El Pedraforca és la muntanya màgica del Berguedà, i l’emblema de la comarca, fins al punt que la bandera i l’escut del Consell Comarcal duen la seva silueta. Però el Pedraforca té encara una altra propietat que, fins ara, ningú no havia descobert: és el parallamps del Berguedà.
La professora i investigadora Glòria Solà, del departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC, ha identificat els llocs exactes on més sovint impacten les descàrregues elèctriques, i ha desmentit la teoria que els llamps no cauen mai dos cops al mateix lloc.
148 punts de llamps recurrents a Catalunya
Per fer-ho, Solà ha convertit tot el territori de Catalunya —ampliat fins al Pirineu aragonès i fins al mar— en una gran quadrícula, amb parcel·les de 300 m per 400 m. Ha recopilat les dades de la xarxa de detecció de llamps de Catalunya, que registren totes les descàrregues, des del 2011 al 2020. Ha posat milions de llamps sobre el mapa, i ha descobert que hi ha 148 punts on almenys s’ha produït una descàrrega cada any durant una dècada.
Aquests són els que s’anomenen «punts de llamps recurrents«, i al Berguedà, una de les comarques més tempestuoses, n’hi ha 9.
1. Torrent de Cal Ninot, Pedraforca (Saldes)
El punt amb més impactes del Berguedà és al Pedraforca, concretament al Torrent de Cal Ninot, al vessant sud del pollegó inferior, tirant cap a Saldes, on hi ha una zona de tartera. En una dècada, s’hi han registrat 21 llamps.
2 i 3. Creu de Ferro, Serra d’Ensija (Saldes)
Pocs metres a l’est de la Creu de Ferro, a la serra d’Ensija, també al municipi de Saldes, hi ha dues parcel·les de costat que han entrat a la llista de punts de llamps recurrents. En una, n’hi van caure 15, i a l’altra, 12, durant els deu anys en què es basa l’estudi.
4. Coll de Portelletes (la Pobla de Lillet)
Un altre dels punts on cauen llamps recurrentment és a la Pobla de Lillet, al coll de Portelletes. És un punt elevat sobre el poble, entre els Jardins Artigas i el Clot del Moro, més a l’est. Aquí n’hi van caure 14 en una dècada.
5. La Figueressa (Cercs)
Cada any cauen de mitjana cinc llamps sobre la torre Eiffel de París. A Catalunya, segons l’estudi de la UPC, un 13% de llamps recurrents impacta en edificis alts, aerogeneradors i torres de telecomunicacions. Per això, no és estrany que el repetidor de la Figuerassa sigui un altre dels grans parallamps del Berguedà. Entre el 2011 i el 2020, va rebre 16 impactes.
6. Niu de l’Àliga (Bagà)
El 84% dels llamps recurrents impacta «en zones molt escarpades i a altituds entre cotes de 1.000 i 3.000 metres», sobretot als Pirineus. Entre el refugi del Niu de l’Àliga (Bagà) i la Tossa d’Alp, a la cota 2.500, n’hi cauen de mitjana dos cada any, 20 en el període estudiat.
7. Olvan
El nucli d’Olvan és l’única zona urbana que també es considera un punt de llamps recurrents. A la part nord del poble, se n’hi van registrar 15.
8. Serra de la Petita (Berga)
En la dècada estudiada, també van caure 14 llamps a la cara nord de la serra de la Petita, entre Berga i Cercs, a tocar de l’embassament de la Baells.
9. Torrent de Cal Bisbe (Capolat)
I, finalment, un altre lloc que rep bastant —18 llamps en deu anys— és la zona del torrent de Cal Bisbe, a tocar de la Bauma Gran, al municipi de Capolat.
6 de cada 10 llamps cauen a l’estiu
Els nou punts de llamps recurrents del Berguedà van rebre, entre tots, 145 impactes entre els anys 2011 i 2020. L’estudi també distribueix les descàrregues per mesos, i això permet comprovar que la gran majoria es concentren a l’estiu.
En el cas del Berguedà, el 62,8% van tocar terra entre els mesos de juny, juliol i agost. L’agost, especialment, és el mes més tempestuós.
Les incògnites per descobrir
Segons Solà, l’estudi pot ser útil per als sectors de l’energia eòlica, de les telecomunicacions i de les assegurances. Aporta moltes certeses —la majoria de llamps cauen en muntanyes altes i en edificis o torres elevades— i també algunes sorpreses, com que hi ha impactes al mar: «La nostra hipòtesi és que han caigut sobre embarcacions, probablement, per l’estructura que tenen o per l’efecte dels aerosols».
I també deixa algunes incògnites: per què hi ha muntanyes que reben més i d’altres que menys? Per què cauen per una banda de la muntanya i no per l’altra? Per què, en alguns casos, impacten sobre terrenys poc elevats?
Els mapes dels llamps, al Berguedà i a Catalunya
En aquest mapa, fent zoom, hi podeu veure exactament la localització dels punts de llamps recurrents del Berguedà. Cal acostar-s’hi molt, perquè les parcel·les són molt petites, però es veuen perquè estan pintades de vermell.
En aquest altre mapa interactiu, podeu veure-hi la distribució dels 148 punts on cauen més llamps a la zona de Catalunya, del Pirineu de l’Aragó i de la franja marítima.
