Les claus del pacte a quatre per governar el Consell Comarcal del Berguedà

És un pacte a quatre insòlit perquè configurarà un govern ampli de 16 consellers que frega el govern de concentració: només els dos consellers del PSC i Patrocini Canal, de Som Avià, queden a l'oposició.

ERC, Junts, la CUP i Més per Gironella han fet públic l’organigrama que marcarà l’organització del nou govern del Consell Comarcal del Berguedà. És un pacte a quatre insòlit perquè configurarà un govern ampli de 16 consellers que frega el govern de concentració: només els dos consellers del PSC i Patrocini Canal, de Som Avià, queden a l’oposició.

Els últims quatre anys qui ha manat ha estat Junts (amb Més per Gironella dins), en coalició amb el PSC i els independents Patrocini Canal i Pep Llamas. Ara, però, Junts i Més per Gironella canvien d’aliats i deixen els socialistes i Canal a l’oposició, malgrat que recalquen que ells no han estat els que han posat línies vermelles. La CUP ha evidenciat des del primer moment que no se sentiria còmoda governant amb el PSC i ERC, tampoc amb Patrocini Canal.

Moisès Masanas (ERC) -que serà president a partir del 2025- ha destacat «la generositat en les negociacions» de les quatre forces que acabaran formant govern. I Ramon Caballé (Junts) -que serà qui començarà presidint l’ens- ha reivindicat que el pacte a quatre «posa la comarca per davant de la marca».

La transició de la presidència

La presidència era un dels grans reptes que plantejava la negociació. ERC entenia, d’entrada, que li corresponia, atès que és la força del ple que gaudeix de més conselleries (6). Però Junts defensava que és el partit que va recollir més vots a les urnes, malgrat que tenia un conseller menys que els republicans (5).

La fórmula final ha estat dividir la presidència amb un any més de lideratge republicà. Masanas ha aclarit que no és un problema que s’enquistés, ni de bon tros: «Ens sembla que és una bona fórmula perquè Junts farà la transició i serà més fàcil parlar amb l’anterior president, però nosaltres ja estarem treballant amb ells perquè ja som un equip de govern i ens hi agafarem més endavant. Ens sembla que és proporcional i mai ho vam veure com un gran problema».

El relleu a la presidència també es notarà en les vicepresidències. Els únics que mantindran la seva els quatre anys seran Sebastià Prat i Lluís Vall, vicepresident segon i tercer, respectivament. La primera vicepresidència serà per a Masanas o per a Caballé, quan no siguin presidents. I la cinquena se la repartiran ERC i Junts. Sempre hi haurà un vicepresident de cada color. El primer any i mig el vicepresident primer serà Moisès Masanas, d’ERC, i per tant la vicepresidència quarta serà per a Junts, que ha triat Jesús Calderer. Però quan Masanas assumeixi la presidència i es canviï els papers amb Caballé, Calderer cedirà el seu lloc al republicà Quim Espelt, alcalde de Vilada, i així, hi continuarà havent un vicepresident de cada color.

La bicefàlia en clau econòmica

A l’Agència de Desenvolupament, començarà assumint el rol de president Lluís Vall (Més per Gironella) -que ja l’ha assumit els últims quatre anys- i tancarà els dos darrers anys i mig de mandat Sebastià Prat, de la CUP.

Tots els grups del pacte ho han presentat com un fet que va més enllà de donar visibilitat a les quatre forces del govern. Lluís Vall ha defensat que «la prova irrefutable» és la distribució de les conselleries entre ell i Sebastià Prat els quatre anys: «El Sebas portarà tot el que té relació amb l’estratègia econòmica i el desenvolupament empresarial, i jo em centraré en comerç, turisme, serveis i captació de talent». Vall ha afegit que «és una gran notícia poder sumar més persones al vaixell» i ha celebrat que «la CUP tenia moltes ganes d’apostar-hi i sumar-hi».

Per la seva banda, Prat ha assegurat que «l’acord és transformador i rupturista» i entén que «és el que necessitava la comarca». Sobre la manera com pretenen sacsejar l’Agència, no se n’han avançat massa detalls, però Prat ha defensat que el millor antídot per fer casar les quatre sensibilitats polítiques del nou govern és basant la transformació en «anàlisis molt tècnics». L’objectiu -diu- ha de ser «que d’aquí a quatre anys els agents socials i econòmics facin una valoració molt millor del que és l’Agència i el que fa».

Prat també ha destacat que el pacte a quatre és «una forma de portar a examen la classe política«. I ha afegit que «si no surt bé, estarà clar que és culpa nostra», però ha defensat que «fem les coses amb honestedat, preveient que podrem fer-ho perquè hem teixit els vincles necessaris i la confiança».

Portar les decisions estratègiques al consell d’alcaldies

Un dels conceptes que més va sortir en campanya electoral comarcal va ser la revolució del consell d’alcaldies. Van ser diverses les forces que van clamar per dotar-lo de més contingut i, de fet, aquest és un dels grans pals de paller del pacte a quatre.

D’entrada, no s’especifica que deixarà de ser un òrgan purament consultiu per passar a ser executiu, tot i que Moisès Masanas ha deixat clar que «si ho hem de fer, ho farem». Més enllà d’això, el líder republicà ha promès que es donarà més periodicitat a les trobades d’alcaldes i alcaldesses i també s’ha compromès a «portar les decisions estratègiques al consell d’alcaldies perquè el que s’hi decideixi marqui la línia a seguir».

El nou govern també assegura que els consells d’alcaldies tornaran a ser oberts, després que l’últim executiu els fes a porta tancada al·legant que alguns alcaldes i alcaldesses dels pobles petits se sentien cohibits si hi havia els mitjans de comunicació.

En aquest sentit, Ramon Caballé ha recalcat que el pacte a quatre al Consell Comarcal «ja representa la majoria d’alcaldes de la comarca» i també evita que el consell d’alcaldies acabi sent «un contrapoder» de les decisions que passen pel Consell Comarcal. Segons defensa Caballé, aquesta major representativitat dins el govern comarcal suposarà una millora en la comunicació amb les alcaldies i farà -confia- «que els propis alcaldes s’ho creguin tot més». Per al líder de Junts, «no tindria sentit fer un govern de consens i governar d’esquenes als alcaldes».

Buscar l’eficiència del sistema de recollida

Jesús Calderer (Junts) assumirà la conselleria de Residus, amb David Font (Més per Gironella) com a adjunt, i amb el repte de fer un porta a porta més eficient i també rematar la revolució del sistema de recollida als pobles petits. Ramon Caballé ha recordat que el Berguedà és «la segona comarca que més recicla del país», però ha admès que el desplegament de sistemes de recollida eficients està a mig camí i «convé rematar la feina».

Sobre el pilotatge d’aquesta àrea entre Junts i Més per Gironella, Caballé ha defensat que «Junts ha fet confiança a un conseller amb experiència com Jesús Calderer i Més per Gironella hi aporta David Font, que va ser un dels arquitectes del porta a porta en el moment d’impulsar-lo, ja que aleshores era president comarcal».

Ara per ara, Gironella i Puig-reig tenen el seu propi contracte de recollida de residus, mentre que la resta de la comarca lluita per renovar el seu, que ha estat impugnat. L’anterior govern va expressar el seu desig de sumar Gironella i Puig-reig en el contracte de recollida comarcal, però els dos municipis van acabar-ho descartant perquè preferien seguir-s’ho autogestionant. Ara, David Font, l’alcalde de Gironella, passarà a formar part de la conselleria comarcal de Residus, amb l’objectiu de sumar esforços per fer un sistema més eficient.

Fer del Consell un proveïdor de tècnics als pobles petits

Era un dels grans arguments que ERC va defensar en campanya: calen més recursos tècnics per als municipis petits. Hi falten secretaris, hi falten arquitectes… I el nou govern s’ha compromès a resoldre-ho incrementant el múscul tècnic del Consell per poder proveir els municipis petits cada cop que ho sol·licitin. De fet, s’ha creat una conselleria expressa, que liderarà Jesús Calderer amb l’alcalde de Castellar del Riu, Adrià Solé, com a adjunt.