El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, s’ha compromès aquest divendres a iniciar converses per accelerar el desenvolupament del polígon d’Olvan. Rull s’ha avingut a parlar-ne amb els representants de tots els grups parlamentaris i també amb els consellers de les àrees implicades en el desenvolupament, que són Sílvia Paneque —Territori, Habitatge i Transició Ecològica— i Miquel Sàmper —Empresa i Treball—.
Rull ha quedat sorprès amb «l’amplíssim consens» que ha copsat en relació amb el polígon d’Olvan i el desenvolupament industrial de la comarca: «El Berguedà ha estat capaç de definir projecte i propòsit i s’ha vestit consens, i això no és tan habitual al país. Forces molt distants han estat capaces de posar-se d’acord». Per tot això, el president del Parlament ha garantit que, en la mesura de les seves possibilitats i competències, reivindicarà que s’hi facin inversions: «És un projecte que em faig meu. Posaré en valor que, darrere, hi ha aquest amplíssim consens».
Calen 2 milions d’euros
L’alcalde d’Olvan, Sebastià Prat, ha actualitzat l’estat del desenvolupament del polígon. Segons ha dit, abans que acabi el primer semestre d’aquest 2025, hauria d’obrir-se una nova fase de venda de parcel·les i, en paral·lel, s’hi hauria de començar a fer la portada de serveis perquè, un cop venudes, les empreses s’hi puguin instal·lar.
Per això últim, Prat calcula que faran falta uns 2 milions d’euros. La Generalitat ja s’ha compromès a implicar-s’hi, però la comarca se’n vol assegurar i vol garanties que això no acabarà aquí: «Volem acabar aquest polígon i volem dates. Falten unes 35 hectàrees per acabar d’urbanitzar, cal una subestació elèctrica, i estem donant un missatge de Berguedà i indústria que reforça la idea que cal seguir impulsant aquest polígon».
A banda, l’INCASOL i l’Ajuntament d’Olvan treballen en una modificació urbanística del polígon per ajustar les parcel·les del polígon a les demandes de les empreses.
Les entitats del tercer sector denuncien la lentitud de l’administració
Rull també ha aprofitat la visita al Berguedà per reunir-se amb la Fundació La Llar i la Fundació Horitzó. «Són dues entitats tan potents, que posen al centre les persones, que ens fan ser singulars. Hi ha països a la resta d’Europa que nosaltres veiem molt avançats, però que no tenen iniciatives com aquestes».
De les dues trobades, a més, el president n’ha tret una demanda comuna: «Hi ha determinades normes que impedeixen fer actuacions ràpides per atendre determinades persones. Les institucions són exasperadament lentes a l’hora d’atendre aquests casos. I això no va d’atendre fundacions, sinó d’atendre usuaris concrets. Totes dues entitats m’ho han traslladat de manera molt contundent».
Sobre això, Rull ha explicat que des del Parlament han iniciat «una estratègia perquè l’elaboració de lleis sigui molt més ràpida i diligent». I ha fet autocrítica: «No pot ser que per aprovar una llei a les Corts Generals de l’Estat (que són dues cambres, el Congrés i el Senat), es trigui menys que a Catalunya, on hi ha una única cambra». Per resoldre-ho —ha afegit— està buscant, conjuntament amb la resta de grups parlamentaris, «mecanismes per trobar on tenim els colls d’ampolla que ho endarrereixen i minimitzar-los». I ha conclòs: «No podem estar un any i mig per aprovar determinades normes que són imprescindibles».
