La Fundació Horitzó ha celebrat aquest cap de setmana el seu 40è aniversari amb un sentit homenatge a totes les persones que han format part de l’entitat durant aquestes quatre dècades. En l’acte —que es va fer dissabte a la plaça Europa de Berga— diverses veus de l’entitat van explicar les seves anècdotes com a testimonis d’una associació que va començar fent d’esplai per a persones que no sortien de casa i que ha acabat sent una fundació que atén des de múltiples serveis la salut mental i el risc d’exclusió social.
La llavor de la germana Maria Gràcia
A principis dels 80, un grup de persones, liderades per la germana Maria Gràcia, van començar a organitzar-se per dinamitzar trobades a Berga pensades per a aquelles persones, especialment amb problemes de mobilitat, a qui els costava molt sortir de casa. Es trobaven, feien tallers, passaven l’estona plegades i, en definitiva, feien una tasca d’esplai. D’allò en van sorgir unes colònies d’estiu que van sumar monitors d’arreu del país, però que eren cuinades des de Berga. La Juani és una de les persones a qui les colònies van canviar la vida: «Qui m’havia de dir a mi quan estava a casa, que acabaria llançant-me en una piscina i, fins i tot, a la platja».
Horitzó va créixer i va anar necessitant nous espais. I va ser aleshores quan l’antic local del carrer Fra i Frederic va entrar en escena. I també és llavors quan passa a ressonar cada cop amb més força una idea, la del Centre Especial de Treball, que fins a l’any passat no va aconseguir materialitzar-se. La germana Maria Gràcia va ser la primera punta de llança que ho va treballar, a finals del segle passat, però el reconeixement de la Generalitat ha arribat a les portes de complir el primer quart de segle actual.
El llegat de la Manela
Precisament amb la idea de disposar de nous espais per fer activitats, Horitzó va arribar l’any 2003 a la plaça Europa, on actualment té la seva seu, un espai en propietat. Pocs anys després, Manela Quesada va agafar el timó de l’entitat per assumir la gerència i caminar com mai cap a la millora de l’atenció de la salut mental. La Manela va ser clau per crear noves oportunitats per als usuaris, vincles insòlits amb les famílies afectades i un projecte que, més endavant, va obrir Horitzó a una nova zona de la ciutat: La Botiga de la Manela, que des de fa anys és a la plaça de Sant Pere. La seva germana, Sara Quesada, va explicar durant l’acte de dissabte que, pocs dies de la seva mort, la Manela va anar veure l’espai on, després, s’obriria la botiga.
L’activista Montse Guitó, una de les persones que més anècdotes va compartir amb la Manela dins d’Horitzó, va complementar aquesta part de la història, recordant-se també d’usuaris de la fundació que, com la Manela, van morir sobtadament: «Quan et passen coses així, t’adones de la importància de remar tots junts».
L’arribada de les grans notícies
En el moment més complicat per a l’entitat, Eva Sànchez va aterrar-hi per assumir la gerència i, sobretot, per empènyer la família d’Horitzó a superar el dol i a donar continuïtat al llegat de la Manela. Ha estat en aquesta darrera etapa quan la Fundació Horitzó ha obert la Botiga de la Manela i ha rebut tres grans notícies: la concertació dels serveis de Prelaboral i de Club Social, i també el reconeixement com a Centre Especial de Treball. Són serveis que l’entitat oferia com podia des de feia anys, però que necessitaven una injecció per part de l’administració per poder garantir-ne la continuïtat, tal com va explicar l’actual coordinadora de l’entitat, Anna Mosoll. També en aquesta etapa, Horitzó ha agafat el timó de Delícies del Berguedà, una empresa d’inserció laboral amb seu a Cercs que també va tenir el seu espai durant la celebració del 40è aniversari.
A banda de membres de l’entitat i representants d’administracions locals, van participar en l’acte de l’aniversari, la directora general de Drets Socials, Mireia Vall, el director general d’Economia Social i Solidària, Juli Silvestre, i la gerent del CatSalut a la Catalunya Central, Alba Oms. Vall va destacar la funció d’Horitzó en els serveis de Prelaboral i de Club Social; i Silvestre va referir-se al Centre Especial de Treball. Tots dos van coincidir que era injust que fins ara Horitzó no hagi rebut aquestes notícies i van reafirmar el compromís de la Generalitat a implicar-se en el finançament d’aquests serveis.
Fina Lladó, patrona de la Fundació, va reivindicar la importància d’entitats com Horitzó per la reinserció laboral i per la millora de la vida de les persones, i va exposar que un dels grans projectes de futur és l’atenció integrada en salut mental, és a dir, al repte de crear una única xarxa formada per professionals sanitaris i socials, de manera que les persones que se’n beneficiïn ho percebin com un servei únic. La gerent del CatSalut, Alba Oms, va confirmar que el Departament de Salut hi està destinant esforços i va felicitar Horitzó per l’aniversari i per la tasca ininterrompuda (i creixent) durant quatre dècades.
Música, globus sense etiquetes i arrossada
Arribats al moment actual de la Fundació, l’acte va finalitzar amb un sentit agraïment a la comarca del president actual de la Fundació, Jordi Garcia Petit, amb una petita actuació del cantant i guitarrista Marcel Tuyet i amb un llançament al cel de globus biodegradables. Cada globus tenia enganxada una etiqueta que els assistents a l’acte van retirar, abans de deixar anar. Tot plegat va servir com a tret de sortida de la campanya Treu-me l’etiqueta, que ha comptat amb la participació de centenars de persones de la comarca, que s’han prestat a retratar-se per visibilitzar i combatre l’estigma en salut mental.
Acabat l’acte, els assistents van fer una arrossada al porxo de la plaça Europa, just davant de la seu d’Horitzó. Amb l’aniversari superat, la següent gran cita de l’any per a la Fundació Horitzó és l’organització, per primera vegada, del Dia Mundial de la Salut Mental a Catalunya, que enguany serà a Berga, el 12 d’octubre.
