Ramon Massanés fa anys que sent parlar de vi a casa. El seu avi era paleta —d’aquí ve que de casa seva se’n digui Cal Paleta—, però ja feia el vi que posaven a taula. El seu pare va continuar la tradició i ell va acabar agafant el testimoni. Explica que sempre ho ha fet de forma molt casolana: «Faig vi, surti com surti, mai no he tingut enòleg ni res d’això. Mai no surt igual. Alguns anys surt millor i altres surt pitjor, però és el que em bec jo».
Ara, però, un projecte engendrat a Cal Marçal, on ha viscut tota la vida, l’ha engrescat a fer un pas més. És un dels deu socis de la nova cooperativa vinícola Espardenya i Esclop, que es va presentar públicament la setmana passada i que pretén sumar esforços per consolidar vinyes del Baix Berguedà i recuperar-ne d’altres.
En formen part persones que s’han dedicat a la pagesia tota la vida, gent del món de la restauració, enginyers i professionals de l’àmbit de les noves tecnologies, entre altres. «Cadascú hi aporta el seu punt de vista i això ens beneficia a tots», explica Joan Sayós, el taverner de Cal Marçal, que també és soci de la cooperativa.
De moment, tenen vinyes plantades en cinc punts del terme municipal de Puig-reig i també a Sagàs. «Són unes tres hectàrees i hi collirem diferents varietats de raïm. En total, hi tenim uns 4.000 ceps«, explica l’arquitecte Ramon Espel, que fa anys que treballa vinyes i és una altra de les ànimes de la cooperativa.
Els primers vins, a taula a la tardor
La cooperativa es diu Espardenya i Esclop i la idea dels socis és que el vi hi ocupi un paper protagonista, però que també hi hagi lloc per altres productes amb un denominador comú: que siguin fets al Berguedà. «Sabem que hi ha molts petits productors a la comarca que treballen molt bé i tenim les portes obertes per fer-los de paraigües, si ho necessiten», expliquen els socis de la cooperativa.
Pel que fa als vins, ho aglutinaran tot sota la marca comercial Passat i Nuada. Així és com volen batejar el seu celler. Espel explica que «és el nom d’un nus i, sent una comarca amb el passat tèxtil que tenim, ens sembla molt oportú vincular els nostres vins amb l’època de les fàbriques».
La idea és que, cap a la tardor, la cooperativa comenci a comercialitzar els seus primers vins. En aquesta primera remesa, preveuen fer unes 1.500 ampolles i, de moment, han ensenyat tres vins (dos blancs i un negre): el Kera, un picapoll, el Cineris, un chardonnay; i el Solc, un sumoll. A banda, preveuen tenir a punt per embotellar un segon vi negre per aquesta tardor, fet a base de raïm de cep de la varietat cabernet sauvignon.

Els socis de la cooperativa confien poder-los començar a distribuir per la comarca i rodalies a partir de la tardor, quan hagin superat totes les fases burocràtiques prèvies i ho tinguin tot a punt per poder comercialitzar el seu vi. En aquest sentit, apunten que, d’entrada, tenen la idea de portar els seus vins, sobretot, a establiments del sector de la restauració i, així, començar a ser presents en taules de la zona.
En aquest primer any al mercat, matisen, sortiran aquestes 1.500 ampolles, però, amb les hectàrees de ceps que ja han plantat, asseguren que hi haurà novetats de cara als pròxims anys i la xifra d’ampolles creixerà. De fet, apunten que ara se’n veuen els primers fruits, però treballen des de fa més de 7 anys i la cooperativa es va constituir davant el notari fa cosa d’un any.
«Amb una espardenya i un esclop»
Ara, però, els arriba la fase més complicada: donar-se a conèixer i convèncer. I aquí és on el nom de la cooperativa, Espardenya i Esclop, pren sentit per reflectir la humilitat amb la que s’ho agafen: «Som terra de masies on històricament hi ha hagut masovers. Sempre hem sentit dir que n’hi havia que anaven amb una espardenya i un esclop perquè no es podien permetre res més. De moment, nosaltres començarem així, amb una espardenya i un esclop. Potser d’aquí a un temps podrem anar amb dues espardenyes o amb dos esclops, però de moment anirem fent així«.
Això sí, amb humilitat, però decidits. I amb una premissa comuna: «fer comarca». Perquè, insisteixen, «el Berguedà havia estat terra vinícola i hi ha un patrimoni increïble amagat, que s’ha perdut amb el pas del temps i que, entre tots, tenim l’oportunitat de recuperar».





