La Custòdia

Queda promès: menys cera a les orelles i més milions a les carreteres

Queda promès: menys cera a les orelles i més milions a les carreteres

Era lògic que les restriccions de les últimes setmanes pugessin a l’escenari en la campanya electoral per a les catalanes al Berguedà. El que menys previsible és que fins i tot els partits que fins ara han governat reclamessin als seus candidats capdavanters un punt més de tacte i oïda àmplia cap al Berguedà.

Junts, amb la lliçó apresa

Junts ha agafat aquest argument com a pal de paller. La nova marca del projecte de Carles Puigdemont compta amb la meitat dels consellers de Govern a les seves files i amb Araceli Esquerra, Josep Lara i Pep Llamas com a ambaixadors de la comarca. Val a dir, això sí, que cap d’ells ocupa llocs capdavanters a la llista per Barcelona. Potser per això, Araceli Esquerra va centrar la seva intervenció a l’acte central de campanya en una petició: que els escoltin.

La coordinadora del nou partit al Berguedà ven “un nou projecte” i considera que un Govern amb Junts haurà après la lliçó d’aquestes últimes setmanes. “Necessitem donar valor a la nostra gent i això només ho farem des de Junts”, va etzibar el cap de setmana passat en el seu parlament al Pavelló de Suècia de Berga.

Per cert, que Pep Llamas -ara sí- va de bracet amb Josep Lara i Araceli Esquerra, amb qui governa al Consell Comarcal però representant grups diferents. Llamas va concórrer a les eleccions amb una marca independent, Bagà Endavant, però mai ha amagat la seva simpatia per l’entorn de Puigdemont. A les eleccions es va presentar amb Bagà Endavant per desmarcar-se de l’antiga Convergència, i ara, amb Junts, ha trobat altra vegada un llaç amb alguns companys de la vella escola que ara afirmen ser renovació.

 

L’efecte Font, una de les grans incògnites a la comarca

Tot plegat enmig d’una escletxa cada vegada més gran entre dos entorns que habitualment havien anat de la mà: Lara i Esquerra van amb Puigdemont; David Font i Lluís Vall, amb el PDeCAT d’Àngels Chacón. Les enquestes projecten que Junts serà a la lluita per guanyar les eleccions i el PDeCAT jugarà per entrar al Parlament.

Això sí, David Font és el número 10 de la formació per Barcelona i és el berguedà que ocupa un lloc més alt en una candidatura. Aferrant-se a això, Font va assegurar en l’acte del PDeCAT al Berguedà que la via perquè el Parlament escolti la comarca passa perquè hi hagi “una veu pròpia” als plens. I això hi ha comptades candidatures que ho puguin prometre. Per les enquestes, el PDeCAT sembla tenir-ho lluny; un punt més a prop ho té Alba Camps amb ERC (va de n.20), però la seva cadira al Parlament no està ni de bon tros assegurada.

Tornat a l’òrbita PDeCAT, Font ha exposat la seva experiència en les administracions de la comarca com a garantia de fiabilitat per fer el salt al Parlament. Font encadena majories absolutes per manar a Gironella i ha presidit el Consell Comarcal, enduent-se’n afalacs vinguts de gairebé tots els colors.

ERC ensenya múscul municipal

Esquerra Republicana aspira a guanyar les eleccions, aquí i a Catalunya. Al 2017 no van aconseguir-ho, ni a un lloc ni a un altre, però ara confien que la trencadissa en l’espai convergent els doni alguna opció de girar la truita. Tal com ja van fer a les municipals, els republicans han ensenyat múscul municipal en aquesta campanya. Van ser la força que va presentar més candidatures al Berguedà a les municipals i les urnes els van donar l’alcaldia en 13 dels 31 ajuntaments.

Aquesta vegada, a banda de visibilitzar la seva força municipal a través dels alcaldes en els seus actes, ERC ha exposat la seva política mediambiental com a contrapunt a la de Junts, amb un Damià Calvet a les seves files que, en general, no transmet massa confiança en terres berguedanes. ERC ha posat l’accent en el seu rebuig a la incineradora i, fins i tot, ha rebut una estirada d’orelles de la Plataforma Anti-incineradora. Els republicans van penjar una pancarta a la plaça de Sant Pere de Berga amb el símbol de la Plataforma i va haver-lo de substituir davant les queixes de la mateixa plataforma i de la CUP, l’altra gran veu contrària al projecte des del minut 0 a la comarca.

Però mediambientalment, ERC té més asos a la màniga que la incineradora. Sense anar més lluny, a banda d’Alba Camps, també és a la llista per Barcelona l’avianès Josep Subirana, actualment a l’oposició al seu ajuntament, però una de les eminències polítiques en aquesta matèria després dels projectes engegats a Avià. Esquerra vol recuperar la conselleria de Medi Ambient que el govern d’Artur Mas va repensar fa una dècada, i Subirana -malgrat que no serà diputat- defensa que hi aportarà la seva expertesa.

A banda, Alba Camps sembla enfocada a ser al Parlament. Si no és ara, serà d’aquí quatre anys, però sembla evident que és un dels talents emergents del partit a Catalunya. Ja és la delegada del Govern a la Catalunya central, i ha aprofitat aquesta condició durant la campanya per defensar que coneix el territori de pe a pa. Un altre dels pals de paller que ha agafat Camps és la promesa de crear la conselleria d’Igualtat i Feminismes. Altres partits defensen que aquesta perspectiva de gènere ha de ser transversal en totes les àrees, però ERC es reafirma en donar-li rang de conselleria, i Camps n’ha estat una de les grans ambaixadores.

La CUP visibilitza jovent

La CUP ha fet una campanya d’actes telemàtics on s’ha combinat els discursos de cares conegudes del panorama polític comarcal, com Ivan Sànchez, Roser Valverde o Sebastià Prat, amb rostres joves que ratifiquen el múscul emergent que la formació té al Berguedà.

Els cupaires defensen que es prioritzin les comunicacions per carretera d’est a oest de la comarca, és a dir, les que comuniquen el Berguedà amb el Solsonès, el Ripollès i Osona. A banda, posen l’ull crític en el desdoblament de la C-16 a l’Alt Berguedà, s’oposen frontalment a acollir uns Jocs Olímpics d’Hivern i reafirmen el seu rebuig a la incineradora.

Un altre pilar de la campanya de la CUP a la comarca ha estat la defensa de la reindustrialització. Per afrontar-la, els cupaires han reiterat la importància de millorar les comunicacions amb les comarques veïnes, però també han parlat del polígon d’Olvan. En aquest últim aspecte, la CUP ha anat un punt més enllà i ha defensat que no tot s’hi valgui per aterrar al nou polígon, i que les empreses que s’hi instal·lin tinguin un compromís social i ecològic.

Els cupaires també s’han referit a l’habitatge com un dels grans problemes que actualment té la zona. Per a ells, un dels reptes del nou Govern ha de ser regular l’accés a l’habitatge per abaratir el cost de vida en zones com el Berguedà: “Si no fem això, ens trobarem que l’accés a l’habitatge no serà un dret universal, sinó un luxe”, va dir Ivan Sànchez en l’acte final de la formació.

El PSC es fixa en les carreteres per demanar el canvi

Per la seva banda, el PSC vol aprofitar l’efecte Illa que s’anuncia a nivell de país per recuperar posicions respecte les últimes eleccions al Berguedà. Van quedar per darrere de C’s i la CUP, i molt lluny de Junts per Catalunya i ERC. Guanyar és complicat, però aglutinar més vots en un context en què el partit sembla que emergeix a nivell català és realista.

Per corroborar-ho, els socialistes prometen que, si governen, invertiran en carreteres tot el que els últims governs han anat deixant en calaixos. El seu argument principal és la C-16, però també es fixen en les carreteres que acosten la comarca a l’àrea metropolitana.

En una atenció als mitjans, Abel Garcia va lligar aquestes mancances a nivell de carreteres per parlar de “l’escletxa territorial” que, com a conseller, ha denunciat en més d’una ocasió: “Per dalt tenim una carretera perillosa i per baix, dues opcions: passar per una de les carreteres amb més sinistralitat, la C-55; o pagar un dels peatges més cars del país”.

Els socialistes -que a banda de Garcia tenen al també berguedà Xavier Güell (Units per Avançar) a la seva llista- també s’han referit als enllaços amb les comarques de l’est i l’oest. A banda, no s’obliden de la caòtica situació que ha viscut l’atenció primària per culpa de la pandèmia: “No pot tornar a passar que tanquem centres i aboquem un hospital com el de Berga al col·lapse”, va dir Garcia.

Els desapareguts

Una de les grans novetats de la campanya al Berguedà és que no s’ha vist ni rastre del Partit Popular. Joan Antoni López Noguera torna a ser a la llista, al número 41, però no ha fet actes públics a la zona. Tampoc han fet cap acte els comuns, que a les darreres eleccions presentaven a Joan Torres com a cap visible del projecte a nivell berguedà.

Ciutadans i VOX no han intervingut físicament enlloc, tal com s’esperava. Això sí, VOX va penjar una tanca publicitària gegant a l’entrada de Berga que en menys d’una hora va quedar destrossada. La van tornar a enganxar, i la història es va repetir. Campanya tancada.

14-F Eleccions La Custòdia

Comentaris