Les fonts del Lledó, que abasteixen d’aigua horts i dipòsits, estan tancades. Les basses del parc dels Soldats, del parc de les Aubes i del passeig de la Pau són ben seques. Les fonts del Vall ragen —les fonts de beure—, però les de fer bonic continuen eixutes.
«Molta gent es deu estar preguntant què fan aquests [de l’Ajuntament], per què no omplen tot això d’una vegada», va admetre el regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, en l’últim ple municipal. I la resposta és que continuen les restriccions per la sequera, i que són especialment dures a la zona de Berga.
Com s’estableixen els nivells de sequera i les restriccions
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) divideix el territori que controla —les conques internes, és a dir, els rius que neixen i desemboquen a Catalunya, no l’Ebre, que depèn de l’estat— en 18 zones.
En cadascuna d’aquestes 18 zones, mira quina és la principal font d’abastiment d’aigua —els embassaments, els dipòsits de la pluja o bé els aqüífers, és a dir, l’aigua que va per sota terra—. L’àrea de Barcelona, per exemple, depèn de l’aigua acumulada als pantans, en concret, al pantà de la Baells.
Però, en el cas de Berga i rodalies —una zona que l’ACA anomena «Llobregat mitjà»— es considera que les aixetes es nodreixen sobretot de l’aigua de la pluja.
Per això, si el nivell de la Baells puja, s’aixequen restriccions a Barcelona. Però, a Berga, és igual com estigui la Baells: les restriccions depenen de si ha plogut molt o poc.
Però, com és que no s’aixequen les restriccions si aquesta primavera ha plogut?
Les restriccions no s’aixequen a Berga perquè l’ACA no té en compte només el que ha plogut els últims tres mesos, sinó tota la pluviometria dels últims 2 anys, i el Berguedà central encara arrossega el dèficit de pluja dels anys 2022 i 2023. Això ha fet que les últimes setmanes Berga hagi tingut restriccions per sequera més severes (fase d’excepcionalitat) que Barcelona (fase d’alerta).
Té sentit això?
Segons el regidor Serra, això no té cap sentit. «Tenim la gespa ben verda gràcies a la pluja però, si fes falta regar-la, no la podríem regar, perquè es mantenen les restriccions. Amb la situació que tenim, voldríem omplir les basses i obrir les fonts del Vall, però no podem», va dir el regidor al ple de l’Ajuntament de Berga de l’11 de juliol: «Això no hauria de ser així, però és així, i no ens correspon a nosaltres decidir-ho».
En quina situació està el Berguedà?
Des de l’11 de juliol, el dia del ple, la zona del Llobregat mitjà ha millorat els indicadors, i la setmana passada, la Generalitat va permetre, finalment, que passés de taronja (excepcionalitat) a groc (alerta) en el mapa de la sequera. Ara sí, per fi, les restriccions a Berga ja són les mateixes que a Barcelona (i no més severes, com ha passat durant tot un mes).
I si ja s’han relaxat les restriccions, com és que encara no s’omplen les basses?
Les basses encara no es poden omplir ni es poden obrir les aixetes de les fonts ornamentals, perquè el govern considera que, en fase d’alerta, s’han de prendre algunes mesures d’estalvi, i una és aquesta.
Per omplir basses i fonts i per poder regar, la zona del «Llobregat mitjà» hauria de passar encara a un nivell menys de restriccions: de groc (alerta) a verd (prealerta), com està ja ara el Camp de Tarragona.
Com afecta això a la ciutat?
No és només una qüestió de fer bonic. L’aigua d’algunes fonts, encara que siguin ornamentals, té recorregut. La del Lledó, per exemple, circula després pel subsòl, i s’aprofita per regar horts —que ara sense aigua— i per omplir dipòsits.
I més que es podria aprofitar si hi hagués una xarxa estructurada i uns dipòsits municipals. El regidor de Berga Grup Independent (BeGI) Lluís Minoves va demanar a l’equip de govern que aprofiti la situació de sequera per elaborar un pla per aprofitar l’aigua del Lledó. «Caldria treure més profit dels recursos hídrics subterranis, crear dipòsits que podrien servir, per exemple, per regar la gespa del camp de futbol, o per mantenir tota la xarxa que ja hi ha muntada al passeig de la Pau, i regar els jardins de la zona», va reclamar.
