La Custòdia

“El problema al Pedraforca està clar perquè ara el tenim als morros, però a l’hivern corre el risc de quedar en un calaix”

“El problema al Pedraforca està clar perquè ara el tenim als morros, però a l’hivern corre el risc de quedar en un calaix”

El Pedraforca necessita accions per repartir els seus excursionistes. Les imatges que fan la volta al país són les del cim però el problema real és als peus del massís. L’allau de cotxes provoca problemes de mobilitat als accessos i dificulta la feina als serveis d’emergències. I tot això, en un estiu històric pel que fa als rescats.

La solució -diuen els que ho viuen des de primera línia- és que l’excursionista no només vagi al Pedraforca per pujar al cim. Hi ha més rutes i no totes acaben al capdamunt de la muntanya i, si els excursionistes es reparteixen per tot el massís, els accessos també quedaran més descongestionats. Ara es veu tot molt clar perquè tot just hem tancat l’estiu i fa no-res que teníem el problema als morros, però les negociacions per aplicar canvis al Pedraforca són a un any vista, amb la mirada posada a l’estiu que ve. I això, al Berguedà, és un perill.

L’únic tema estacional que aconsegueix esquivar la seva estacionalitat és la Patum. Genera una fal·lera que -davant la incomprensió de les comarques veïnes- ens empeny a voler-ne parlar tot l’any. I això converteix la festa en un rara avis d’una comarca que té molts altres tresors, però que la majoria, quan els toca, solen hivernar fins al cap d’uns mesos.

I aquesta hivernació és total. I en molts casos implica que, amb ella, també s’aparquin els problemes, que -total- “ja hi pensarem quan tornin”. I així, cada tardor, tornem a parlar de les cues a la C-16 o de les queixes dels propietaris forestals davant l’allau de boletaires, per exemple. Llavors ve Nadal, Reis, Carnestoltes i Setmana Santa, i tot queda en un calaix. Fins la tardor següent.

Aquest estiu la massificació ha estat protagonista al Pedraforca, però també ho ha estat a Pedret i a la Baells, entre d’altres. L’alcalde de Vilada deia a finals d’agost que feia setmanes que comptava els dies perquè acabés l’estiu. I posava una tasca per l’any vinent: posar en marxa el pla d’usos de la Baells per donar més eines als ajuntaments per regular l’accés. Una altra tasca a un any vista, és a dir, un altre problema que lluita per esquivar l’estacionalitat. Però compte, de moment, va per bon camí.

Aquest mateix setembre el Consell s’ha trobat amb l’ACA per ultimar els acords del conveni que -diuen- se signarà “properament”. Serà una de les notícies de l’any, si s’acaba produint. El Consell destaca que és gràcies a la insistència. Fe de Déu, que ho és. L’any 2004 un Telenotícies de TV3 explicava que el Consell demanava a l’ACA que desencallés el pla d’usos de la Baells.

El Covid confina centenars de berguedans

Dos casos positius de Covid-19 en dues escoles del Berguedà han obligat a confinar més de quaranta persones. Tres casos al sènior masculí de l’Handbol Berga han obligat a confinar tots els jugadors del primer equip i el filial de l’entitat. Hi ha hagut una trentena de nous positius confirmats a la comarca en l’última setmana, segons les dades del Departament. El cas és que cada positiu arrossega desenes de confinats, i això és el que realment emergir la sensació que el virus torna a arrasar com al març.

El virus ha rebrotat, sí. Però, de moment és lluny d’aquelles xifres, gràcies sobretot a l’experiència que la comarca ha assolit aquests darrers mesos a l’hora de combatre’l. El sistema educatiu, l’empresa més gran de Catalunya, fa dues setmanes que funciona i, de moment, al Berguedà, només s’hi ha detectat dos casos (toco fusta). També hi ha hagut alertes en clubs esportius que, després de mesos aturats, han reprès l’activitat. I cap d’aquests casos ha disparat el virus perquè, per sort, han estat dues bombolles on s’ha sabut combatre el virus. I això demostra que l’única via és viure la vida, conviure amb el virus i colpejar-lo de la manera més letal que coneixem: sense oblidar-nos que existeix.

Per fi anem a l’hora

Si aquest 2020 és l’any dels problemes, aquesta setmana també podem celebrar solucions. El Berguedà ja té una plataforma pública on trobar tots els horaris i combinacions del transport públic de manera digna. El que no ha estat capaç d’oferir una empresa concessionària per necessitar que la persegueixin constantment, ho ha fet el Ricard, una de les ments anònimes més brillants que té la comarca.

El portal mobilitat.bergueda.cat és el resultat d’anys de fanatisme i passió per l’estudi del transport públic a la comarca. Un autèntic trencaclosques que ara, per fi, té un espai on s’aclareixen les idees, un espai que resol problemes en comptes d’augmentar maldecaps. I és que potser el primer que necessitava la comarca no era veure passar més busos, sinó tenir informació sobre tots ells. Si avui el Berguedà s’enganxa al transport públic (perquè ho té més fàcil), potser demà el transport públic torna a creure en el Berguedà.

La Custòdia

Estic amb tu

Comentaris