Aquest dilluns es compleixen cinquanta anys del terrible accident que va acabar amb la vida de 30 miners a Fígols. La tragèdia va marcar un abans i un després per a la mineria al Berguedà i va sacsejar la vida de moltes famílies. Per recordar-ho i retre homenatge als afectats, aquest diumenge es va organitzar una jornada commemorativa a Sant Corneli de Cercs.
Hi van assistir exminers de tota la comarca, víctimes i familiars dels afectats, alcaldes de diferents municipis i diversos càrrecs públics. L’homenatge va arrencar a les 11 del matí amb una missa a l’església de Sant Corneli, oficiada pel bisbe de Solsona, Francesc Conesa i Ferrer. La commemoració va continuar a la plaça de Sant Romà, amb parlaments, una ofrena floral al monument miner i l’actuació de la coral de música de Puig-reig.
Un passat miner molt present
Urbici Malagarriga, alcalde de Cercs, va encetar els parlaments donant les gràcies a tothom per ser-hi i, especialment, fent referència a tots els miners que van treballar a les mines d’arreu de la comarca. “Honorem a tots els que van donar sentit al nostre passat i a la nostra comarca”.
“El Berguedà va callar”
Moisès Masanas, president del Consell Comarcal del Berguedà, també va dirigir unes paraules als miners difunts i als seus familiars. Masanas va recordar com de trasbalsadora va ser aquella notícia per a la comarca i, en especial, per a les famílies afectades: “D’un dia per l’altra, el Berguedà va callar”, sota un dol profund i silenciós a causa de la tràgica explosió.
L’empresa, principal responsable
Jordi Terrades, secretari general del departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, també va voler dedicar unes paraules a tots els afectats de l’explosió. Va afirmar que les mesures de seguretat no eren correctes i que una falta de negligència i de gestió va provocar la catàstrofe.
També va puntualitzar la mobilització obrera que es va organitzar arreu del país i la denúncia pública que va trencar el silenci imposat pel franquisme: “Aquest acte de reconeixement és un clam per la memòria històrica i que la Generalitat té el deure de mantenir viure aquesta memòria. Perquè la història de la mineria del berguedà és patrimoni del país”.
“Aquella tragèdia es podria haver evitat”
Emili Díaz, Txema Gómez i Marcel·lí Díaz, fills d’una de les víctimes, van acabar l’acte fent una reivindicació a les pèssimes condicions en què es trobaven dia a dia els miners quan entraven a treballar. Segons van explicar, la manca de mesures de seguretat “era un secret a veus”, com la manca d’aparells de mesura de grisú.
Emili Díaz assegura que els principals responsables de la tragèdia van ser Manuel Portis, director general, i Eduardo Garbayo, cap de la secció de mines de Barcelona i antic enginyer de Carbones de Berga: “Portis i Garbayo eren considerats els grans modernitzadors de les mines dels anys seixanta i, alhora, els principals responsables de la tragèdia”.
Una memòria encara present
Cinquanta anys després, les paraules, les llàgrimes i els records continuen omplint l’aire fred de Fígols. Aquell 3 de novembre de 1975 va quedar gravat per sempre en la memòria col·lectiva del Berguedà.
El poble de Fígols, el Berguedà i tot un país continuen mirant enrere per honorar-los, però també amb aquest record, el Berguedà reafirma el seu compromís amb la història minera del territori i amb la preservació d’un llegat que forma part del patrimoni col·lectiu del país.
