El gall fer corre el perill de desaparèixer del nord-est del Berguedà. En tot el Catllaràs, els experts compten que hi ha un parell de mascles i un parell de femelles, com a màxim. I això no només pot acabar deixant la zona sense espècies, sinó també els territoris veïns.
Per sort, hi ha persones que se’n preocupen. En els últims mesos, el Guillem i la Irene, de l’associació Paisatges Vius, s’han dedicat a materialitzar una acció que pot ser clau per la seva supervivència, amb el suport i finançament d’Endesa. Hi han plantat gairebé 1.700 arbustos d’espècies autòctones de la zona —com ara boixerola, moixera i ginebró— amb la idea de garantir que el gall fer hi trobi aliment i refugi.
Han plantat aquests arbustos en un tancat d’exclusió de cérvols que van construir fa temps. I és que la superpoblació de cérvols és un altre dels grans problemes amb els quals ha de conviure el gall fer al Catllaràs: n’hi ha tants que es mengen tot el sotabosc i fan que, ara, estigui molt degradat. Des de Paisatges Vius, confien poder-ho resoldre amb la combinació de les dues accions: «Si plantéssim fora del tancat, estaríem donant menjar als cérvols».
De fet, la plantació és una manera d’accelerar la regeneració de les espècies autòctones. Sense plantar els arbustos, probablement les espècies també hi haurien crescut, però ho haurien fet molt més lentament.
Allunyar o eliminar els problemes
Més enllà dels cérvols, els altres dos grans problemes que el gall fer troba al Catllaràs són els humans i els filats d’espines dels ramaders. Alguns camins del Catllaràs eren molt transitats en cotxe i, fa un temps, es van tancar per reduir-hi el trànsit. La principal zona de gall fer, segons els estudis de Paisatges Vius, ha quedat delimitada amb tres tanques que impedeixen el trànsit de cotxes, a excepció dels veïns que en tinguin la clau.
Pel que fa als filats d’espines, també en els últims anys s’han substituït per un sol fil llis i senyalitzat amb una cinta. En molts casos passava que el gall fer o altres espècies de fauna salvatge passaven per una zona on hi havia filat, no el veien, i s’hi enganxaven.
El Catllaràs, una zona estratègica
Des de Paisatges Vius, destaquen la importància de recuperar el Catllaràs com un hàbitat confortable per a les espècies de gall fer. Expliquen que hi ha molta més població a l’oest de la comarca, a la serra d’Ensija i als Rasos de Peguera, però en canvi també hi ha seriosos problemes en boscos del Ripollès.
En aquest escenari, el Catllaràs és el pont perfecte perquè els galls puguin anar d’un cantó a un altre sense trobar barreres. De fet, Paisatges Vius ha fet anàlisis d’excrements de gall fer i ha trobat parentius entre els de l’oest del Berguedà i els del Ripollès, fet que confirma el trànsit que hi ha d’una banda a l’altra.
Altres accions de Paisatges Vius i Endesa
L’actuació d’ara al Catllaràs en complementa d’altres que també es van dur a terme el 2024 en el marc del conveni entre Paisatges Vius i Endesa. Per tal de minimitzar la col·lisió del gall fer, es va adaptar una línia elèctrica de mitjana tensió a la Vall d’Aran i es van senyalitzar al Ripollès i a la Cerdanya nou quilòmetres de tancats pel bestiar —construïts amb fil metàl·lic—, amb una cinta perquè siguin visibles. També es van delimitar zones crítiques per l’espècie perquè l’administració pugui regular millor les activitats lúdiques, esportives i forestals a diferents punts de les comarques del Pirineu.
Així mateix, durant el 2024 es van continuar recopilant mostres d’excrements i plomes de gall fer que van ser analitzades genèticament per tal de realitzar un cens de les poblacions i determinar la connectivitat entre elles.
Totes aquestes accions de conservació i seguiment es complementen amb fórmules imaginatives per difondre el projecte com ara l’edició de 25.000 tovalles de paper individuals d’un sol ús amb informació del gall fer que el 2024 es van distribuir refugis de muntanya i bars i restaurants de la zona bars on habita l’espècie.
