L’Ajuntament de Berga ha aprovat aquest desembre treure a concurs les obres a la Torre de la Petita. L’objectiu és aturar el deteriorament de l’únic edifici militar construït pels carlins a Catalunya. Tal com ja va explicar l’Aquí Berguedà fa uns mesos, el consistori va rebre un ajut de la Diputació de Barcelona de més de 160.000 euros, però encara restaven uns 60.000 euros per acabar de finançar les obres, que finalment s’enfilen a uns 217.000 euros.
Des d’aleshores no ha sortit cap més ajut, però, ara, l’Ajuntament veu factible assumir els 60.000 euros restants gràcies estalvis que ha fet amb la gestió municipal de temes com l’enllumenat públic. El ple municipal va aprovar per unanimitat la licitació de les obres. L’alcalde accidental i regidor d’Urbanisme, Oriol Camps, va destacar la qualitat del projecte redactat pels tècnics municipals, que va passar el filtre de la comissió de Territori de la Generalitat i va rebre la subvenció de la Diputació.
De fet, en el seu moment, l’ajut va ser tota una sorpresa: “Teníem poques esperances de rebre un ajut extern per fer l’obra i, per això, havíem dividit la intervenció en dues fases, per fer-la més assumible”. Finalment, però, entre l’ajut i els recursos municipals, l’actuació es podrà licitar de cop. Primer es consolidarà l’estructura i s’aturarà el deteriorament, i després es convertirà en un monument visitable, amb forjats interiors i baranes a la terrassa. A banda, l’actuació també preveu arreglar el camí d’accés a la torre.
Per què cal intervenir a la Torre de la Petita?
En el seu moment, el regidor Camps va remarcar que la Torre de la Petita i tots els seus complements tenen arguments “més que sòlids” per justificar l’aposta d’intervenir-hi. D’entrada, diu, perquè l’Ajuntament en té la titularitat i ha de vetllar per la preservació dels monuments històrics. A banda, la Torre de la Petita va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), i això empeny encara més a la seva restauració. I, evidentment, la gota que fa vessar el got és que es tracta d’un equipament en fase de deteriorament. “No ho podem deixar morir”, ha dit Camps.
A més, a nivell històric, a ningú se li escapa que la Torre de la Petita és un element singular: va ser l’únic edifici militar construït pels carlins a Catalunya. “La torre arquitectònicament té un valor idèntic al que tenen les de la costa i les illes Balears, però històricament és un edifici singularíssim, ja que explica un esdeveniment molt rellevant: un alçament militar“, va ressaltar Camps.
Un projecte ajornat a principis de mandat
L’equip de govern de Berga es va veure obligat a ajornar la restauració de la Torre de la Petita per manca de liquiditat a principis de mandat. Aleshores s’havia redactat una memòria valorada -document molt menys extens que un projecte- per anar a buscar una subvenció. Aquesta memòria marcava que el cost de la intervenció s’enfilava fins a més de 400.000 euros, una xifra que l’Ajuntament no podia -ni pot- assumir.
El cas és que el consistori va ser beneficiari d’un fons FEDER que cobria el 50% de l’obra, amb la condició que es trobés la manera de finançar el 50% restant. El FEDER, però, tenia un inconvenient: no es podia cobrar fins al cap de dos anys d’haver executat l’obra. I això era un problema important per a un ajuntament que no només estava endeutat, sinó que aleshores augmentava el seu deute any rere any. Per això, la CUP va decidir ajornar la idea fins que es trobés alguna alternativa més viable econòmicament. L’alternativa ha arribat i el consens per tirar-la endavant, també.
