Fa dies que es respira aquell aire d’anunci de perfum, que els repartidors corren més carregats que normalment, fa dies que ens arriben correus electrònics anticipant-se als divendres negres, als dilluns cibernètics. Falten unes quantes setmanes per Nadal però, el cul del consumisme, ja ens l’hem vist fa temps…
La meva opinió de final d’any sempre ve marcada pel rebuig absolut al precipitadíssim sinoensveiembonesfestes, sempre està condicionada a reivindicar l’arrel de què celebrem, perquè ho fem i com ho fem.
El meu parer d’aquesta època de l’any és gaudir de la cultura popular i les tradicions… Menys regals materials i més regals vitals. Passar estones plegats i gaudir del què tenim a casa: la Fia-Faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, els Pastorets de Berga o els de l’Ametlla de Merola, un vi calent escoltant nadales, enviar postals, cuinar aquella recepta que té el mateix gust que la de l’àvia o anar a veure arribar els Reis amb tota la tribu.
Les dates assenyalades en el tombant de desembre a gener són això, vivències que no es poden embolicar amb paper lluent, avui hi som i demà, potser. El que compartim no es compra ni es ven, es viu, bateguem-ho i serà el millor Nadal de mai.