La música de les maces va passar 10 anys guardada en un calaix. El compositor Joan Trullàs la va enllestir el 1953, però no es va estrenar fins el 1963, deu anys més tard. I la plaça la va rebre amb xiulets. Un dels instigadors de la protesta va ser mossèn Armengou, que explicava al seu llibre La Patum de Berga que “ningú no discutia la qualitat de la música, sinó simplement la innovació, que comportava, demés, el canvi en els salts i les evolucions dels diables, amb un resultat lamentable, i també la modificació del ritme del Tabal.” Segons l’estudiós Quirze Grifell, “aquesta anècdota entre els dos personatges, enamorats i defensors de la Patum, resumeix perfectament el debat, sempre obert, entre conservació i innovació, tradició i modernitat, passat i futur”.
Encara ara es repeteixen alguns xiulets a la Patum de Lluïment quan sonen les primeres notes de la música de Trullàs. “Em fa molta pena estar al mig de la plaça en aquest moment tan intens i sentir xiulets”, diu la neta, Meritxell Sala, a l’ACN. “Crec que és el moment de madurar i deixar-ho córrer”.
Homenatge de l’Ajuntament
L’Ajuntament franquista de Joan Noguera va fer l’encàrrec de la música a Trullàs, però fins avui l’Ajuntament democràtic no havia fet cap homenatge a la figura del compositor. Ha arribat. Aquest migdia, a la sala de plens de l’Ajuntament de Berga, el consistori ha lliurat un reconeixement a la família de Trullàs, en agraïment per la composició. A l’acte, hi han assistit familiars de Trullàs amb uns vestits plens de maces.
Trullàs va nèixer a Sallent, però es va establir a Berga amb una petita indústria de telers. Casat amb Pepita Sala, filla de Jaume Sala, el director de la popular orquestra Saletes, que durant molts anys va tocar a la Patum. Quan va tancar la fàbrica va treballar com a funcionari de l’Ajuntament, on es va ocupar principalment de l’oficina de turisme i del museu. Trullàs va passar els últims temps a la residència de Bagà, i va morir el mes de desembre del 2007.
