Paulig i Liven han anunciat aquesta setmana la seva fusió. A efectes pràctics és una absorció: el gegant internacional, Paulig, compra el gegant comarcal, Liven, tot i que aquest últim ho manté tot tal com fins ara. I, si tot segueix com fins ara, quina necessitat hi havia de fer el moviment? Doncs sembla que tenir més capacitat inversora. Com a mínim, així ho ven l’empresa. Tot seguirà com fins ara a les fàbriques de Berga i Puig-reig, també a les oficines de Sant Cugat i al centre de distribució de Toledo, però ara ho faran amb el coixí econòmic que suposa estar sota el paraigües d’una multinacional que va tancar el 2020 amb més de 900 milions d’euros en vendes.
Fonts de Liven defensen que el moviment no pot ser més ambiciós del que ho és. Pels treballadors (290), no hi haurà canvis: no hi haurà acomiadaments ni rebaixes de sous. I l’empresa mira el futur amb esperit de fer-se més gran. L’hemeroteca, a més, avala Liven com un negoci que, quan vol expandir-se, prioritza el Berguedà: el 2017 necessitava més espai a la fàbrica del polígon de la Valldan i va posar en marxa una nova nau a Puig-reig, d’uns 5.000 metres quadrats, per traslladar-hi la producció de crispetes per a microones. Podien haver anat a qualsevol altre lloc, però es van quedar al Berguedà. I ara deixen clar que tindran líquid per fer-se encara més grans.
Ara bé, la comarca necessita prémer l’accelerador per estar a l’altura. A l’altura de Liven i de molts altres projectes amb vocació de fer-se grans. Fa massa temps que l’empresariat alerta que, econòmicament, el Berguedà té molts problemes per fer-se gran perquè les empreses no tenen espai per instal·lar-s’hi o per expandir-s’hi. Els polítics de Barcelona es miren les dades i no s’ho creuen, però el territori matisa que els registres oficials entenen com a sòl industrial molts espais de les colònies industrials que realment no ho són, sigui perquè estan en mal estat o perquè no s’ajusten a les normatives vigents.
En aquest escenari, la comercialització de les primeres parcel·les del polígon d’Olvan era (i és) un bri d’esperança. De moment, l’únic. Però el que està clar és que accelerar aquesta via no és una opció, sinó una urgència. S’ha reclamat massa vegades. Ha estat massa vegades al diari com per passar-ho per alt. I el pitjor de tot és que fa massa temps que servidor n’escriu. Si els que manen baden més del compte i algun gegant fa les maletes, no hi haurà cova prou gran per tapar un fracàs polític estrepitós. Evitar-ho és posar-s’hi. No hi ha terme mitjà: sòl o sols.
Berga, amb tots els ulls posats a la ronda Moreta
A Berga, ara mateix l’actualitat passa per la ronda Moreta. Fa més d’un mes que les obres haurien d’haver acabat, però la troballa de les llambordes ho va endarrerir tot. La setmana passada el regidor Aleix Serra va dir al ple que confia tancar l’actuació a finals de gener, però el cert és que ara mateix l’espai té dues cares: la part que enllaça la plaça de la Creu i la plaça de les Fonts, que està pràcticament acabat, i la part que va fins al carrer Maixerí, que encara té dies de feina. N’hi ha pocs, que dubtin que valdrà la pena, però passen els dies i, com en tot (i com ha de ser), la ciutat empeny.
Fora d’això, aquest divendres l’Ajuntament ha anunciat que recupera l’últim esdeveniment multitudinari que es va fer abans de la pandèmia: la rua de Carnaval. Ho han fet públic en un comunicat que només promet que hi haurà rua, però deixa els detalls per la setmana del 7 de febrer. Si hi ha rua i hi ha d’haver carrosses, l’anunci no podia esperar més. De fet, algú podria pensar que ja s’ha esperat massa. És clar que tampoc es poden fer gaire malabars enmig d’un nou episodi de restriccions i amb unes xifres pandèmiques disparades: a Berga, unes 650 persones contagiades en una setmana i més de 1.000 en dues. D’aquí a un mes, el rei Carnestoltes ho hauria de veure molt més clar que ara.
En clau més política, Junts per Berga s’ha queixat en les últimes hores que el govern no ha complert el compromís del desembre del 2020 de regular l’escalada a Queralt. El principal partit de l’oposició proposa, a més, que s’aprofiti la modificació del POUM de la serra per fer-hi una via ferrada. El regidor de Medi Ambient, Eloi Escútia, diu que s’han inventariat totes les vies d’escalada equipades per destriar quines s’han de regular i quines no. Sobre la via ferrada, s’hi nega si ha de convertir l’espai en “un PortAventura de muntanya”, ple de turistes penjats en parets de roca. Hauríem de fer la millor campanya de promoció turística de la història per convertir la via ferrada de Queralt en un imant d’autobusos d’arreu del país.
El silenci, mal aliat
A Bagà, continua la tensió política. Ara, per la residència. Els dos grups de l’oposició retreuen que no se’ls ha informat de res del que han demanat sobre la gestió de la residència i l’alcalde, Joan Oña, defensa que està acabant de tancar “els últims temes jurídics” per repartir-se responsabilitats amb la Fundació Salarich Calderer, que segueix fent-se càrrec del Servei d’Atenció Domiciliària, i l’empresa Coliseé, que gestiona la residència des de fa mesos. Oña diu que “les negociacions necessiten silenci” i promet que, quan s’acabin, ho explicarà tot.
Ara bé, aquest silenci és caldo de cultiu per a l’oposició. L’alcalde llança pilotes fora i diu que ho han de demanar al patronat que ell mateix vicepresideix. L’oposició li recorda que ho sap de primera mà, però ell fa com si la cosa no anés amb ell. I les sospites que hi ha alguna cosa a amagar creixent sense parar. Que potser no hi ha res, però el silenci és un mal aliat, sempre.
Vilada i Borredà, amb més hores de consultori, però amb les mateixes de metge
De moment, no se’n surten. El Departament de Salut ha comunicat als ajuntaments de Vilada i Borredà els nous horaris promesos per a després de festes, i no satisfan en absolut els dos pobles. A partir d’ara, els consultoris tindran hores d’atenció presencial cada dia laborable (de dilluns a divendres), però no tindran més hores de metge, que és el que demanaven els ajuntaments.
La solució ha estat dividir en dos els dos matins que fins ara hi havia metgessa a la zona. Anava a Vilada cada dilluns i a Borredà, cada dimecres; i ara farà mig matí de dilluns a Vilada i l’altra meitat, a Borredà, i es repetirà el programa però a la inversa, els dimecres. La resta de dies cada consultori obrirà amb infermeres i personal administratiu tres hores al matí: de 8 a 11 o de 12 a 15. Quan el de Vilada estigui obert, el de Borredà estarà tancat, i al revés.
Els ajuntaments continuen recollint suports perquè Salut els doni més dies de metgessa. I el Departament de Salut diu que, de moment, no està previst, defensa que l’atenció presencial està garantida i reitera que el futur va en una altra direcció: “Abans hi havia un metge i una infermera, que només feia les cures i les punxades, però ara les infermeres estudien més, s’especialitzen i estan molt preparades per als serveis d’atenció a la cronicitat”. Vaja, que ho tenen pelut.
