El fotògraf berguedà Josep Pons i Tubau ha mort als 96 anys. El funeral serà aquest dilluns, 2 de febrer, a la parròquia de Santa Eulàlia de Berga.
Va néixer el 25 de novembre del 1929 a la plaça Viladomat de Berga i va treballar durant anys al garatge Olímpia, del carrer del Roser.
Es va aficionar a la fotografia de ben jove, als 14 anys ja va tenir la primera càmera i va començar a retratar escenes quotidianes de la Berga de la seva època.
Fotografies de la Patum
Destaquen especialment les fotografies de la Patum. Bona part de l’arxiu de la festa, sobretot dels anys 60, es nodreixen de l’obra de Pons. L’any 2008, l’Arxiu Comarcal del Berguedà li va organitzar una retrospectiva patumaire, amb imatges de la festa des del 1954 fins el 2001.
Va ser membre destacat de l’Agrupació Fotogràfica del Taller d’Arts i Oficis (AFTDAO) de Berga i, des de fa una bona colla d’anys, n’era el membre de més edat. La seva obra ha estat compilada en nombroses exposicions. També va participar al llarg de la vida en certamens i concursos, i va obtenir premis nacionals, entre els quals destaca el de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya.
Calendari de l’Aquí Berguedà del 2013
L’Aquí Berguedà, en la col·lecció de calendaris de fotografies històriques, li va dedicar l’edició del 2013, que podeu consultar clicant aquí.
En el pròleg del calendari, el llavors director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà, Xavier Pedrals, escrivia que l’obra de Pons s’havia d’emmarcar «en la quotidianitat, entesa no com part del seu món professional, explícitament exclòs, sinó de la societat que l’envolta, i amb preferència per aquells aspectes tradicionals que l’evolució perilla de fer desaparèixer».
Fotografies humanes
«Una altra característica de les seves imatges és la humanitat: gairebé sempre hi ha persones a la seva obra, i excel·leix en aquells personatges, potser sense una rellevància especial, però no anònims, que són la majoria dels que ens envolten, i dels quals pot explicar, invariablement, una història».
Composicions ajustades
«Cal destacar també el seu instint visual, unes composicions intuïtives molt ajustades, pràcticament sense espai en els marges, talment com si les fotografies haguessin de vessar i transcendir el paper, i sempre asimètriques», deia Pedrals.
