Jo no hi aniré, però s’hi ha d’anar

Ser el quart del món o el primer de tot un país és un mèrit molt remarcable en qualsevol activitat humana. Sigui pel quart millor futbolista, per a un concurs de salts de puces o en el cas que ens ocupa: l’Hotel Insomnia, un hotel terrorífic, un lloc a on anar a passar por.

Els promotors són una part dels creadors d’un altre cas d’èxit temporal: l’Horrorland establert a Cercs fins que va haver de tancar i ara són a la costa (a Vilassar de Dalt). Van ser expulsats per la mala combinació (habitual) de les propostes publicoprivades a parts desiguals. Del seu pas per aquí encara els hi queda el seu símbol: la xemeneia de Cercs acompanyada de dues calaveres.

Del món anomenat de lleure immersiu n’ha sorgit una mena de variable en forma d’hostal tètric. Qui vulgui passar por unes hores, dormir a dins d’un bagul mortuori o estorar-se per la mirada de Sebastián Krug-ger, el recepcionista, ha d’anar a la drecera de Queralt. Ofereix terror, enigmes i sopar. És el món de les escape room portat a l’horror i les sensacions fortes.

Passar-ho malament és una activitat que pot unir. Fer-ho en parella o en grup genera complicitats presents i futures. Venen gent d’arreu a experimentar-ho. La creativitat dels promotors és un actiu a preservar. Quina por.