Aquesta setmana ha tancat La Cooperativa, l’última botiga de menjar fresc que quedava a Olvan. Enmig dels encantadors carrers del nucli històric, a dues cantonades de l’església, La Cooperativa era un lloc on trobar carn, embotits i productes de proximitat, però un cúmul de factors ha portat els propietaris a abaixar la persiana. Un cartell a la porta ho anuncia des de fa dies: «El dia 27 es tanca la botiga. Gràcies per la confiança».
L’Erola Orriols és una de les ànimes de La Cooperativa. Admet que en els últims anys el consum «havia baixat molt», però el factor determinant per tancar ha estat un altre. La botiga principal la tenen (i la mantenen) a Cal Bassacs: hi treballaven tres persones i, d’aquestes, una s’ha jubilat i una altra ha canviat de feina. Han buscat personal per substituir-les, però no n’han trobat. I han acabat optant per centralitzar esforços a Cal Bassacs i traslladar-hi la treballadora que atenia a Olvan.
L’Erola admet que mantenien la botiga a Olvan conscients que era l’última que quedava al poble, però també assenyala que el negoci havia anat perdent benzina perquè molts clients optaven per comprar en altres llocs més econòmics, malgrat que això anés en detriment de la qualitat del producte: «El producte de proximitat val el que val. I, com a botiguer, t’ajustes tant com pots, però també has de poder tenir el marge per poder viure’n«.
La bona connexió d’Olvan, una arma de doble tall
L’alcalde d’Olvan, Sebastià Prat, reconeix que des de fa anys hi està havent un canvi d’hàbits que té a veure amb el canvi generacional i, sobretot, amb els horrors que viu el petit comerç per plantar cara a les grans superfícies: «La gent gran era qui solia anar més a aquests establiments, i ara cada cop són menys». A més, tenen estudiat que «cada cop hi ha més veïns que viuen a Olvan, però treballen a Berga o a municipis veïns», i això els apropa a botigues d’altres municipis, però allunya la clientela del poble.
Prat apunta que «el problema existeix per a la gent que ho té difícil per desplaçar-se», però també remarca que és un col·lectiu cada vegada menor i que «Olvan té una bona connexió amb els pobles del costat i amb Berga». Això últim és positiu —perquè connecta els veïns amb facilitat amb serveis d’altres llocs—, però també té la part negativa —que endureix la competència per a petits comerços que es volen obrir al municipi.
L’agrobotiga del Sindicat, l’altra cara de la moneda
Olvan ha quedat sense botiga de menjar fresc, però continua tenint un aparador de producte de proximitat. Des d’aquest estiu, a la plaça de Sant Sebastià hi ha obert l’edifici del Sindicat, que s’ha transformat en un espai multifuncional. Hi ha servei de bar, un espai per treballar, sales de reunions disponibles i, fins i tot, una agrobotiga.
I, a més, tot plegat té una petjada social: persones usuàries del Centre Especial de Treball de la Fundació Horitzó són les encarregades de dinamitzar l’equipament.
Mayé Rego, de la Fundació Horitzó, s’ocupa de coordinar-ho tot des del punt de vista tècnic. Explica que l’agrobotiga és «un aparador de producte de proximitat, però també s’hi poden trobar productes quotidians per resoldre necessitats puntuals», com ara sal, llaunes de conserves, cereals o pasta. També hi ha pa, un dels productes que en aquestes primeres setmanes ha tingut més sortida.
Ara com ara, Rego apunta que l’espai està temptejant el terreny i Horitzó està estudiant quina és la demanda i en quins moments de la setmana es produeix per adaptar-hi els horaris. De moment, el Sindicat obre de dilluns a dimecres, de 9 del matí a 6 de la tarda, i de dijous a dissabte, de 9 del matí a 9 del vespre. I dona feina a tres persones que es reparteixen els diferents torns.
L’alcalde recalca que el Sindicat no ha nascut per suplir l’espai que deixa La Cooperativa, sinó com «una cosa més transversal». També hi ha bar —que en aquestes primeres setmanes ha estat l’activitat principal, sobretot en els moments en què ha coincidit que els dos bars del poble eren tancats— i altres espais de trobada amb la idea de «generar comunitat, més enllà del vessant de botiga que pugui solucionar emergències puntuals de la gent que viu al poble».
100 botigues menys en sis anys al Berguedà
El cas d’aquesta tardor a Olvan és un reflex més del que està passant en molts punts de la comarca. Segons les dades del Cens d’Establiments Comercials de Catalunya que aquest estiu va recollir l’Aquí Berguedà, en només sis anys —entre el 2017 i el 2023— el Berguedà va perdre 104 botigues i va passar de 623 establiments comercials oberts a només 519.
Per municipis, la realitat és encara més contundent: setze pobles han perdut botigues en aquest període i només cinc n’han guanyat. A Olvan (també s’hi inclou Cal Rosal), en aquests sis anys, se’n van perdre quatre.
Amb les dades del cens oficial, el 2023 al Berguedà hi havia deu pobles sense cap botiga: Castellar del Riu, Fígols, Gisclareny, la Nou de Berguedà, la Quar, Montclar, Sagàs, Sant Jaume de Frontanyà, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix.
Olvan no s’hi afegeix perquè el cens l’hi suma les botigues que continuen actives a Cal Rosal (3). A la pràctica, però, el nucli d’Olvan queda a la mateixa bossa que qualsevol dels pobles de la llista. Això sí, amb molt més bona connexió amb els veïns que la majoria.
