Debat enrarit al Consell d’Alcaldies del Berguedà sobre el projecte de la central reversible de la Baells. Una trobada de vares aquest dimecres a la tarda a Avià ha servit per posar sobre la taula el projecte i per escenificar l’amalgama de postures. El president del Consell Comarcal, Moisès Masanas, ha exposat a les alcaldies la moció que preveia portar al ple comarcal amb la idea que les vares hi donessin el vistiplau, però l’abstenció ha estat majoritària i, ara com ara, el punt queda en un calaix.
Què deia la moció?
La moció que s’ha presentat a les alcaldies reivindicava la necessitat de «fixar una posició pròpia» com a Consell Comarcal, «tot respectant la voluntat dels municipis», però «situant la comarca com a actor actiu en el debat estratègic sobre el seu futur energètic, econòmic i territorial». El president ha recalcat des d’un primer moment que la idea de la moció no era forçar un posicionament, sinó obrir el debat en el si de l’administració.
Tanmateix, la proposta inicial del Consell deia, textualment, que «el Consell valora positivament la implantació del projecte, atès el seu potencial per contribuir de manera decisiva a l’emmagatzematge d’energia, a la integració de les energies renovables i a la reducció de la dependència energètica externa». I definien el projecte com «una oportunitat per posicionar el Berguedà com a territori actiu en la transició energètica».
Això sí, el redactat de la moció també aclaria que l’oportunitat havia d’anar «acompanyada de garanties ambientals, socials i de retorn territorial, així com del respecte a la voluntat dels municipis directament afectats».
Per tot això, proposava acordar el respecte cap a la voluntat de Cercs, Vilada i la Nou, a la vegada que donava suport al desenvolupament del projecte, però amb condicions. Entre aquestes condicions hi ha «l’entesa amb els ajuntaments directament afectats», «la realització d’un seguiment mediambiental exhaustiu per part d’una entitat pública o independent» i, sobretot, la participació pública en el projecte a través de l’Energètica.
El Consell també plantejava com a condició indispensable per al seu sí al projecte l’enderroc de la central tèrmica de Cercs i l’evacuació de l’energia emmagatzemada a la Baells cap a la subestació elèctrica al polígon d’Olvan.
Quim Espelt (Vilada): «És evident que estem venuts»
Tal com s’esperava, un dels alcaldes més participatius en el debat ha estat el de Vilada, Quim Espelt. En una llarga exposició, ha deixat clar que «fer una moció de suport des del Consell» li sembla «un error». En aquesta línia, el mateix Espelt ha admès que «acabarem veient el projecte fent-se, ens agradi o no» i ha recordat el poc marge de maniobra que tenen els municipis: «És evident que estem venuts».
Espelt també ha estirat les orelles a l’Energètica i, per extensió, a la Generalitat. Ha estat molt crític amb la manera com l’operadora d’energia verda catalana va anunciar la seva participació en el projecte: «Anunciar-ho tres dies abans de la consulta no va ser del tot coherent».
Sobre això últim, l’alcalde de Vilada va trobar a faltar «més presència institucional en el territori» abans de l’arribada de la consulta: «Si la Generalitat aposta per aquest model, ens ho ha d’explicar, però no només als alcaldes, a tots els veïns. Això no ha passat i un dels motius que, personalment, més he sentit al carrer és la desconfiança cap a una cosa que es veu estranya i gegant».
Urbici Malagarriga (Cercs): «Tinc un cadàver al poble i el vull a terra»
Un altre dels grans noms del debat ha estat l’alcalde de Cercs, Urbici Malagarriga, que ha justificat no haver convocat una consulta: «A mi m’interessa a canvi d’enderrocar la central tèrmica. Vosaltres no teniu el problema que tinc jo. Tinc un cadàver al poble i el vull a terra. No el vull, aquest monstre [la tèrmica]».
Ivan Sànchez (Berga): «És una moció precipitada»
L’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, també ha pres la paraula en un moment del debat per deixar clar que el seu vot seria contrari a portar la moció al ple comarcal: «Si acabem votant, votaré que no, perquè crec que és una moció precipitada«. I ha afegit que «hi ha dos pobles que han expressat la seva voluntat i jo no em veig amb cor d’anar a votar una moció si no sé què vol la gent de Berga«.
Sànchez també ha matisat que «hi ha una part de la central tèrmica que és un cadàver, però una altra és patrimoni industrial». L’alcalde de Cercs li ha replicat que n’és conscient i que, de fet, està negociant perquè l’estructura de la torre de refrigeració —la gran xemeneia— no s’enderroqui, però sí que es retiri tot l’amiant de l’estructura i la resta de ruines de l’espai. Sànchez ha rebaixat el to, però s’ha desmarcat de la postura del seu homòleg a Cercs: «Tots volem que la central s’enderroqui, però independentment de cap altre projecte. No hem de caure en el joc del xantatge«.
Malagarriga, en la seva última rèplica, no s’ha mogut ni un mil·límetre de la seva postura: «Fins ara no ens n’hem sortit de cap altra manera. Si algú la té, que me la digui. A Cercs, no l’hem trobat».
David Font (Gironella): «No és còmode generar aquest debat»
L’alcalde de Gironella, David Font, ha fet una crida al pragmatisme. Considera que «no és còmode generar aquest debat» en el si d’un consell d’alcaldes i, a més, tampoc no és pràctic: «Nosaltres ens queixarem i al·legarem tant com considerem, però existirà un pla de la Generalitat que ho farà igualment».
Per això, Font és més partidari de preparar una bateria d’exigències i fer-les arribar a la Generalitat, a quí també ha retret que «va arribar tard i malament». L’alcalde gironellenc considera que, així, «no eliminarem l’impacte, però el reduirem».
Lluís Casas (Bagà): «Hi ha punts de la moció contradictoris»
L’alcalde de Bagà, Lluís Casas, ha estat un dels més clars. Ha expressat que votaria a favor d’elevar la moció al ple del Consell Comarcal, tot i que ha proposat matisar-ne alguns punts.
Casas ha deixat clar que «el contingut ens sembla bé», però també ha apuntat que «hi ha punts contradictoris». En concret, ha fet palès que el text acorda respecte la voluntat dels pobles, però també donar suport al projecte amb la condició que hi hagi entesa amb els pobles afectats. «Ja d’entrada, no compliríem un dels requisits».
Sebastià Prat (Olvan): «El camí potser és una declaració de demandes»
L’alcalde d’Olvan, Sebastià Prat, també s’ha afegit a l’amalgama de veus. Ha expressat que cada municipi ha de decidir si vol posicionar-se o no i ha deixat clar que «a Olvan ho hem parlat i tenim molt clar com ens hi hem de posar». Però ha evidenciat els seus dubtes: «No sé si cal dir si estem a favor o en contra, o si el camí més efectiu pot ser una declaració de demandes«.
Patrocini Canal (Avià): «Tenim l’oportunitat de deixar de ser una comarca pessebre»
I una altra veu important del debat ha estat la de Patrocini Canal. L’alcaldessa d’Avià ha afirmat que «tenim l’oportunitat de deixar de ser una comarca pessebre, on la gent ve a passejar i fer esport», però ha lamentat que «no som capaços de posar-nos d’acord quan se’ns presenta una oportunitat industrial com aquesta».
La Quar aixeca el dit
Fins ara, quan s’han enumerat els municipis afectats per la central de la Baells se n’ha nombrat tres: la Nou, Vilada i Cercs. Des d’avui, però, sembla que se n’hi afegeix un: la Quar. L’alcaldessa, Marta Puigantell, ha recordat que una petita part del pantà és en terme municipal del seu poble i, fins fa poques setmanes, ningú els havia picat la porta. Els promotors, ara sí, ja s’hi han reunit per explicar-los els detalls del projecte, però l’alcaldessa no ha deixat passar l’oportunitat de reivindicar-ho públicament.
Vendaval d’abstencions i moció al calaix
El xoc d’arguments ha acabat de manera estranya. El president comarcal, Moisès Masanas, ha encoratjat les alcaldies a donar el vistiplau per poder portar la moció a debat al ple comarcal. No és necessari passar el sedàs del Consell d’Alcaldies per fer-ho, però —segons ha explicat Masanas— es va acordar internament fer-ho així per plantejar que, en lloc de viure desenes de mocions municipals, fer-ne una única de comarcal i que fos prou representativa de tots els ajuntaments.
No se n’ha sortit. Només Avià, Bagà, Gironella i Sant Jaume de Frontanyà hi han votat a favor. Berga, Casserres, Castellar de n’Hug, la Pobla de Lillet, Gósol i Vilada s’han pronunciat en contra. I fins a 10 alcaldies s’han abstingut: Cercs, Gisclareny, Guardiola de Berguedà, l’Espunyola, Viver i Serrateix, Saldes, Sagàs, Olvan, la Quar i Santa Maria de Merlès.
La resta de vares, o bé no hi eren, o bé havien marxat una estona abans per altres obligacions. Entre les absències, destaca la de Josep Peixó, l’alcalde de la Nou, l’únic dels municipis directament afectats pel projecte que avui no hi ha pogut dir la seva.
El resultat de la moció ha provocat un canvi de plans al govern comarcal: ara com ara, la proposta d’aprovació queda en un calaix.
