La brutícia als carrers del barri vell de Berga a conseqüència del porta a porta “ha arribat al límit”, segons els botiguers. Bergacomercial considera que els abocaments al carrer i el mal ús del servei per part d’alguns veïns es repeteix cada dia davant la inacció de l’administració i han fet un ultimàtum al Consell Comarcal, que des de fa unes setmanes té la dispensa de l’Ajuntament i, per tant, és el gestor del servei a la ciutat amb tots els ets i uts.
En una reunió amb l’alcalde, Ivan Sánchez, i representants de l’ens comarcal, entre els quals hi havia el president, Josep Lara, i el conseller de Medi Ambient, Vicenç Linares, els botiguers van aportar “un document amb 11 punts i diferents accions per facilitar l’ús del servei als veïns i veïnes i, alhora, millorar la imatge de la ciutat, sempre mantenint els índexs de reciclatge que s’estan assolint”. Per la seva banda, el Consell es va comprometre a redactar un full de ruta abans de l’agost i consensuar els canvis perquè la recollida millori.
Però, per als comerciants, la reunió serà l’última que es faci per tractar el problema. Entenen que, si no es fa res al respecte, serà “una qüestió de voluntat política”. I amenacen que, si el full de ruta no es compleix, els veïns i comerciants de Berga portaran les escombraries a la seu del Consell Comarcal, al carrer Barcelona.
La reunió va acabar, segons els botiguers, “amb màxima cordialitat i amb els compromisos adquirits” a banda i banda de la taula “per una comarca, una ciutat i un barri vell més nets, ordenats i sostenibles”.
Les onze idees que Bergacomercial ha posat sobre la taula
La unió de botiguers es va presentar a la reunió amb onze propostes a les quals ha tingut accés l’Aquí Berguedà. Són aquestes:
1) Realitzar una gran campanya de comunicació, amb reunions amb comunitats de veïns, reunions amb la comunitat musulmana i els seus representants, a través de les xarxes socials, amb anuncis i cartellera i amb informadors de carrer.
2) Augmentar el nombre d’informadors i educadors qualificats per adequar-lo a la densitat de població que té la ciutat. Els comerciants entenen que no pot ser que Berga disposi del mateix nombre d’informadors que qualsevol altre població de la comarca, malgrat quadruplicar, com a mínim, el nombre d’habitants de la majoria. També volen que aquests informadors treballin en horaris en què s’està fent el porta a porta, de nit, per tal que el treball de camp sigui més eficient.
3) Entregar bosses per les comunitats de veïns per tal que quan es fa la neteja de les zones comunitàries de l’escala es pugui llançar la brossa correctament.
4) Col·locar penjadors al carrer major i en zones de carrers estrets amb edificis sense portal per on passa la màquina de la neteja viaria. Així s’evitarà que es mullin els cubells amb l’aigua i s’embrutin encara més i alhora facilitem el pas de vehicles i persones.
5) Evitar que, quan els de la recollida obrin bosses, les deixin obertes un cop posin l’adhesiu d’així no.
6) Els bujols no són, segons els comerciants, la solució per a la fracció dels envasos. Entenen que és més net i ordenat que es permeti utilitzar bosses transparents (de qualsevol mida i color) que permetin deixar net el carrer, un cop s’enduen la bossa. Alhora serveix perquè l’operari de servei pugui veure si està correctament separada cada fracció.
7) També defensen que la fracció RESTA és la més important de comptabilitzar (més si en un futur s’ha d’implementar el pagament per generació) i alhora perquè és la que té un cost econòmic i mediambiental més alt. És per aquest motiu que demanen que es reparteixin etiquetes identificatives amb cada habitatge (com ara passa amb les bosses), i que l’usuari pugui treure la fracció amb qualsevol bossa, més gran, més petita o més resistent en funció de les necessitats d’us del servei (sorra de gat, bolquers, olles, paelles…). Calculen que es necessitarien, com a molt, 50 etiquetes l’any/habitatge i, si és fa un reciclatge òptim, moltes menys.
8) L’ús de bujols de resta en establiments comercials no pot ser obligatori. Apunten que hi ha botigues que fan ús del servei un cop cada mes i mig, i en general, les fraccions de RESTA en establiments comercials (que no empreses grans i mecànics) és molt menor que el d’un habitatge. Per això, demanen que se’ls permeti treure la resta amb la bossa identificativa habitual en habitatges i prescindir del bujol. A banda, apunten que a l’hora d’implementar el servei, no es va obligar a establiments comercials a adquirir tots els bujols, i ara ens denuncien situacions de discriminació, ja que uns han de pagar per una cosa que altres, en la mateixa situació, no van pagar.
9) Demanen buscar una manera més ordenada de treure la fracció del PAPER/CARTRÓ. Al no tenir un recipient on treure’l moltes vegades en la pròpia recollida, les inclemències meteorològiques (vent/pluja) o actes vandàlics fan que s’escampi i embruti els carrers. Una caixa gran i plegable creuen que podria fer compatible això amb la manca d’espai a les habitatges/comerços.
10) Si en un futur no molt llunyà s’ha d’incrementar la taxa d’ús del servei de manera
significativa i instaurar un pagament per generació, veuen important que s’afronti la situació i es comenci el procés informatiu/explicatiu.
11) Entenen que el control i sanció de l’ús negligent del servei ha de ser una pràctica constant per tal de minimitzar la mala imatge que això genera. La coordinació entre Consell i Ajuntament de Berga (Policia Local) ha de ser molt més efectiva del que s’ha demostrat fins ara, segons el parer dels comerciants.
