El govern de la Generalitat dona suport absolut al projecte de la central de la Baells. Ho ha anunciat aquest divendres al migdia, sense embuts, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que ha avançat que dimarts s’aprovarà un acord de govern per declarar el suport al projecte. L’acord de govern també instarà l’Energètica, l’empresa pública de la Generalitat en l’àmbit de l’energia, a buscar la millor fórmula per invertir-hi.
Els promotors ja han ofert un 10% de l’accionariat, ampliable al 20%. Amb el posicionament de Paneque en nom del govern, a l’Energètica ja només li falta un escull per poder concretar la seva entrada en el projecte: que hi hagi pressupost a la Generalitat. Si el govern aprova nou pressupost, l’Energètica hi entrarà com a mínim amb el 10%, tot i que la mateixa Paneque ha deixat clar que, si hi ha diners al calaix, veuen amb bons ulls apostar-hi encara més.
Si el pressupost s’ha de prorrogar de nou, l’equació serà més difícil, però tant la consellera com els representants de l’Energètica han deixat clar que la voluntat d’implicar-s’hi és total i que caldrà buscar la fórmula per fer-ho.
I les consultes de Vilada i la Nou?
El posicionament definitiu arriba quan tot just queda una setmana per les consultes populars a Vilada i la Nou, dos dels tres municipis afectats pel projecte. La Generalitat ha defensat que els municipis que organitzen la jornada de participació van demanar-los explícitament que volien saber el posicionament de la Generalitat abans d’anar a les urnes, i per això l’han fet públic ara.
A més, afegeixen que l’informe de viabilitat que havien demanat per poder fer el pas d’invertir-hi ha sortit favorable, que era una altra de les condicions que posaven per donar el seu sí.
Un altre condicionant era que els municipis s’hi posessin de cara. Això, ara com ara, només està garantit a Cercs perquè tant Vilada com la Nou han supeditat la seva postura al resultat de la consulta.
De tota manera, fonts de l’Energètica han matisat que la consulta pregunta sobre el projecte en general i no sobre la participació o no de l’Energètica. En aquesta línia, han apuntat que el projecte «tirarà endavant, amb o sense la part pública», i han copsat, en aquest escenari, un interès per part dels ajuntaments que la Generalitat sigui present a les taules de decisió per «garantir que es té en compte l’interès públic».
Divendres de noces entre el polígon i la central
La central de la Baells i el polígon d’Olvan han fet, fins ara, el seu camí per separat. La central ha centrat bona part dels seus esforços a seduir el territori, tot i que també ha dedicat línies de treball a acostar-se al projecte d’Olvan. El polígon, per la seva banda, ja ha vist aterrar algunes empreses en la primera fase del desenvolupament, però no es pot desplegar totalment perquè no té prou capacitat energètica per acollir les empreses que aterrarien a les 32 hectàrees restants.
Avui Paneque ha fet de mestra de cerimònia d’unes noces anunciades. Ha anunciat el sí del govern a la central des del polígon d’Olvan. I ha reivindicat la importància d’evacuar l’energia de la central a la futura subestació d’Olvan, perquè això maximitzarà les possibilitats d’atraure grans empreses al polígon. La subestació existirà tant sí com no, i així s’està negociant amb Red Elèctrica, però l’enllaç amb la central de la Baells n’acceleraria els terminis i multiplicaria la capacitat d’emmagatzemar energia. I per això el govern hi posa catifa vermella.
Visita al parc solar de Casserres
La consellera Paneque ha passat tot un matí de ruta pel Berguedà. A mig matí, des de Bagà, ha presentat novetats sobre el futur de la C-16. Al migdia ha estat al polígon d’Olvan per visitar les instal·lacions de Panalabel i fer públic el posicionament del govern sobre la central de la Baells i el polígon. I abans ha visitat el parc solar Roc de la Mel, a Casserres, acompanyada del director general de L’Energètica, Daniel Pérez.
Es tracta d’una de les quatre instal·lacions que l’empresa pública incorporarà als seus actius, fruit de la segona crida pública que va fer per a la compra de parcs. La planta té una potència de 1,63 megawatts pic (MWp), i ocupa una extensió de 2,84 hectàrees. Produirà 2,56 gigawatts hora (GWh) anuals, que equival a 1,5 vegades el que consumeix l’hospital de Berga (1,64 GWh). Respecte aquest projecte, la consellera ha afirmat que el parc serà una peça clau pel «desenvolupament econòmic i pel progrés de la comarca».
