaves. Finalment, el tercer element són els nodes, és a dir, els encreuaments entre el recorregut de les vies i altres camins o rutes històriques.
De moment, l’avanç del pla no defineix el traçat definitiu de les vies ni tampoc el nombre de portes i nodes, sinó que això s’haurà de treballar amb els municipis afectats. En el cas de les portes, per exemple, se’n proposen 35 però la xifra està sotmesa a les negociacions amb els municipis de la llera dels rius.
Un projecte inèdit al sud d’Europa
Les Vies Blaves discorreran per una de les àrees més dinàmiques d’Europa. La zona aplega 58 municipis de set comarques diferents, amb una població de més de 400.000 habitants. Cal tenir present, però, que un total de 5,2 milions de persones, el 70% dels catalans, hi viu o es troba a menys de mitja hora de distància. Per això, per la dimensió del projecte, és una actuació inèdita al sud d’Europa.
La Diputació de Barcelona va decidir el 2015 engegar el projecte de les Vies Blaves i el Departament de Territori és l’encarregat de la tramitació i coordinació del PDU. El Pla va més enllà de construir una nova eina de dinamització turística per a les institucions implicades. Es tracta de crear un marc urbanístic i territorial adequat per recuperar, difondre i fer accessible els diversos paisatges culturals i naturals situats al llarg de les lleres dels tres rius. Així, el PDU incentivarà el coneixement dels elements arquitectònics, arqueològics i socioculturals amb la màxima integració amb el paisatge que els acull, tot recuperant la seva història i potenciant la seva difusió.
Aquest proper dijous, 8 de març, s’explicarà el projecte a Manresa, per als ajuntaments propers a la Via Blava del Cardener i del Llobregat, mentre que el divendres, 9 de març, s’informarà a Castellolí als municipis de l’àrea d’influència del riu Anoia.
