Sara Costa té 27 anys i en fa tres que és l’alcaldessa de Santa Maria de Merlès. Aquest mandat és la vara més jove del Berguedà i una de les més joves del país. Va agafar el relleu del seu pare, que va ser alcalde els 28 anys anteriors. I la nissaga familiar no acaba aquí: l’avi de la Sara va ser el primer alcalde en democràcia.
Ella, però, mai no s’havia imaginat a l’alcaldia. S’hi va acabar trobant “sense temps per rumiar-ho gaire”. Es defineix com una persona implicada en tot allò que fa i, des de ben petita, al peu del canó de tot allò que passa a Merlès. L’últim mes, això sí, ha estat complicat: els aiguats de Corpus han devastat l’entorn de la riera i des de llavors mira com pot iniciar la reconstrucció.
Com està Merlès?
Necessitem començar a fer reparacions. No esperàvem aquesta bestiesa, no s’havia vist mai una cosa així.
Es podria haver evitat?
Penso que, amb una millor gestió de la llera dels rius, segurament, una part sí. La força de l’aigua no l’atures i, si ha de passar, passa. Però el que va fer molt tap i va fer pujar l’aigua més amunt són els arbres grossos.
Sé que hi ha veïns que voldrien fer gestió i netejar una mica més el que tenen al costat de casa, però per fer-ho han de passar per l’ACA i això acaba sent tot un problema.
Això és cosa de l’ACA. Marcarà un abans i un després?
Espero que hagi servit per obrir-los els ulls. Potser no cal ser tan restrictius i deixar fer. Sé que hi ha veïns que voldrien fer gestió i netejar una mica més el que tenen al costat de casa, però per fer-ho han de passar per l’ACA i això acaba sent tot un problema.
Heu fet el decret per entrar en situació d’emergència. Això què implica?
Permet executar obres sense haver de passar tots els tràmits ordinaris. Hem de poder contractar ja les empreses perquè ens vinguin a reparar ponts i passos imprescindibles per a la mobilitat diària dels veïns.
I això qui ho pagarà?
Confio molt en la Diputació. Hem parlat amb l’ACA, amb la Diputació i amb la Generalitat. L’ACA ja ha començat a netejar: han tret el més gros, però vull veure si ho faran tot perquè són molts quilòmetres. La Generalitat també ens diu que ens ajudarà, però la Diputació és qui més s’ha mogut i ens ha demanat un informe de tots els danys. No és allò de dir: “Ja ho anirem pagant de mica en mica”. No, hi ha moltes coses que s’han de fer ara.
Heu establert prioritats?
El pont de Montclús, el pont de la Cortada i el pont de la Fàbrica són els principals focus d’urgència. S’ha d’anar a la idea perquè són punts de pas habitual i la gent els necessita.
Els aiguats han unit els municipis de la riera?
No ho crec. Ja estem molt en contacte tot l’any perquè tenim la problemàtica de la massificació cada estiu.
S’ha millorat en aquest aspecte?
Fa anys que entre Mossos, Agents Rurals, Consell, ajuntaments i guardes rurals fem pinya per controlar-ho perquè és un perill. Ho hem anat regulant i hem pogut ser cada cop més estrictes, però és que els veïns es trobaven que els aparcaven gairebé dins de casa i encara s’hi posaven amb prepotència i encarant-s’hi: “Jo sé on vius, però tu no saps on visc jo”. I roques pintades, música alta, parasols, neveres, brutícia…
La riera ha canviat, les fondàries també. I molta gent no n’és conscient. Hi ha aparcaments que no hi són perquè se’ls ha endut l’aigua i ponts destrossats.
La riera està preparada per a un estiu com els últims?
No. Està tot molt brut, amb arbres i branques. La riera ha canviat, les fondàries també. I molta gent no n’és conscient. Hi ha aparcaments que no hi són perquè se’ls ha endut l’aigua i ponts destrossats.
A tu, tot plegat et va agafar a Patum i amb una altra responsabilitat: la d’administradora. Com ho vas viure?
Molt nerviosa. Havia de ser al balcó i vaig començar a rebre trucades dels de casa. D’entrada, vaig aprofitar que a Berga també hi havia l’Elena Roca, la directora d’Interior, i el cap dels Mossos de Berga per intentar mobilitzar efectius. Ens feia por que de nit, amb poca visibilitat, algú acabés arrossegat pel riu. Per sort, molts hi van trobar els Mossos, que els van barrar el pas, i malgrat els danys materials, no hi ha cap víctima.
Quan la variant de Sagàs es va inaugurar, vau reclamar millores a la intersecció cap al poble, a Sant Cristòfol.
Hi ha hagut accidents, la gent passa molt de pressa i, amb la variant, encara més. Primer deien que no. Després ho van començar a estudiar. I ara volen encarregar la redacció del projecte. Nosaltres ho tenim clar: cal una rotonda o un pas elevat perquè no sigui tan perillós.
Tres anys d’alcaldessa. De què et sents més orgullosa?
D’haver pogut dinamitzar el poble i aconseguir que la gent tingui més motius per trobar-se. No s’havia fet mai cap fira al poble i hem creat la de Sant Martí. Vam fer, després de molts anys, la trobada de veïns i exveïns i va ser molt bonic. Em fa feliç veure la plaça plena perquè anys enrere era habitual, però s’ha anat perdent.
T’hi veus 28 anys, com el teu pare?
No. Al poble, me l’estimo molt i hi seré amb el que pugui, però és una feina molt sacrificada i sembla que has d’aguantar qualsevol cosa perquè ja t’ho cobres. No és així. A mi, per diners, no em compensa, però no m’hi vaig agafar per això. És una feina que faria encara que no em paguessin. També hi ha moments durs. Al principi, de fet, vaig estar a punt de plegar.
Per què?
Dona i jove… I envoltada de gent gran. No és fàcil. Quan entres a l’Ajuntament, has de parlar de camins, d’obres, de moltes històries, i tot ve de nou. Jo no hi entenia de res i hi ha moments que et trobes molt perduda, que costa, que has d’aguantar comentaris i que ho has de gestionar com pots. Però, amb el temps, n’aprens.
Se’t veu contenta i engrescada. Hi haurà segon mandat?
N’haurem de parlar. Hi ha dies de tot, però, tot i els mals moments, cada cop m’he trobat més còmoda i sempre intento quedar-me amb el costat bo de les experiències.
