Política

El Berguedà reprèn les negociacions amb el govern estatal per ingressar els 4,4 milions d’euros d’ajuts Miner

El Berguedà reprèn les negociacions amb el govern estatal per ingressar els 4,4 milions d’euros d’ajuts Miner
Josep Maria Altarriba, Montse Garcia i Abel Garcia, després de la reunió d'aquest desembre. ABEL GARCIA (TWITTER)

El retorn dels 4,4 milions d’euros en ajuts Miner que l’Estat deu al Berguedà des del 2012 torna a ser sobre la taula. Aquest desembre el vicepresident del Consell Comarcal del Berguedà, Abel Garcia (PSC), i l’alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba (ERC), s’han reunit amb la subdelegada del Govern espanyol a Catalunya, Montse Garcia (PSOE), per tornar a tractar el tema i buscar possibles solucions.

Abel Garcia ha explicat a l’Aquí Berguedà que la subdelegada va mostrar “molta empatia” cap a la comarca i va veure “amb bons ulls” el retorn dels diners que l’any 2012 el govern de Mariano Rajoy (PP) va paralitzar en plena crisi econòmica. Amb tot, Garcia ha recalcat que la trobada amb la subdelegada és “un primer pas” i assegura que el Consell Comarcal ja treballa en una nova reunió però. en aquest cas, directament al Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital.

El conseller comarcal -que forma part del govern del Consell gràcies al pacte entre PDeCAT, Demòcrates i PSC- considera que ara és “una bona oportunitat” per tornar a parlar dels Miner: “Amb el govern del PP hi havia un tancament total i, ara, hi ha una estesa de mà per debatre sobre aquests temes”.

El compromís de l’exministre Nadal, en paper mullat

El juliol del 2017 la senadora d’Esquerra Republicana (ERC), Mirella Cortès, i l’aleshores ministre d’Energia i Turisme, Álvaro Nadal, es van reunir a Madrid per concretar el retorn dels Miner que l’Estat deu a Catalunya. El ministre es va comprometre a incloure els ajuts en el programa en curs a través d’un conveni amb la Generalitat.

Però des d’aleshores no se n’ha sabut res més. L’actual govern estatal (PSOE) no té constància de cap moviment al respecte dels seus predecessors (PP) i, fins la reunió d’aquest desembre entre el vicepresident comarcal i la subdelegada del govern espanyol, no s’havia avançat en cap línia per desbloquejar el retorn del deute.

Un drama comarcal

Tots els projectes que l’any 2012 van rebre el gerro d’aigua freda per part del govern del PP han hagut de buscar-se la vida o resignar-se a quedar aparcats. De fet, el Berguedà era la comarca més afectada per la paralització d’aquestes ajudes, ja que era la que més se’n beneficiava des de l’any 1998, quan l’Instituto para la Reestructuración de la Mineria del Carbón y Desarrollo Alternativo de las Comarcas Mineras va començar a impulsar-los.

En el seu moment, la notícia va deixar contra les cordes una part important dels municipis de l’Alt Berguedà, que en alguns casos havien avançat diners en projectes municipals després que el govern estatal acceptés les seves propostes com a beneficiàries de Fons Miner. El cas és que des de l’aprovació fins l’execució hi va haver eleccions i canvi de govern i, a l’hora de concedir els 4,4 milions d’euros, el govern de Rajoy va decidir aplicar les retallades i deixar sense aquests diners a tots els beneficiaris.

Saldes, per exemple, l’Ajuntament podria haver quedat en una situació extremadament delicada si arriba a avançar els 600.000 euros que havia de rebre de Fons Miner per realitzar la portada d’aigües en nuclis i masies disseminades i altres projectes com la rehabilitació de les instal·lacions de Carbons Pedraforca.  L’aleshores alcaldessa del municipi, Dolors González, va decidir no demanar cap préstec “per sentit comú”: “Eren diners que no sabíem si acabarien arribant”.

Bagà també va ser un dels grans afectats. De fet, l’aleshores i encara ara alcalde, Nicolàs Viso, va ser un dels batlles més implicats en la qüestió i explica que va arribar a fer viatges a Madrid per tal de convèncer el ministeri: “Eren temps de majoria per al govern del PP i fer-los canviar d’idea era complicadíssim”. El cas és que Bagà va perdre més de 200.000 euros amb les retallades dels Fons Miner. El govern de Viso els havia avançat en el projecte de construcció d’un pàrquing subterrani al centre de la vila confiant que les ajudes del Fons Miner els retornarien l’import pagat. No va ser així  i, tot i que l’aparcament es va inaugurar l’any 2011, l’Ajuntament va acabar pagant molt més del que havia acordat a l’hora de tirar endavant l’actuació.

Puig-reig també pressiona per la Torre Nova de Cal Pons

L’alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba, també va participar en la reunió amb la subdelegada, Montse Garcia. Altarriba, emparat també pel conseller Abel Garcia, va exposar les raons per les quals una part del pressupost que l’Estat destina a la conservació i restauració del patrimoni històric ha d’anar a parar a la Torre Nova de Cal Pons. Un 1,5% del pressupost total del Ministeri de Foment va destinat a aquest tipus d’obres i, de rebre-la, la Torre Nova es convertiria en el primer equipament del Berguedà que en surt beneficiat.

La Torre Nova és un dels elements més emblemàtics de la colònia de Cal Pons, que va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’abril passat. Tot i les distincions, l’estat d’algunes parts de la colònia és precari i Altarriba ja va avançar en el seu moment que el segell BCIN havia de fer guanyar punts a l’hora de demanar subvencions per millorar els espais de Cal Pons. De moment, s’han trobat diners per renovar la coberta de la Torre Nova, que és un dels projectes del FEDER que en els darrers mesos ha descarregat gairebé un milió d’euros al patrimoni industrial del Berguedà. Però no n’hi ha prou, i l’1,5% cultural del Ministeri de Foment és una nova oportunitat.

torrenovacalpons (Medium)

Abel Garcia ajuntament de puig-reig Consell Comarcal del Berguedà Estat espanyol fons Miner Josep Maria Altarriba Montse Garcia PSC PSOE Torre Nova de Cal Pons

Comentaris