A les 10 del matí d’un dia qualsevol un veí del parc dels Soldats que acostuma a passar les primeres hores de la jornada a la vora del viver central, treu pedres del fons del vas i les deixa arraconades, darrere un arbre, al límit del parc. L’Ajuntament diu que fa neteges periòdiques del viver, però és inevitable que cada dos per tres s’hi acumuli brutícia, en especial després de ventades i temporals. L’estat del viver no és un cas aïllat en un dels parcs més singulars de la ciutat: el parque no deixa de ser un dels espais més verds de Berga, però sí que ha vist com el seu aspecte ha anat degradant-se amb el pas dels anys.
L’Ajuntament no hi veu “una degradació específica” en comparació amb altres parcs. De fet, el regidor de Via Pública, Obres i Serveis, Aleix Serra, assenyala que no és un problema exclusiu del parc dels Soldats, sinó una mancança general a tota la ciutat. Fa vint anys l’Ajuntament disposava d’un equip de nou jardiners a la brigada. Des de llavors, un cúmul de factors ha fet que de 9 hagin passat a ser 3: baixes, jubilacions, les retallades en temps de crisi… I així, ara, els encarregats de mantenir el verd urbà de tota la ciutat són només tres. I encara sort, de l’ajuda del Taller Coloma, que com en altres municipis està contractat per l’Ajuntament per complementar el servei de jardineria.
El regidor Serra fixa com una prioritat augmentar la plantilla de jardiners abans que acabi el 2021. En ment té que els tres actuals passin a ser cinc, i ho veu com “un primer pas” per acostar-se a les mans que la ciutat tenia amb el canvi de segle. “Les millores del futur aniran en funció del que es pugui recuperar de la brigada de jardineria”, assegura. I afegeix que “el verd urbà és difícil de mantenir perquè les males herbes creixen ràpid i és una de les mancances que els veïns detecten al moment”.
Al parc dels Soldats hi ha mancances molt evidents que no es resolen d’un dia per l’altre. Un dels encants històrics del parc són els parterres que hi ha a les illes verdes de tot el recinte. Ara mateix es fa difícil trobar una illa en tot el parc amb un parterre continu. El cas més flagrant és a tocar del viver, on el parterre original de la vessant que toca al carrer Bruc s’ha convertit en un seguit de blocs verds (uns més descolorits que d’altres) sense cap sentit d’estructura.
També criden l’atenció, tot i que és un mal encara més endèmic, les discontinuïtats del parterre lateral que ressegueix tota la vessant del parc que toca a la carretera de Solsona. Hi ha zones espesses, zones despullades i zones buides. Però, per més punts negres (o marrons) que floreixen (o es panseixen) al parc, el regidor apunta al mateix remei: si hi ha més jardiners, hi haurà més manteniment. I fins que això no passi, paciència: “Es farà el que es pugui amb les mans que es tinguin”.
