Aprovació important al ple del Consell Comarcal del Berguedà, aquesta dimecres a la tarda. L’ens ha desencallat la licitació del servei de recollida de roba i voluminosos i confia poder resoldre l’expedient en el que queda d’any i posar en marxa el nou contracte a partir de principis de l’any vinent. En el mateix acord, el Consell treu un nou lot en l’àmbit de residus, per a la gestió de les tres deixalleries fixes (Guardiola, Berga i Puig-reig) i també per a les mòbils.
A més, tant un contracte com l’altre es reserven a empreses o entitats del tercer sector. En el cas de la roba i els voluminosos, històricament ja ha anat a càrrec del tercer sector, a través de la Fundació Horitzó. Però en el cas de la gestió de deixalleries, que l’administració opti per encarregar-ho a una empresa social és novetat. «Hem vist que arreu del país hi ha diferents exemples en què la deixalleria s’ha delegat al tercer sector, i ens ha semblat bona idea», ha dit el president del Consell Comarcal del Berguedà, Moisès Masanas, en una atenció als mitjans prèvia al ple.
Més enllà d’aquests dos lots, n’hi ha un altre, que és per al transport dels residus de les deixalleries. És a dir, per als camions que buiden els residus que la gent hi va a deixar i se’ls emporten allà on correspon. Per a aquest servei, es necessita una maquinària i una infraestructura específica i, per això, és un concurs obert a tothom (no reservat al tercer sector, a diferència dels altres dos lots).
Ball de números
La primera licitació del servei de recollida de roba —la que va acabar als jutjats— es va adjudicar a la Fundació La Llar per 220.000 euros anuals, fet que suposava un estalvi d’uns 300.000 euros en 10 anys de la partida prevista inicialment pel Consell. És a dir, amb l’oferta de la Llar, el Consell s’estalviava 30.000 euros cada any i, en lloc de pagar-ne 250.000, en pagaria 220.000.
Ara, a tot estirar, n’hi destinaran 200.653,03 €, però defensen que l’ajustament de la partida és, en part, per un redimensionament de la feina. «Amb el contracte que es feia anteriorment, l’adjudicatària anava a tots els municipis vàries vegades, i ara hem pactat amb alguns ajuntaments que no val la pena fer-ho», ha explicat el conseller de Residus, Jesús Calderer. És el cas de Gisclareny, Fígols i Sant Jaume de Frontanyà, amb un exemple molt clarificador: «L’alcalde de Fígols ens va fer notar que ells, quan surten del poble, passen per Sant Corneli, on ja hi ha contenidor».
Per tot això, Calderer justifica que «baixem la quantitat de diners, però qui guanyi també tindrà menys despesa a l’hora de fer el servei».
La partida de roba i voluminosos baixa, però s’hi afegeix la del lot de gestió de deixalleries. Sobre això, el mateix conseller ha presumit de destinar uns 763.000 euros cada any a la gestió dels voluminosos, la roba i les deixalleries, i que una part molt important del pastís serà per al tercer sector.
Contracte per un màxim de 8 anys
La idea del Consell és que la licitació pugui sortir a finals d’agost i que les empreses o entitats tinguin unes setmanes de setembre per estudiar la documentació i presentar-s’hi. Així, l’ens treballa perquè a finals d’any el procés hagi culminat i que, de cara a principis del 2027, el nou contracte entri en vigor. Serà per sis anys i dos més de prorrogables, i això farà que caduqui a la vegada que ho facin la resta de lots comarcals de l’àmbit dels residus.
Què hi guanyarà la ciutadania?
Segons Calderer, el nou contracte «salda un deute històric» perquè, fins ara, hi havia molts municipis que no gaudien del servei de deixalleria mòbil ni tampoc de la recollida de voluminosos. A més, s’ampliaran els horaris d’obertura de les deixalleries i la de Berga recollirà petites quantitats d’amiant, que —segons Calderer— és «un dels precs que més rebíem».
Una estratègia de pau?
La recollida de roba i voluminosos fa dos anys que es va licitar per primera vegada. Històricament l’ha fet la Fundació Horitzó, però el concurs el va guanyar La Llar, i això va aixecar polseguera. La Llar va presentar una oferta econòmica millor i va guanyar el concurs per davant d’Horitzó, que havia presentat una millor oferta de serveis i que no va tardar a denunciar públicament diversos defectes de forma en el procés.
El cas va acabar als jutjats, que van acabar donant la raó a Horitzó i han acabat empenyent el Consell a tornar a convocar un altre concurs. Amb la nova licitació, el Consell treu dos lots reservats i no només un. Preguntat per si això és una estratègia perquè hi hagi una part del pastís per cada entitat, Moisès Masanas ha apuntat que «nosaltres no podem decidir qui es presenta i qui no, però si fent-ho així podem contribuir a la pau social, doncs perfecte».
