Lluny queda aquella època que era bona la dita de “per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena, res no val”. Aquell vestit nou, de primavera, malgrat que al Berguedà, a primers d’abril encara faci fred… També queda lluny aquell Diumenge de Rams amb la palma, el palmó o, en el millor dels casos, amb una branca de llorer farcida de galetes. Diumenge de Pasqua, una mona de fruita, amb quatre plomes de colors, un pollet, una xocolatina màxim de mida d’ou d’estruç i, és clar, l’esperada figureta de goma en funció de la moda d’aquell any: els Bobobobs, el Wally o els Fraggle Rock o potser el Son Goku?
Els temps canvien i les modes també. Ara potser ja no es va mona per Pasqua, però la mona ja no és de mida d’ou d’estruç sinó d’ou de Diplodocus, més màrqueting i consumisme o potser més destresa dels xocolaters… Però, sí, malgrat la nostàlgia de temps passats, l’alegria i la fortuna d’ostentar el càrrec de padrina i seguir mantenint viva una de les tradicions més nostrades. Pasqua és resurrecció i també ametllers florits. És comprar sabates pel fillol i tenir-ho tot preparat per fer embrutar-nos les mans de xocolata i omplir el cor de joia de veure que, malgrat tot, encara hi ha moments d’esperança.