27 d’agost. Tram final del partit del Barça a Vallecas, al camp del Rayo. És el tercer partit de lliga i Marc Bernal ha sumat la tercera titularitat consecutiva, després de ser la gran sensació de la pretemporada blaugrana. Tot va sobre rodes. L’equip guanya per un ajustat 2 a 1. A Hansi Flick no li queden canvis i Marc Bernal va camí de completar el seu primer partit sencer oficial al primer equip del Barça. Però una jugada desafortunada capgira el futur com si fos un mitjó.
El genoll del jugador de Berga colpeja contra les cames d’Isi Palazón en un intent de tallar una jugada d’atac del jugador del Rayo i Bernal cau adolorit a terra. L’acció fa presagiar el pitjor i l’endemà es confirma: el Marc s’ha trencat el lligament encreuat anterior del genoll esquerre i també té una lesió associada al menisc extern. Ha de passar per quiròfan i podria quedar apartat dels terrenys de joc un any.
Té 17 anys i ha aterrat al primer equip del Barça per la porta gran, però ara li tocarà viure l’altra cara de la moneda. «Penses que no jugaràs fins al cap d’un any. És un moment molt dur per a tu i per als que t’envolten«, explica ara, al cap d’un any.
El paper de la família i els amics
El Marc assegura que, de tot aquest any de treball en silenci, es queda amb el primer mes com el moment més complicat de gestionar. «La meva família i els meus amics em van donar molt suport. I el meu fisioterapeuta, també, ja que és amb qui vaig estar des del primer moment», detalla.
En aquest escenari, Berga irromp amb força. «Em va servir per desconnectar en moments en què estava molt angoixat, i poder passar aquests moments amb la meva família i amb el meu cercle de confiança va ser clau», diu.
Però hi ha un moment que marca un abans i un després en aquest llarg camí. El Marc el té molt clar: «quan comences a tocar pilota i comences a fer més coses al camp, perquè t’adones que el pitjor ja ha passat».
El campus, l’últim bri de llum d’un any duríssim
Ara torna a entrenar. Sol, de moment. Des de principis de setmana, s’exercita a la ciutat esportiva del Barça i, tot i que pel retorn definitiu, caldrà ser pacient. Apunta que sent que ha superat el 70% del procés i que cada cop és més a prop de tornar-se a sentir futbolista.
La tornada, a més, coincideix amb la materialització d’un projecte que fa mesos que la família i ell mateix treballen i mimen: ha estrenat a Berga el Campus Marc Bernal. En la primera edició, ha comptat amb una quarantena d’infants. I la seva celebració és, en part, el matrimoni dels dos pilars fonamentals en l’educació del Marc: Berga i el Barça.
L’efecte Jordi Font
«La intenció era portar a Berga la metodologia del Barça. I per fer-ho vam tenir clar que la persona ideal per liderar-ho era el Jordi Font«, detalla el Marc. Jordi Font va ser entrenador del Barça en categories inferiors durant més d’una dècada i va comandar la formació de la fornada de Marc Bernal, Lamine Yamal, Pau Cubarsí i companyia en la seva etapa com a benjamins del club blaugrana. Coneix la generació com poques persones i el Marc diu que és «una de les persones que més ha ajudat sempre en la meva formació».
Ara també és el coordinador del campus que porta el seu nom. S’ha encarregat de dissenyar les sessions d’un campus que atrau talent comarcal. I és que els entrenadors són tècnics d’arreu de la comarca amb destresa per ensenyar futbol i també amb habilitats per fer que els nens sentin la proximitat que, tant per al Marc com per al Jordi, és primordial que imperi en aquesta setmana.
«El meu campus només podia ser aquí, a casa meva»
El Marc explica que, de petit, va participar en molts campus: «M’ho passava molt bé i, ara, veure que hi ha nens i nenes que s’ho passen com jo, en un campus que porta el meu nom, em fa molt feliç». El campus va arrencar dilluns i acaba aquest dissabte. El Marc ha participat en la part final perquè els primers dies la feina de recuperació li va fer impossible participar-hi.
Ell deixa clar que «el meu campus només podia ser aquí, a casa meva». I afegeix que la idea —que, des del primer moment, ha comptat amb el Toni, el seu germà, com a motor tractor— era «fer una cosa familiar i propera» i que servís per transmetre valors fonamentals per a ell: «la humilitat, el treball i l’amor pel futbol». I el Jordi Font, recalca, «és la persona ideal per transmetre aquests valors».
I ara, què?
El penúltim dia del campus ha servit per obrir les portes del camp municipal de Berga a una vintena de mitjans vinguts d’aquí i d’allà. El Marc ha parlat del campus, però les preguntes sobre el Barça i el seu retorn a la dinàmica del primer equip eren inevitables.
La premissa per a aquesta tornada és clara: «treball, humilitat i saber aprofitar les oportunitats». També confia que Berga continuarà sent tant o més determinant que ara en el seu dia a dia: «Jugar cada tres dies i portar aquesta pressió és complex; Berga fa de refugi i m’aporta desconnexió i em permet recarregar piles».
I si se li demana per desitjos, ell ho té clar. En l’àmbit personal, confia «que tot surti bé amb el genoll i que pugui jugar el màxim de minuts possibles». I per a l’equip, encara és més clar: «aconseguir tots els títols possibles». Tots? «Sí, tots. Copa, lliga i Champions«. Humilitat i ambició a parts iguals. Així és l’ADN del berguedà del Barça.
