Frankfurt Berga

La Custòdia

Qüestió de prioritats

Qüestió de prioritats

La comunicació fa temps que ha deixat de ser una prioritat. No ha importat el color que hi hagi al capdavant. Ningú l’ha sentit així. Aquesta setmana s’ha sabut que l’Ajuntament de Berga està desmuntant l’actual edifici de Ràdio Berga i això només és una de les moltes proves que hem tingut en les últimes dècades que la comunicació mai ha estat una prioritat dels que manen. L’actual equip de govern creu que prescindir dels actuals estudis de Ràdio Berga és la millor manera que hi ha ara mateix per avançar, però aquesta opció implica enterrar definitivament un tresor que fa anys teníem entre les mans però que, poc a poc, ha anat caient entre els dits com la sorra.

Ràdio Berga era l’enveja de moltes ràdios locals. Molts somiaven en tenir un estudi com el que, durant molts anys, la ràdio de referència al Berguedà va tenir entre les mans. Un espai ampli, de qualitat, professional i farcit de veus que donaven identitat, diversitat i força a les veus que tenien ganes d’explicar coses al Berguedà. L’espai que aleshores ens mereixíem però que, amb els anys, per mèrits propis, hem deixat de merèixer.

I això va molt més enllà de tenir una ràdio municipal. La feina del periodista ha estat des de sempre una tasca en constant exposició pública, però mai ha acabat de ser valorada del tot a nivell de societat. La Dolors és una de les persones que millor sap com entomar aquest repte. Ho ha fet durant més de mitja vida i ha aconseguit que, amb el pas dels anys, la resta de professionals de la comarca la considerem una referència. Fonts, rigor, intuïció i, sobretot, aquell esperit humà que fa que ens llegim a les notícies. Aquell esperit humà que fa que les notícies siguin a prop, la clau del veritable periodisme de proximitat.

Un balanç econòmic ha fet prescindir d’una persona que va més enllà del periodisme comarcal, i això també és molt més que una mera decisió empresarial. Els periodistes que treballem al Berguedà som un grup de persones que dediquem dia i nit a buscar la notícia que ens permeti treure a la llum allò que ens sembla que el lector necessita, vol o ha de llegir, veure o escoltar. En una setmana, hem vist com, des d’un despatx, ens allunyaven d’una de les veus escrites més valuoses que teníem i hem dit l’adéu definitiu a una de les infraestructures comunicatives més potents que hem tingut en el que portem de segle. La primera premissa que hem de seguir, si volem que ens escoltin, és projectar la nostra veu. I si no cuidem les persones i les eines que ens permeten fer-ho, estem tocats de mort.

Mentre el sector de la comunicació viu una setmana dramàtica, la comarca es prepara per sortir d’un cau provisional: el que ha provocat la pandèmia. Dilluns, els restaurants poden tornar a obrir després de ser forçats a passar la persiana per segon cop en menys d’un any. Ho faran sent esclaus d’un confinament municipal en cap de setmana que, a alguns, els seguirà fent la guitza. Quin sentit té poder obrir un restaurant de traca i mocador, si a partir de divendres al matí les úniques persones que en podran gaudir són els residents d’un poble de 200 habitants?

Tot plegat no és més que una nova lliçó que, municipalment, som ben poca cosa. I que els uns depenem dels altres. El Berguedà és terra de futurs si cadascun dels seus municipis té clar que és qui és per qui té a la vora, i no pas pel volum de la seva pitrera. Només sortirem d’aquest forat, quan ho fem alhora. Fins aleshores, llarga vida a la negror de les tenebres. Això sí, tant si és negre com si es daurat, el present i el futur immediat sempre tindrà un camí per avisar a la societat: el periodisme.

La Custòdia

Estic amb tu

Comentaris