El President de la Generalitat, Quim Torra (JxCAT), ha perdut l’escó al Parlament de Catalunya. Ho va fer aquest dilluns, quan el president del Parlament, Roger Torrent (ERC), va confirmar que el Ple no podria comptabilitzar el seu vot per “garantir la validesa de les votacions”. L’embolic ha evidenciat el trencament entre JxCAT i ERC, però també ha servit per rememorar l’estratègia que va seguir l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, quan va ser inhabilitada per motius similars.
Venturós va haver de deixar la cadira del Ple municipal durant sis mesos per no despenjar l’estelada del balcó en període electoral. Torra, per la seva banda, perd l’escó parlamentari per no retirar del Palau de la Generalitat la pancarta de suport als presos polítics durant les eleccions.
Tots dos casos parteixen d’una base força similar, però s’allunyen notablement a mesura que es desenvolupen. Sense anar més lluny, la primera diferència la trobem en la condemna: a l’alcaldessa de Berga la van condemnar a mig any d’inhabilitació, mentre que al President de la Generalitat el condemnen a un any i mig. Però n’hi ha més. En les últimes hores, el debat sobre les estratègies polítiques d’uns i altres ha inundat les xarxes.
Venturós va poder controlar els temps
De poc ha servit, de moment, el recurs que va presentar Quim Torra al Suprem, després que l’òrgan judicial emetés la sentència –no ferma- que el condemnava a 18 mesos d’inhabilitació. Dies després, la Junta Electoral Central va ordenar que se li retirés l’escó al Parlament, a proposta de PP, Ciutadans i Vox. En les últimes hores, a més, el secretari general del Parlament ha emès un informe que demanava que es retirés l’acta a Torra. El recurs, doncs, permet a Torra seguir sent president, però el priva de poder votar al Parlament.
Quim Torra, a l’Ajuntament de Berga, durant la Patum. MARC CANTURRI
En el cas de Venturós, l’alcaldessa de Berga va poder controlar molt més els temps. La condemna del jutge va sortir el 21 de juny del 2018 però els sis mesos no van començar a comptar fins a principis d’octubre, ja que Venturós va presentar un recurs que, en aquella ocasió, sí que va ser plenament respectat.
L’alcaldessa de Berga va aprofitar aquests gairebé quatre mesos de marge per consensuar l’estratègia a seguir durant la inhabilitació. A l’agost va néixer una plataforma d’entitats i partits polítics amb l’objectiu de mantenir intacta la seva legitimitat com a alcaldessa. El 4 d’octubre, la defensa de Venturós va retirar el recurs, i els sis mesos van començar a comptar per tal que la inhabilitació es consumés abans de les municipals. L’alcaldessa no tenia decidit si es presentaria, però volia poder-ho decidir ella, i no pas un jutge.
Consens polític a Berga, divisió al Parlament
La inhabilitació de Montse Venturós va anar lligada a un suport unànime dels partits independentistes, amb una àmplia majoria a l’Ajuntament. Tant el PDeCAT-CDC com ERC van posar-se al costat de Venturós (CUP): es van adherir a la plataforma que defensava els seus drets i la van seguir tractant com a alcaldessa.
De fet, el PDeCAT va arribar a oferir a la CUP prescindir d’un dels seus regidors per mantenir l’equilibri de forces al ple, malgrat l’absència obligada de Venturós durant el darrer mig any de mandat. La CUP tenia aleshores sis regidors -cinc, sense Venturós- i el PDeCAT, sis més. Al final, però, els cupaires van decidir que Roser Valverde agafés l’acta que Venturós havia deixat vacant, però van mantenir la cadira de l’alcaldessa buida fins a acabar el mandat.
Ple a l’Ajuntament de Berga, amb la cadira de l’alcaldessa buida. MARC CANTURRI
En canvi, al Parlament, el dard de la Junta Electoral ha evidenciat les discrepàncies entre JxCAT i ERC, que per acabar-ho d’adobar governen en coalició. JxCAT defensa que Torra ha de mantenir l’escó mentre la sentència del tribunal no sigui ferma. En canvi, ERC creu que no es pot comptar el vot de Torra perquè no garantiria la validesa de les decisions del Parlament.
El cas és que qui té l’última paraula és el president del Parlament, Roger Torrent, d’ERC, i ha decidit fer cas al secretari general. La imatge d’aquest dilluns al Parlament, amb els diputats de JxCAT aplaudint el president i els d’ERC asseguts, ho diu tot.
Els mesos d’inhabilitació
Venturós va seguir dirigint el govern de la CUP a Berga, però sense signar res com a alcaldessa. El mandat passat va acabar amb Oriol Camps com a alcalde accidental. La idea inicial era “instaurar una legalitat pròpia” i “propiciar que tots els ens i administracions catalanes segueixin reconeixent els alcaldes i alcaldesses inhabilitades”. La defensa de Venturós estava convençuda que vindrien més casos com el seu, i el següent ha estat ni més ni menys que el President de la Generalitat.
Ara bé, la idea de reconèixer els càrrecs inhabilitats des de les administracions no va quallar més enllà de la plataforma creada per defensar Venturós, des de l’àmbit local. Ho va lamentar la pròpia Venturós en una entrevista a l’Aquí Berguedà: “No me’n penedeixo gens. Ho vaig fer perquè calia deixar clara la nostra determinació. El problema és que durant el camí m’he quedat sola perquè la Generalitat no va implementar una legalitat que ja estava aprovada”.
Ara, al Parlament, Torra té un temps més de marge per decidir com afronta la inhabilitació definitiva. Va ser el mateix que li va passar a Venturós, amb la diferència que a Torra li han tret l’escó parlamentari abans d’hora. Això sí, el recurs li permet seguir sent president i, per tant, pot intervenir al Parlament sempre que ho vulgui, mentre la sentència a la inhabilitació no sigui ferma.
