La unió de botiguers de Berga, Bergacomercial, acceptarà finalment signar el conveni amb l’Ajuntament que propiciarà una injecció de 18.000 euros a la ciutat. Tal com va avançar l’Aquí Berguedà, la junta dels botiguers va acordar fa unes setmanes refusar la proposta de l’Ajuntament perquè la consideraven del tot insuficient i, de fet, encara ara ho consideren. La clau que ha fet obrir la porta de nou ha estat una redistribució de les subpartides del conveni: en comptes d’obligar Bergacomercial a gestionar campanyes comercials per a tots els comerços de la ciutat -associats i no-associats- per 11.000 euros, l’associació en gestionarà pel valor de 6.200 €; a canvi, la partida de la Berga Bolet augmentarà dels 3.500 € inicials als 5.000 €.
Els botiguers recalquen que la proposta continua sent “insuficient pel que necessita la ciutat”, però valoren l’esforç de la regidoria de modificar partides. Tot i això, val a dir que el pressupost per a la Berga Bolet seguirà patint una davallada important respecte l’última edició: de 14.000 a 5.000 euros. “Ens costa d’entendre, tenint en compte que ara mateix és l’única fira de la ciutat que passa al barri vell i al carrer Major”, ha lamentat el president dels botiguers, Xavi Orcajo, en roda de premsa.
12 propostes que volen ser escoltades
Un dels punts que més molesta la junta dels botiguers és el silenci davant problemes endèmics que semblen ser en punt mort. Ara, han aprofitat la negociació del conveni per insistir a l’Ajuntament que els escolti i posi fil a l’agulla en tants com sigui possible.
El primer és la recollida porta a porta, on noten que hi ha “els mateixos problemes que fa tres anys” i lamenten que, per més inri, s’hagi apujat la taxa a pagar. Per tot plegat reclamen que es resolguin els abocaments i la recollida de voluminosos, entre altres aspectes. Una altra reivindicació té a veure amb la campanya Berga, ciutat en harmonia, que l’Ajuntament va engegar per ordenar el cens i controlar l’incivisme, entre d’altres. En aquest sentit, han trobat a faltar modificacions d’ordenances, accions per tancar el cens i solucions per atendre els gossos abandonats.
Algunes de les altres onze peticions encallades que ara tornen a posar sobre la taula són l’ordenança de civisme, un Pla de Mobilitat nou o la instal·lació de càmeres de videovigilància per controlar i sancionar els incívics i guanyar seguretat a tota la ciutat. També reclamen una actuació al carrer del Roser, ja que la supressió de places d’aparcament per eixamplar l’espai per a vianants va provocar una allau de crítiques per part dels comerciants.
I no s’obliden d’accions urbanístiques que millorin l’ordenació i l’estètica de la ciutat. Insisteixen que, malgrat que no els toqui directament, si la ciutat s’embelleix i s’ordena, ells -com tots- se’n beneficiaran. I en aquest apartat parlen de trobar una solució per al Mercat Municipal i acabar amb els punts foscos de la ciutat i posar-los la il·luminació que necessiten.
El zero que no entenen
Bergacomercial ha aprofitat la roda de premsa per anunciar l’acord amb l’Ajuntament, per lamentar la poca sensibilitat que noten en els pressupostos de les dues grans administracions a la comarca (Consell i Ajuntament de Berga) en promoció econòmica. Critiquen que l’Ajuntament hagi passat d’invertir els 29.000 euros cap al comerç del 2020, als 18.000 d’aquest any. I asseguren que calia una inversió com la del Pla de Xoc de l’any passat, com a mínim, atès que la majoria de negocis no han tancat, però s’han endeutat molt: “Els préstecs han salvat de tancar a molta gent i d’aquí a uns mesos, quan toqui començar a tornar-los, és quan poden venir les hòsties”.
La unió de botiguers de Berga també s’ha referit al Consell Comarcal, i ha criticat que el pressupost aprovat fa poques setmanes tingui un zero al costat de la partida de “Promoció Econòmica”. Entenen que la principal administració de la comarca no pot jugar-s’ho tot als ajuts que rep d’altres ens, i consideren que el pressupost “està mal plantejat”. A més, lamenten que l’oposició ni tan sols hi ha votat en contra, ni ha fet una contraproposta amb més sensibilitat cap a la promoció econòmica, malgrat haver participat en nombroses reunions de la Taula de Reactivació durant la pandèmia.
