Les queixes de familiars d’alguns estadants a la residència d’avis (pública) de Berga han obert una altra vegada un forat negre d’alarma social. Són denúncies mediàtiques que van i venen des de fa anys. Les primeres van derivar en sancions per part de la Generalitat i en el traspàs de la gestió a una empresa de Vilanova.
Entre altres falles han parlat de falta d’higiene i d’alimentació. Com en l’ocasió anterior, una part de les treballadores han saltat com un ressort. Ho han negat amb vehemència al cap de poques hores. Precisament elles s’ocupen dels més febles de la societat, dels qui viuen en centres d’atenció per les xacres de la vellesa.
Mentrestant, l’Ajuntament i la concessionària demanen temps. Aquest lapse no és relatiu per a una majoria d’humans amb els vuitanta o els noranta anys sobrepassats. Ofereixen les excuses de manual i la solució de sempre: rotació de personal, paciència per adaptar-se als canvis i reunions, sobretot això. La gran qüestió és saber qui té la raó. Les famílies es queixen sense motiu o les treballadores no admeten mancances?
Quan uns diuen “plou” i uns altres ho desmenteixen, només hi ha una opció per saber la veritat: sortir al carrer i mirar al cel. Algú amb comandament i criteri hauria d’entrar i explicar la veritat als qui som a fora. De moment.