Inaugurat el mural en record a Josep Maria Isanta a la plaça Cim d’Estela de Berga. L’obra de l’artista Rock Blackblock s’ha presentat de manera oficial en un sentit acte que ha combregat més de 250 persones i que ha servit per exalçar la manera de ser del jove —assassinat avui fa exactament 20 anys uns metres més avall del lloc on s’ha pintat el mural— i també per recordar pinzellades d’una nit marcada en el record de tota la ciutat.
«La cançó que mai no hauria volgut escriure»
L’acte ha començat amb la interpretació del tema «Ser el que un creu», a càrrec dels berguedans Marc Travé i Marcel Tuyet. El tema es va crear en homenatge a Isanta i el mateix Travé ho ha contextualitzat per esgarrapar els primers aplaudiments: «El Josep Maria no mor mai, el tenim tots present. Compartir és viure».
Travé ha acabat assegurant que «és la cançó que mai no hauria volgut escriure», però el cert és que el tema ha quedat gravat a la retina dels berguedans.
Un mural amb un missatge
L’autor del mural, Roc Blackblock, també ha pres la paraula per explicar la reflexió que hi ha volgut projectar. «Jo només he fet de missatger i hi he posat els pinzells. Hi he posat el cor perquè el pugueu reconèixer». I ha explicat que ha volgut situar el rostre d’Isanta «en un bosc tranquil que calla».
L’alcalde, a Montserrat Tura: «Deixa’ns en pau»
Montserrat Tura, fa 20 anys consellera d’Interior, ha tornat a ser protagonista aquesta setmana. En el seu moment, el jutge va condemnar la Generalitat per negligència en el dispositiu judicial, però l’aleshores consellera continua mantenint que la policia va fer tot el que va poder per evitar aquell assassinat.
Doncs bé, a l’acte d’inauguració del mural, l’alcalde, Ivan Sànchez, ha etzibat un nou dard a Tura: «Si us plau, deixi’ns en pau, deixi en pau Berga». I li ha recriminat que «lluny de retractar-se, es reitera posant el focus en els ateneus i els casals de la ciutat».
Sànchez —amic íntim de la víctima— ha afegit que «si hagués de dir com han de ser la gent de Berga m’agradaria que fossin una mica com el Pep, una persona que sempre era al costat de la gent». I ha acabat assegurat que «ell segur que hagués pogut i sabut perdonar perquè era massa bona persona».
La família també es queixa de l’administració
La família ha estat present a l’acte, sempre darrere de les persones que agafaven el micròfon. Hi eren els pares de la víctima, Josep Maria Isanta i Nuri Casellas, el germà, Jordi Isanta, i la cunyada, Raquel Pey.
A la part final, la mare ha començat a llegir un discurs on ha resumit com va viure aquella nit i on ha relatat com, en molt poca estona, va veure marxar el seu fill. En el seu discurs, que ha acabat llegint Raquel Pey, agraeix l’escalf de la societat berguedana des del minut u, però també es guarda un retret: «Ens vam sentir acompanyats per tothom, menys per l’administració».
L’acte ha acabat amb música
Al final de l’acte, el Manolito ha interpretat dues peces. La primera, amb un missatge directe de record cap a Isanta, i la segona, un punt més alegre: «Ell sempre volia posar-hi un somriure a tot».
La setmana d’actes de record continua divendres, amb una taula rodona a la plaça Viladomat per radiografiar la nit del 28 de maig del 2005, amb un sopar popular i un concert gairebé calcat al que es va fer aquella nit a barraques.
