David Moreno i Cristina Calleja havien promès un espectacle únic, una reinterpretació dels sons més icònics de la Patum amb una escenografia atrevida, pensada per sorprendre. Però, sobretot, havien promès que ho farien tot «amb el màxim de respecte» i «cuidant-ne molt cada detall». I van excel·lir en el propòsit.
La Patum flotant, l’espectacle inèdit que tots dos van cuinar expressament per al 19è aniversari de la Patum com a Patrimoni de la Humanitat, va crear aquest diumenge a la tarda un ambient màgic a la plaça de Sant Pere, amb una posada en escena tant transgressora com elegant, i una plaça plena a vessar, amb unes 2.000 persones amatents a tot el que passava als peus de l’Ajuntament.
La sorprenent dansa dins un piano a 8 metres d’alçada
La Patum flotant es va presentar com un espectacle amb un gran protagonista: un piano de cua a 8 metres d’alçada, en posició vertical, en el qual es projectarien imatges de la festa durant el xou. La realitat va anar molt més enllà d’això: Moreno es va moure durant l’entramat entre el piano alçat i el que hi havia als peus de l’escenari. Sempre acompanyat per Rebeca Olmedo i David Ges, els altres dos músics de l’espectacle, Moreno va jugar amb tots dos pianos, mentre l’altra protagonista de l’escena, Cristina Calleja, esgarrapava els «Oh» del públic sense parar.
Calleja va fer la seva primera aparició des de dins del piano alçat. En els instants inicials, la superfície del piano va servir per projectar imatges de la Patum. Però, de sobte, l’escena va canviar i hi va aparèixer una dansaire, la mateixa Calleja. Entre bona part del públic, l’estupefacció era màxima. Alguns fins i tot dubtaven si era una imatge projectada o bé una persona dansant dins el piano. Calleja va esvair els dubtes al cap d’una estona, sortint del marc del piano i movent-se entre teles per l’exterior.
Abans, l’artista va simular, des de l’interior del piano, un salt de plens. Després, entre teles, va fer la seva pròpia versió d’un ball de l’àliga que va culminar sobre la superfície de l’altre piano, el que estava a l’escenari, en posició horitzontal. I finalment, va fer vibrar la plaça amb un apoteòsic tirabol, dansat també des de sobre el piano horitzontal.
Els jocs de llums i l’hora de l’espectacle, les 6 de la tarda d’un diumenge de tardor, van ser els altres ingredients d’un espectacle de referència arreu del món. I és que La Patum flotant va agafar l’essència de Flotados, l’espectacle que Moreno i Calleja han portat a 21 països de 4 continents i que fa cinc anys va rebre un premi Max, el guardó més important de l’Estat en l’àmbit de les arts escèniques.
El sentit record als patumaires que ja no hi són
La Patum flotant va ser la segona part d’un acte que es va encetar amb l’homenatge als tres protagonistes d’enguany de la sèrie d’entrevistes Vides de Patum, que promou l’Ajuntament. Alfons Alsina, Josep Casals i Jordi Subirana van rebre, de la mà dels regidors del ple, un distintiu en agraïment pel seu testimoni i també un llapis de memòria amb la seva entrevista íntegra. Les tres entrevistes es poden veure al canal de l’Ajuntament de Berga a YouTube.
Alfons Alsina Reig (conegut a la ciutat com a Palleco) ha viscut la feina dels vestidors de plens des de dins durant gairebé tota la vida. De jove, va ser ajudant de vestidor durant molts anys, i ho combinava amb els salts a la plaça de Sant Pere com a ple. Més endavant, va ser vestidor, ja amb plaça. I s’ha fet un tip d’encendre el primer fuet de les maces als passacarrers de dimecres i dissabte al vespre.
Per a Josep Casals, la Patum és una tradició familiar. Va començar a viure la comparsa dels turcs i cavallets des de dins gràcies al seu pare, que va cedir la seva plaça al germà gran. Durant anys, el seu germà va tenir la plaça de quart turc i compartia els salts amb ell. Però el germà va morir de jove, amb 26 anys, i des d’aleshores el Josep va heretar la plaça i la Patum es va convertir en un homenatge íntim cap al seu germà. Dècades més tard, el Josep va passar el testimoni al seu fill gran, de manera que la tradició familiar continua.
I Jordi Subirana va formar part de la comparsa dels gegants durant més de 30 anys. Era jove i no havia portat mai un gegant, quan l’aleshores cap de colla li va proposar de fer-ho. Al cap de pocs dies, va ficar-se per primera vegada sota el gegant i s’hi va passar més de tres dècades. En aquest temps, va viure les últimes sortides dels gegants fora de Berga i també la transició democràtica i l’evolució de la festa.
A l’acte, tots tres van agrair l’oportunitat d’explicar les seves anècdotes en una entrevista i van tenir un record per als patumaires amb qui han coincidit en tots aquests anys i, sobretot, per als que ja no hi són.
Per la seva banda, l’alcalde, Ivan Sànchez, va destacar la importància de continuar recollint testimonis de la Patum del passat, perquè -diu- «serviran per explicar la festa a les generacions del futur«. Sànchez també va reivindicar «la perseverança» de la festa per ser proclamada Patrimoni de la Humanitat, i la continuïtat que els esforços previs han tingut des que la Patum va ser reconeguda per la UNESCO.
