La Custòdia

La Catalunya que vota diferent només demana més orelles

La Catalunya que vota diferent només demana més orelles

Catalunya, des de l’aire, és eminentment turquesa. Almenys l’interior, el Pirineu i el litoral gironí. El sud és més aviat ocre. I el litoral barceloní, vermell. Però el turquesa és majoritari. És el que diu el mapa dels resultats electorals del 14-F. El vermell ha guanyat allà on hi ha més gent, el turquesa on n’hi ha menys i l’ocre ha estat el més regular de tots. I per això el turquesa que des de l’aire sembla tan hegemònic, queda relegat al tercer lloc quan amplies el focus allà on hi ha la clau de govern. I aquesta clau és lluny del Berguedà… Tan lluny com ho són les ciutats.

Les eleccions han demostrat que la Catalunya de poble és substancialment diferent que la de ciutat. Vota diferent, perquè és singular. Hi ha menys gent, sí, però els que hi són dibuixen tonalitats diferents a les de la gran ciutat. I això, més enllà de les idees polítiques, és el que tots els polítics del territori s’han esforçat en remarcar durant la campanya electoral: que la Catalunya rural és diferent i no se la pot tractar igual. Tots els partits que han fet campanya a la comarca s’han compromès a escoltar, des de Barcelona, més del que ho han fet fins ara. I ara arriba el moment de veure qui prometia en fals i qui no.

L’evolució de la pandèmia augura que en les properes setmanes s’aixecaran restriccions. Primera oportunitat per demostrar si la campanya i el 14-F han canviat alguna cosa. En aquests moments el Berguedà té les millors dades epidemiològiques des del pont de la Puríssima: hi ha sis ingressats per Covid-19 a l’hospital, no hi ha hagut defuncions des de fa una setmana i les residències estan estabilitzades.

Això últim és nou i és esperança. Les vacunes estan fent efecte: fa gairebé un mes que no hi ha contagis en residències i en les properes setmanes les persones de més de 80 anys quedaran immunitzades. En paral·lel, es preveu que la pressió hospitalària continuï baixant i que l’esperat adeu a les restriccions avanci alguna fase.

Al Berguedà, ara mateix la principal reivindicació cap als despatxos de les grans ciutats té a veure amb l’esport. En dues setmanes la Federació Catalana de Futbol proposa que tornin els partits. Però els clubs, com a molts punts de Catalunya, no ho veuen gens clar. Si no hi ha públic, no hi ha despesa als bars; i si no hi ha despesa als bars, no hi ha ingressos per als clubs; i sense ingressos, jugar és esprémer encara més la soga que les entitats tenen al coll des de fa mesos. Venen dies clau per saber com i quan tornarà el futbol, si és que acaba tornant abans de l’estiu.

Política i pandèmia a banda, aquesta setmana també s’ha conegut que un tribunal ha condemnat a mig any de presó els lladres del famós santcrist de la Pietat. Van entrar a la capella, es van emportar la peça, les càmeres els van gravar i van acabar confessant. La jutgessa ha valorat això últim i els ha imposat la pena mínima, que implica que no l’hauran de complir sempre i quan no delinqueixin en els propers dos anys. Si no hi ha res de nou, el cas quedarà com un dels episodis més surrealistes del segle a la comarca.

La Custòdia

Estic amb tu

Comentaris