Aquesta setmana la Patum ha estat d’aniversari. Fa quinze anys que és reconeguda mundialment com a Patrimoni de la Humanitat. A Catalunya només hi ha tres elements amb aquest reconeixement: la Patum, els castells i les festes del foc del solstici dels Pirineus. Però aquesta singularitat no ha estat suficient, de moment, per assegurar una línia fixa de finançament de la festa per part de la Generalitat.
El pressupost per a la Patum 2020 –que finalment no es va poder fer- era d’uns 334.000 euros i pràcticament tots aquests diners sortien de les arques municipals. La partida de diners que hi posa la Generalitat és una subvenció que varia cada any i que, per exemple, l’any 2019 va rondar els 21.000 euros. Un 7,5% del pressupost total d’aquell any. Per això l’Ajuntament fa mesos que batalla per tenir un finançament estable i més elevat.
L’any 2014 Berga va rebre més de 70.000 euros de la Generalitat per la Patum. Al cap d’un any, en va rebre 42.000, i el 2016, encara no 27.000. La col·laboració del Govern català en la festa sempre ha quedat a anys llum d’aquells 70.000€ de fa sis anys. El que no ha canviat són les ganes dels presidents i consellers de voler ser al balcó cada Corpus. Però no n’hi ha prou.
I no tot és qüestió de diners. Des del 2016, la Generalitat ha tingut cinc consellers de Cultura: des de Santi Vila fins a Àngels Ponsa, passant per Lluís Puig, Laura Borràs i la recentment cessada Mariàngela Vilallonga. Aquesta inestabilitat no ha de ser l’excusa, però és innegable que no ajuda. I compte, que el 21 de febrer hi ha eleccions…
Aquesta setmana el Departament de Cultura va recordar a les xarxes l’efemèride dels 15 anys com a Patrimoni de la Humanitat, tal com fa pràcticament cada any. I està molt bé. Però per fer-la cada any i mantenir viva la festa que durant 5 anys va ser l’únic Patrimoni de la Humanitat català, cal molt més que records i felicitacions.
Avui fa 15 anys la @UNESCO va declarar a #París #laPatum de #Berga com a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat
Des del 1983 és Festa patrimonial d’interès nacional @gencat @cultpopular_cat #Patum #PatrimoniHumanitat #Berga #Berguedà @AjuntamentBerga@lapatum pic.twitter.com/G56LRh6NjA
— Cultura (@cultura_cat) November 25, 2020
D’entrada, calen més de 300.000 euros. Però també cal l’esforç de persones des de tots els àmbits, conegudes i anònimes, des de la plaça, des dels balcons i des de l’arxiu. Per això és indispensable que cada any se’ls reconegui però, sobretot, que ‘Vides de Patum’ cada 12 mesos tingui nous episodis i nous testimonis patumaires que quedaran per sempre més, tant si el Govern hi posa calers com si mira cap a una altra banda excepte quan arriba l’hora de pujar al balcó. Perquè hi ha coses que no es paguen ni amb tot l’or del món.
La campanya pel 21-F obre esquerdes a l’espai post-convergent
El 17 d’octubre del 2018 Josep Lara va entomar el repte de substituir David Font com a president del Consell Comarcal. Fins aleshores Lara havia estat conseller del govern que encapçalava Font. L’alcalde de Guardiola no ha amagat mai voler seguir una línia continuista respecte el govern que l’ha precedit.
Ara, però, les disputes dins l’espai post-convergent a nivell nacional estan començant a provocar esquerdes entre els dos últims presidents comarcals. Font és l’home fort del PDeCAT a la demarcació i Lara és un dels rostres de la vegueria que defensa la creació de Junts, el nou partit impulsat per Puigdemont. El pacte per concórrer plegats a les eleccions cada cop és més lluny i això, a nivell comarcal, deixa entreveure una campanya on persones que sempre han anat juntes ara dividiran el pastís i lluitaran per quedar-se’n el tros més gran.
A ERC també s’afinen les candidatures i aquest divendres s’ha conegut que Alba Camps, la delegada del Govern a la Catalunya central, serà la número u del partit al Berguedà. El número dos serà l’avianès Josep Subirana.
Arriba la desescalada
Bones notícies tant a l’hospital comarcal com a la residència Sant Bernabé pel que fa al coronavirus. L’hospital ha passat de 22 ingressats per Covid-19 a 13, i a partir de dissabte permetrà de nou les visites a pacients de la zona no-Covid. No hi ha hagut defuncions i s’han donat pràcticament el doble d’altes que nous ingressos.
La residència també veu la llum al final del túnel. Més del 90% dels residents ja han generat anticossos i, per tant, el seu cos ha desenvolupat les defenses per superar el virus. Ara mateix només queden 4 persones contagiades, entre residents i personal, i l’Ajuntament confia poder “recuperar la normalitat de manera progressiva” en les properes setmanes. “No serà immediat”, recalca l’alcaldessa, però no s’encantaran. Els avis han passat cinc setmanes seguides tancats a la seva habitació.
