41.523 habitants: així evoluciona la població del Berguedà municipi a municipi

Berga creix a un ritme ràpid mentre que 14 municipis de la comarca, gairebé la meitat, perden població

El Berguedà va tornar a guanyar població l’any passat, i ha arribat als 41.523 habitants, la xifra més alta des del 1981, fa més de 40 anys. L’arribada de persones d’altres països ha compensat els efectes de la baixa natalitat, segons les últimes dades dels padrons municipals, recollides al Cens de Població i Habitatges.

Però el creixement de la població no és igual a tot arreu. Mentre Berga tendeix a guanyar població a un ritme ràpid, fins a 14 municipis, sobretot els més petits, van perdre habitants el 2024.

Berga va créixer en 344 persones, i també van registrar augments destacats Puig-reig (76), Cercs (43) i Avià (21).

Per la cua, Sant Jaume de Frontanyà continua sent el municipi menys poblat del Berguedà —i de tota Catalunya— amb 25 habitants, per darrere de Gisclareny, que en té 28.

Així va evolucionar la població del Berguedà l’any 2024: en blau, els municipis que guanyen habitants, i en vermell, els que en perden.

12,7% de població estrangera, sis punts menys que la mitjana catalana

L’evolució dels padrons municipals s’explica sobretot per l’arribada de persones d’altres països. El percentatge de població estrangera ha passat del 9,8% al 12,7% en els últims quatre anys, però el Berguedà encara és de les comarques amb menys recepció de persones migrants, sis punts per sota de la mitjana catalana (18,7%).

Això s’explica sobretot perquè les persones migrants que arriben al Berguedà es concentren sobretot a Berga. A la capital, s’hi van establir l’any passat 324 persones de nacionalitat estrangera, i ja en són 3.185, un 18,2% del total.

Berga cada cop més gran, pobles cada cop més petits

Això està fent que el Berguedà tingui cada vegada el cap més gros. La capital s’omple —té més habitants dels que mai havia tingut— mentre que la majoria de pobles petits van perdent població.

Ara quatre de cada deu habitants del Berguedà —un 42%, en concret— viuen a Berga, mentre que el 1975 no arribaven a tres de cada deu, un 29%.

Creixen el barri vell, les Estaselles i els Pedregals

Per barris, l’any passat es van detectar dos fenomens destacats a Berga, que deixen clar que la població no creix només per l’arribada de persones migrants amb rendes baixes, sinó que també hi ha perfils amb més poder adquisitiu.

Per una banda, el barri vell va ser el que més habitants va guanyar, 80 al llarg del 2024, segurament perquè una part de la població estrangera, acabada d’arribar, es va establir en pisos buits i més assequibles de la zona antiga de la ciutat.

Però, per una altra banda, també es van registrar creixements destacats als barris de renda més alta i habitatges més cars, sobretot els Pedregals (46 persones) i les Estaselles i el passeig de la Pau (63).