Dimarts s'aprovarà un acord de govern per declarar el suport absolut al projecte de la central i, després, a l'Energètica només li quedarà un escull per poder segellar la seva entrada en el projecte: que s'aprovi el nou pressupost de la Generalitat.
Polígon d’Olvan
El govern preveu començar les obres del tercer carril reversible de l'Eix del Llobregat, inclosa la nova entrada a Berga, amb una rotonda alçada
Els promotors de la central s'avenen a modificar el projecte i fer arribar l'energia que generaran a la subestació d'Olvan, en lloc de Cercs (que és el que fixa el projecte ara), si Red Eléctrica n'accelera la construcció. La subestació és indispensable per fer arribar l'electricitat necessària perquè el polígon es desenvolupi totalment i generi l'ocupació projectada.
L'empresa certifica la seva aposta per expandir-se al Berguedà i preveu crear més d'una trentena de nous llocs de treball al polígon de la Valldan. Això sí, de moment deixa en 'stand by' la inversió de 42 milions d'euros que havia de permetre aterrar a Olvan, on els terminis són molt més lents.
El president de la patronal d'empresaris del Berguedà celebra la inversió que el grup finès farà al polígon de la Valldan, però lamenta que, a Olvan, el ritme de l'administració no hagi casat amb les necessitats empresarials.
L'alcalde d'Olvan, Sebastià Prat, reconeix que el tancament del consorci promotor, fins ara amb la implicació de l'Ajuntament, ha fet endarrerir els tempos. Ara aquesta fase ja s'ha superat i l'alcalde confia que tot s'agilitzarà.
L'empresa ha anunciat la inversió, de 42 milions d'euros, però encara no ha triat la ubicació. Això sí, hi ha hagut moviments —de moment, sense acord— per obrir-la al Berguedà, on la companyia ja té les altres fàbriques que funcionen a Espanya.
Panalabel, un fabricant d’etiquetes de Gironella, primera empresa que s’instal·la al polígon d’Olvan
Hi traslladarà la seva nau, que ara és a Cal Ginyola, a Gironella, i confia que, amb el temps, pugui créixer i crear llocs de treball. En les properes setmanes, l'Incasòl confia que es formalitzin sis vendes més, de les 14 parcel·les que van sortir al mercat.
La comarca ha pressionat en els últims mesos perquè fos així, atès que, amb les cinc que es volien comercialitzar primer, el sector preveia que no cobririen les necessitats primordials.