El Govern licita les obres que Cercs reclama des del 2016 per reduir els accidents amb animals a la C-16

Les obres -molt reivindicades a la zona- consistiran en la instal·lació d'una tanca cinegètica que impedeixi l'accés de senglars i altres ungulats a la carretera.

Cotxes a la C-16 al Berguedà. GEMMA ALEMÁN / ACN

El Departament de Territori de la Generalitat ha licitat els treballs per reduir el risc d’accidents amb animals al a C-16, a l’altura de Cercs. Les obres consistiran en la instal·lació d’una tanca cinegètica que impedeixi l’accés de senglars i altres ungulats a la carretera. Era una reivindicació històrica de l’Ajuntament de Cercs, que havia arribat a expressar públicament el seu malestar per la inacció del Govern al respecte.

Territori apunta que la mesura es complementa amb la construcció de passos canadencs, fosses dissenyades perquè el bestiar no pugui travessar, sense necessitat de barreres, en aquells punts on la anca presenta alguna obertura per permetre el pas de vehicles o vianants.

Els treballs es faran en un tram de 9,5 quilòmetres i l’actuació costarà uns 835.000 euros. Es preveu que l’obra comenci a principis del 2024 i que s’allargui uns tres mesos.

Feina inacabada i senglars a la carretera

El 2016 el Departament de Territori va instal·lar una barrera metàl·lica per separar els dos sentits de la marxa entre el túnel de Berga i el de Cercs. Aquesta barrera ha reduït pràcticament a zero els accidents per xocs frontals entre vehicles que van en sentit nord i altres que van avall.

El problema és que la feina va quedar a mig fer. La carretera va estrenar una divisió entre els dos carrils de circulació, però no es van posar barreres entre els carrils i el voral, i la C-16 s’ha acabat convertint en una ratera de porcs senglars. Els animals creuen la carretera però, a mig camí, hi troben una barrera que és insalvable i acaben circulant pel voral del a via, amunt i avall, buscant una sortida que no troben.

Aquest fet, i el risc que suposa tant pels mateixos porcs com per als vehicles i les persones que els ocupen, van empènyer l’Ajuntament a reclamar per totes les vies uns treballs que, ara, set anys després, sembla que veuran la llum.