L’apagada general des del centre de Berga: un dilluns sense llum ni respostes al carrer

La majoria de comerços han hagut d'abaixar la persiana abans de dinar. Altres han treballat com han pogut i fins que han pogut. Els busos operaven amb normalitat, però els conductors expressaven la preocupació pel caos que temen trobar-se quan siguin a Barcelona.

Passaven pocs minuts de dos quarts d’1 del migdia quan Berga (com la resta de la Península Ibèrica) ha quedat sense llum. A l’Ajuntament, tot l’edifici ha quedat sense llum i el personal ha acabat sortint al carrer, a l’espera que l’avaria (que amb el pas dels minuts s’ha sabut que era general) se solucionés.

Al carrer major, la incertesa també era palesa. Molts botiguers han sortit al carrer i conversaven entre ells per trobar respostes que durant hores arribaven en comptagotes o, directament, no arribaven. 

A la cruïlla entre el carrer Gran Via i la carretera de Sant Fruitós és on hi ha el principal focus de semàfors de la ciutat. Des que ha caigut la llum, tampoc funcionen. Tenen preferència els vehicles que circulen pel Gran Via, però molts dels que pugen per la carretera de Sant Fruitós no ho saben i això fa ressonar més d’un clàxon. Pels vianants, passar per algun dels passos és una mica més complicat: una parella espera a la punta de la vorera durant mig minut mentre els conductors passen per davant sense fer-los cas.

La cruïlla dels semàfors, a la carretera de Sant Fruitós. M.C.

A l’hora de dinar, el caos s’ha traslladat també als restaurants. Al bar Tutxi, per exemple, l’equip de l’establiment ha fet mans i mànigues per servir els clients que s’hi acostaven. No tenien llum, però sí que tenien gas, i això els ha permès oferir alguns plats. Això sí, tot l’entramat electrònic ha quedat aturat, i això feia, com a tot arreu, que els clients només podien pagar en efectiu.

Obligades a tancar, però sense poder marxar a casa

A primera hora de la tarda, al passeig de la Pau s’hi respirava una tranquil·litat inusual, amb poc moviment i una cadena de botigueres a la porta dels establiments. Les treballadores del BonÀrea, per exemple, comentaven la jugada en un banc a tocar del comerç: dins no tenien llum i, per tant, no podien atendre clients, però no podien marxar perquè la persiana va amb electricitat i no la podien abaixar.

A Casa Ametller, una de les pissarres que se solen utilitzar per les promocions a primera hora de la tarda anunciava a la porta de l’establiment que no hi havia servei pels problemes de llum.

Busos que surten però no saben on arribaran

Uns metres més amunt, a l’administració d’autobusos, diversos conductors comentaven la jugada. Les expedicions que surten de Berga ho fan en l’horari previst, però on hi ha la incertesa més gran és a Barcelona, on tant l’entrada com la sortida de la ciutat és caòtica des que ha caigut la llum. Un dels conductors admet la preocupació: “Sabem a l’hora que sortirem d’aquí, però no sabem ni quan ni on arribarem”.

Els busos, arribant i aturant-se a la parada del passeig de la Pau. M.C.

No gaire lluny, al Velo Berga, han muntat el taller de bicicletes a tocar de l’entrada de l’establiment per aprofitar les hores de llum natural, ja que a dins (la ubicació habitual) tot és fosc.

Moltes preguntes (cada cop més), poques respostes

A cada botiga, l’escenari té les seves particularitats, però a moltes hi ha un denominador comú determinant: no poden servir i no saben quan podran fer-ho. Les autoritats competents demanen tranquil·litat, però donen poques respostes i, darrere el taulell, s’hi esforcen però, amb el pas de les hores, cada cop es fa més difícil mantenir la calma.