First Stop

Olvan

Què passa amb el polígon d’Olvan? La cicatrització necessària per al somiat pulmó industrial

Què passa amb el polígon d’Olvan? La cicatrització necessària per al somiat pulmó industrial
El polígon d'Olvan, a mig fer. RICARD CODINA / ARXIU

2022. És la darrera data d’un tema que fa anys que veu com els terminis floreixen i s’esfumen de manera frustrant. El polígon d’Olvan és un dels projectes més reivindicats del que portem de segle al Berguedà. La crisi econòmica va esclatar amb les obres a mig fer i va obligar el Govern a paralitzar-les. Ara la Generalitat està disposada a reactivar-les però, abans, haurà de resoldre els múltiples fronts que han quedat oberts des del 2007.

La Generalitat ja hi ha invertit 6,5 milions d’euros

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha anunciat aquesta setmana que el Govern invertirà 1,8 milions d’euros per habilitar la cinquantena d’hectàrees de parcel·les previstes en el pla inicial del polígon d’Olvan. Aquests diners se sumaran als prop de 6,5 milions d’euros que la Generalitat, a través de l’Institut Català del Sol (Incasol), ja hi ha invertit des del 2007.

D’entrada, el conseller Calvet ha afirmat que el pressupost de l’Incasol pel 2020 preveu una partida per invertir en el polígon. Això sí, aquests números dependran de si s’aprova el pressupost general de la Generalitat, encara en negociacions. En un primer moment s’hi invertiran uns 400.000 euros per portar serveis a les parcel·les ja habilitades. Més endavant, el projecte contempla dues ampliacions més per acabar arribant als 1,8 milions d’euros d’inversió que ha anunciat Calvet al Parlament. El calendari del Govern diu que tota l’actuació hauria d’estar enllestida el 2022.

De moment, tota la inversió l’ha fet l’Incasol, malgrat que qui promou l’actuació és un consorci format pel mateix Incasol (50%) i l’Ajuntament d’Olvan (50%). El conveni d’aquest consorci dicta que l’Incasol farà les inversions necessàries i l’Ajuntament d’Olvan pagarà el que li pertoca quan es comencin a vendre les parcel·les.

Per això, a qui li interessa més que les obres es desencallin és a l’Incasol, ja que, un cop acabades, serà quan comenci a recuperar part de la inversió que hi ha fet.

L’Ajuntament vol menys responsabilitats: el Consell, al rescat

La diferència pressupostària entre tots dos organismes és més que substancial. Per això, l’Ajuntament d’Olvan mira amb preocupació com s’acosta el moment en què haurà de rendir comptes.

L’actual alcalde, Sebastià Prat, va demanar ajuda al Consell Comarcal a l’inici d’aquest mandat. El president del Consell, Josep Lara, s’hi va prestar i, en aquests moments, hi ha una negociació a tres bandes per tal d’incloure el Consell al consorci promotor del polígon. La idea que cada vegada agafa més força és que l’Incasol passi a tenir el 65% de responsabilitats en el si del consorci i que Ajuntament i Consell es divideixin el 35% restant (17,5% cadascun).

El canvi de responsabilitats és doblement necessari. Primer, per deslliurar d’obligacions econòmiques un Ajuntament que, amb tota probabilitat, seria incapaç d’afrontar-les. I després, perquè la llei de simplificació administrativa impedeix que un consorci com el del polígon estigui integrat per dues administracions amb les mateixes responsabilitats: n’hi ha d’haver una amb més pes perquè, si no, s’entén que el consorci no recau en cap de les dues administracions.

Els empresaris reclamen “sol industrial a la carta” i no a demanda

El conseller Calvet ha reiterat aquesta setmana al Parlament que “no estem en una època d’esperar darrere la taula que arribin les empreses”. Per això, Calvet insisteix en “inversions en funció de la demanda” i constata que al Berguedà ara n’hi ha. Els empresaris discrepen parcialment.

En declaracions a l’Aquí Berguedà, el president de l’Associació Comarcal d’Empresaris, Josep Maria Serarols, ha afirmat que “de demanda n’hi ha hagut sempre”. Serarols considera que “el Berguedà ha de ser una excepció” perquè necessita “tenir oferta de sol industrial a la carta i no a demanda per oferir oportunitats a empreses que permetin a la comarca reenganxar-se a àrees d’activitat econòmica importants com el Bages o Osona”.

A més, el president de l’ACEB assegura que “hi ha empreses instal·lades al Berguedà que necessiten sol industrial i no el troben”. Segons diu, són “empreses en procés d’ampliació que volen créixer a la comarca però no poden perquè no tenen espai”.

A banda, Serarols entén que “quan les indústries volen parcel·les, les volen avui, i no pas d’aquí tres anys”, a diferència del que suggereix el conseller. En aquesta línia, Calvet creu que el calendari del Govern per al polígon d’Olvan permetrà als futurs compradors poder-se organitzar i tenir a punt les inversions, quan els terrenys estiguin disponibles.

En els propers mesos, l’encaix entre la visió de Territori i la dels empresaris de la zona serà un dels punts a treballar. Per fer-ho, ja hi ha consensuada una reunió a tres bandes entre la conselleria, el Consell Comarcal del Berguedà i la junta de l’ACEB.

ACEB Ajuntament d'Olvan Consell Comarcal del Berguedà Damià Calvet Govern Incasol Josep Lara Josep Maria Serarols Polígon d'Olvan Sebastià Prat Territori i Sostenibilitat

Estic amb tu

Comentaris