En línies generals, qualsevol persona que ha viscut durant deu anys al Berguedà o a un altre lloc de Catalunya o de la resta d’Espanya pot obtenir la nacionalitat. Es tracta d’un procés que rep el nom d’obtenció de la nacionalitat per residència i que es du a terme al Registre Civil de Barcelona, del qual pots esbrinar la direcció i altres dades importants al lloc web de RegistroCivildeBarcelona. Convé destacar que a altres oficines del Registre Civil repartides per tot el territori nacional també es poden realitzar els oportuns passos.
Això sí, cal dir que no a tots els sol·licitants de la nacionalitat per residència se’ls hi acaba concedint. Quan el Reial decret 1004/2015 es va publicar al BOE el 8 de novembre de l’any 2015, diversos punts de la llei van ser objectes de polèmica. Un d’ells fa referència precisament al tema del qual estem parlant.
La raó és que aquest Reial decret que va ser aprovat dos dies abans de la seva publicació definitiva estava pensat per regular el procés d’obtenció de la nacionalitat per residència. Així doncs, es podia esperar que hi hagués nombroses traves, però una d’elles en concret va aixecar molta polseguera.
Així eren els dos articles de la llei que s’han canviat
L’article 11 de ‘Proposta i resolució’, concretament a l’últim paràgraf, deixava molt clar que l’interessat en obtenir la nacionalitat per residència no podia incomplir ni un sol dels requisits establerts com a bona conducta cívica. Així s’havia de mantenir fins, com a mínim, acabar la tramitació del Registre Civil de Barcelona, Berga o qualsevol altre lloc d’Espanya.
Just al final d’aquest paràgraf, al BOE es deixava ben clar que si s’incomplia el requisit de la bona conducta cívica, la resolució -fins i tot una favorable- acabaria desestimant-se. Però no era l’únic lloc del Reial decret al qual s’evidenciava la necessitat de “portar-se bé”.
A l’article següent, concretament al 12, es fa referència en dues ocasions als termes de bona conducta cívica. Al primer paràgraf, el text legal menciona la incompatibilitat dels actes pel que fa a aquest requisit.
El penúltim paràgraf del dotzè article és molt clar respecte a l’impediment de fer la inscripció de la nacionalitat al Registre Civil. En definitiva, la bona conducta cívica era un requisit indispensable. Parlem en passat perquè recentment s’ha produït una novetat importantíssima en aquest sentit.
El Tribunal Suprem elimina aquest requisit
Després de la polèmica ocasionada, no hauria estat d’estranyar que aquests dos articles acabessin patint alguna modificació tard o d’hora. 2024 ha estat l’any al qual s’ha pronunciat definitivament el Tribunal Suprem. En quin sentit?
La resposta ha estat contundent: no hi ha cap llei que exigeixi als sol·licitants mantenir una conducta cívica bona o de cap altra manera. Tampoc al Codi Civil, pel qual no tenen cabuda els continguts relacionats amb el requisit.
S’han produït molts casos en els quals una resolució del Tribunal Suprem ha estat del tot inesperada. No és el cas que ens ocupa, ja que la polèmica va obtenir unes dimensions descomunals, arribant els debats fins i tot als mitjans de comunicació tant públics com privats.
El principal motiu de la controvèrsia residia en el fet que no importava que hi hagués hagut una resolució favorable. Si la inscripció de la nacionalitat encara no havia tingut lloc al Registre Civil, fins a l’últim moment es podia anul·lar per complet si s’estimava que el sol·licitant no havia mantingut una conducta cívica exemplar.
Això volia dir que la modificació dels requisits tenia una regulació reglamentària que el Tribunal Suprem no entén com a vàlida. Al seu lloc, s’ha d’optar pel rang de llei, mantenint així l’essència procedimental que té el Reial decret que ha estat modificat per complet arran d’aquesta sentència.
D’aquesta manera, a partir dels canvis aplicats pel Tribunal Suprem, ja no és un requisit imprescindible el de mantenir una conducta cívica que pugui considerar-se irreprotxable fins que el procés arribi al final. És a dir, si ja hi ha una resolució favorable, la persona que tracta d’obtenir la nacionalitat per residència sap que l’acabarà aconseguint de tota manera.
Abans que el Tribunal Suprem entrés en acció, la incertesa s’apoderava de molts sol·licitants de la nacionalitat per residència. Alguns d’ells fins i tot havien manifestat als seus éssers estimats i als mitjans de comunicació que patien ansietat perquè no sabien si finalment els hi acabaria sent concedida o no, la qual cosa els podia canviar la vida.
Finalment, el Reial decret s’ha modificat per deixar clar que la conducta d’aquelles persones que demanin la nacionalitat per residència no serà analitzada després d’una resolució favorable. A causa d’això, la tranquil·litat formarà part del dia a dia d’aquestes dones i homes en saber que, tard o d’hora, quan les gestions del Registre Civil arribin a bon port, obtindran la desitjada nacionalitat.
